Ara que s’ha fet, es pot dir. Ha estat esgotador!
La tasca anunciada en el passat apunt d’afegir la informació dels Jaciments amb epigrafies ibèriques al Corpus Ibèrika (Ibèrika en endavant, per concisió), ha estat completada. No vol dir pas això que tota la feina estigui feta (impossible, en un conjunt de dades que continua creixent – afortunadament -) però sí que s’ha fet la part del lleó i que a partir d’aquí s’esperen millores ja només parcials o de continuïtat. Fem cinc cèntims de com anat tot plegat, on s’està, i el que s’espera a partir d’ara, que bé mereix un comentari.
Com es va dir, la idea va néixer del procés d’incorporació d’informació de localització geogràfica en les epigrafies. Un procès, fill en bona mesura de la organització dels Monumenta d’Untermann (MLH), que permetia assignar un mateix lloc a tota una sèrie d’entrades (les que tenien un mateix prefixe/jaciment X.y.[1]). Els Momumenta componen un part major del recull epigràfic ibèric, certament, però no pas la seva totalitat, de manera que per a la resta d’entrades calia: 1) localitzar-les geogràficament i, 2) normalitzar-ne la notació.
Sabent que l’altre recull informatitzat d’epigrafia ibèrica, la BDHesperia de la Complutense, tenia ja feta l’agrupació geogràfica, i que a més, proporcionava un identificatiu únic a cada entrada basat precisament en ella (i que es va fent cada cop més present en la literatura especialitzada, com convé), es pensà que potser seria millor agafar el bou per les banyes i encarar definitivament el tema dels jaciments, un aspecte que s’havia anat relegant fins llavors. El procès no sols completaria les identificacions ‘normalitzades’ (que ja estaven presents en la secció ‘Web‘ de cada epigrafia des de feia anys) sinó que també permetria normalitzar la informació geogràfica a partir de la creació d’una mena de dada nova en Corpus: els Jaciments, on consignar per cada un, la seva localització (en tres nivells: jaciment, municipi, comarca) i la llista d’epigrafies en ell trobades (a més de les imprescindibles seccions de Bibliografia i Web per referències externes sobre el jaciment en qüestió).
Primera Tasca
Es tractava doncs ‘simplement’ d’anar repassant els municipis consignats a BDHesperia, i per cada un, crear els jaciments que s’hi documentin. I per cada jaciment, identificar les contrapartides del Corpus Ibèrica a les llistades a BDHesperia, assignant-lis – si no hi era – l’identificatiu ‘normalitzat’ i poblant així la fitxa del jaciment amb les epigrafies conegudes.
Dit així sembla fàcil, però no ho és. En primer lloc, els dos conjunt de dades són diferents a molts nivells. BDHesperia contempla més paleoescriptures que no pas l’ibèric. A més, la partició en entrades també segueix uns procediments diferents; en general Ibèrika segmenta més els testimonis que no ho fa pas BDHesperia, per exemple: un plom amb dues cares inscrites genera usualment dues entrades a Ibèrika (més, si per algun criteri extra es poden diferenciar parts aïlladament), però una de sola a BDHesperia[2]. I les transcripcions són literalment diverses; BDHesperia transcriu a lletres llatines els continguts (amb una notació depenent de la interpretació actual dels símbols), mentre que Ibèrika evita fer-ho ja que mira de presentar els continguts en un format electrònic el més semblant possible als originals, és a dir, parteix d’un signari no depenent quasi[3] d’interpretacions. I per si fos poc, BDHesperia no proporciona actualment al visitant ocasional eines de cerca en les seves dades com sí ho fa Ibèrika, de manera que en la tasca d’anar identificant els continguts comuns entre els dos conjunts, era més o menys fàcil saber si una entrada de BDHesperia estava a Ibèrika però no a l’inrevés – això, sempre en el benentès que, a més, sovint, les transcripcions/interpretacions dels signes són francament dubtoses i/o divergents -.
Dos factors però ajudaven en la tasca. El primer, el fet que la normalització feta per Untermann als MLH permetia la co-identificació de forma trivial (per codi, no per contingut). I segon, que a semblança del que passa a Ibèrika, on l’aportació de noves entrades es fa sovint seguint treballs que documenten més o menys exhaustivament contexts geogràfics determinats, i per tant es creen en un ordre determinat, el mateix succeeix a BDHesperia, de manera que sovint les entrades post-MLH es presenten en conjunts similars, i per tant faciliten la co-identificació.
Només era qüestió de feina, de manera que es van dedicar totes les hores a fer-la. Un cop processats tots els municipis de BDHesperia i creats tots els jaciments allà declarats i anotades totes les epigrafies afectades amb l’identificatiu normalitzat, arribà l’hora del recompte, i és aquí que començaren les sorpreses…
Recompte
D’entrada s’esperava que els continguts de BDHesperia fossin més exhaustius que els d’Ibèrika, i certament s’han detectat una centena d’entrades per afegir en un moment posterior (una bona part estan publicades en obres de localització difícil, i altres, estan en paper, però la situació de pandèmia actual desaconsella anar fent viatges per unes fotocòpies). Totes elles tenen les referències anotades en el seu jaciment corresponent en format ‘normalitzat’.
Però més enllà d’aquest centenar, s’havien co-identificat unes 1.600 entrades, i quedaven prop de 800 epigrafies del Corpus Ibèrica sense entrada a BDHesperia…!
A més, en el procès s’havien detectat epigrafies de jaciments i municipis no declarats a BDHesperia, el que no es va saber fins el final de la primera tasca, era la seva extensió. Ara semblava que es podien mesurar en desenes de llocs per incorporar…!
Cal explicar, que de les 800 epigrafies ‘orfes’ més de 500 corresponien a Azaila, un context (el més ben nodrit de tots[4]) que només tenia una única entrada a BDHesperia i que feia pensar, per tant, que probablement estaria potser en procès d’elaboració o modificació i per això no es mostraven. Això deixava encara unes 300 entrades sense equivalent (excloent en tots aquest recomptes les entrades numismàtiques que tenen un tractament molt diferent, ho expliquem en nota[5]).
Calia doncs preguntar als experts, en aquest cas, els de la BDHesperia, i com acostuma a passar quan parles amb gent que en sap, la resposta és força instructiva.
Segona Tasca
Mentre, es decidí que l’opció d’esperar a que BDHesperia incorporés els jaciments que faltaven, tot i ser metodològicament la més fàcil, era inacceptable. De manera que es procedí a fer una segona repassada, ara ‘només’ sobre aquestes 300s entrades sense equivalent i crear-ne els jaciments corresponents tot consultant-ne la bibliografia de cada una. Una tasca que s’hagués preferit feta per experts, com en la resta de casos, però que no quedà més remei que fer-la a mà. El resultat, es concreta en 23 municipis (i 24 jaciments) no llistats -encara?- a BDHesperia. Segona repassada que a més, ha permès detectar/reunificar una vintena de relectures supèrflues[6]. Al final fem el recompte de tot plegat…
Però ja un cop avançada aquesta segona tongada arribà la resposta dels responsables de BDHesperia. D’entrada, es confirmà això d’Azaila, i encara n’incrementà el nombre per publicar fins per sobre les 600s. A més, es veu que encara hi ha unes desenes més d’epigrafies en ibèric per publicar. En conjunt doncs, probablement unes 150 entrades ‘extres’ (amb unes desenes d’epígrafs monosígnics entre elles). L’escreix a Ibèrika, descomptant Azaila, està format per 136 exemplars monosígnics més 90 de polisígnics.
Els dos conjunts semblen doncs lleugerament no concordants, i per tant, susceptibles de millora agregant les dades, així que el que es va fer, va ser enviar la llista d’entrades a Ibèrika sense corresponent a BDHesperia (separant les d’Azaila), per si pogués ser d’interès (Ibèrika per exemple, contempla un centenar extra d’entrades monosígniques).
Resultats
De tot aquesta feinada, se n’han tret un seguit de millores a Ibèrika. D’entrada, s’han geolocalitzat més de 2.500 epigrafies, creat 296 jaciments, ubicats en 252 municipis de 103 comarques[7]. I més de 1.600 entrades tenen l’identificatiu normalitzat i enllaçat a BDHespèria en la seva secció Web. Aquesta millora d’interconnexió és un objectiu bàsic del web cathalaunia.org.
S’ha explicat en altres ocasions, i sobre dades diverses. Cathalaunia.org no es va concebre per ser una font d’autoritat (ni es pot, ni es vol), però sí per ser una eina de treball. Un lloc per trobar les dades bàsiques sobre les arrels de la Cultura Catalana (‘La Catalunya abans de Catalunya’ del lema del web) i a partir d’elles sí, per cada una, les referències a fonts d’autoritat externes que puguin ser d’utilitat a qui vulgui saber més sobre aquell ítem d’informació; ja siguin bibliogràfiques i/o en línia. Entre aquestes segones, els enllaços amb projectes externs i especialitzats, proporcionen la major concentració d’informació possible. Es va fer al seu dia amb les dades altmedievals prosopogràfiques del Charlemagne’s Europe d’Oxford i les antroponímiques del Nomen et Gens de Tübingen. Ara, amb l’encreuament de dades amb BDHesperia es fa quelcom semblant per les epigrafies ibèriques, tenint a un clic de distància tota la informació recollida per experts sobre cada entrada d’Ibèrika , amb l’afegit de tenir també a un clic, el context epigràfic global del seu jaciment.
Falta encara co-identificar les 500-600 entrades d’Azaila, crear les 100 només en paper ja localitzades, i les que pugui aportar el detall final un cop s’actualitzin les, com a mínim, desenes pendents de BDHesperia i es puguin finalment co-identificar amb les d’Ibèrika. No és per tant forassenyat dir que el total d’entrades comuns superarà els 2 milers (més les numismàtiques, que també són centenars).
Tot un patrimoni cultural, una joia.
Coda
En què es concreta tota aquesta feinada? Doncs aparentment en no gaire cosa; en poder afegir la dada del jaciment a cada entrada epigràfica.
El jaciment on es va trobar l’epigrafia, i amb un clic, la llista d’epigrafies que s’hi han trobat.
Però també en la creació de gaire bé 300 fitxes de jaciments on s’han localitzat epigrafies ibèriques. Aquí convé fer una crida.
El jaciment de Baetulo.
Tal i com s’ha dit abans, cada dada del web cathalaunia.org presenta/ha de presentar, per disseny, enllaços amb fonts d’autoritat externes. Referències que es divideixen usualment entre Bibliografia i Web. En la tasca epigràfica feta aquestes setmanes, no hi ha hagut l’esma per mirar de localitzar per cada jaciment aquesta mena d’informació especialitzada. Sent a més, de natura arqueològica resulta encara més llunyana de la pràctica habitual més genèricament històrica del web. Per tant, si algun arqueòleg o expert en qualsevol dels gairebé 300 jaciments presentats a Ibèrika vol aportar-hi una referència bibliogràfica o una URL estable referent al jaciment, serà més que benvingut! Per fer-ho, es pot emprar la pàgina de Correccions en aquest mateix bloc, o per email a partir de la pàgina d’inici del web.
Més enllà d’això queden un seguit de tecnicalitats menors a resoldre, i el que sí pot ser més important, com aprofitar aquesta nova informació. Per exemple, en les pàgines de glifs del Signari, on ara ja tindrem localitzacions per totes les evidències no numismàtiques. Desafortunadament, moltes de les entrades de les zones C i D dels MLH tenien la informació arqueològica desactivada a BDHesperia en el moment de fer la consulta, i un nombre no menor d’epigrafies encara estan sense datació.
Però el que sí es pot fer ja, és cercar en el web els identificatius ‘normalitzats’ i saber en un moment, per exemple, que GI.03.02 correspon a l’epigrafia I03373, que és un dels grafits rupestres del jaciment de la Devessa de Sallent i amb un clic veure que tenim fins 3 entrades definides allí, i amb un altre clic en el signe ‘+‘ al costat del nom del municipi de Bolvir, veure que allí també hi tenim més testimonis epigràfics en el jaciment del Castellot de Bolvir. Pas mal…
I un recull de reflexions finals…
Tot conjunt de dades no menor conté errades. Certament, en la tasca de co-relacionar continguts entre dues entitats tan diferents com són Ibèrika i BDHesperia, se’n troben. De tota mena. L’important no és la seva (inevitable) presència sinó la capacitat de corregir-les. És per això, que per exemple, es va facilitar a BDHesperia ja d’entrada la llista d’entrades sense equivalent. Els enllaços amb altres projectes europeus sempre han generat un flux bidireccional d’informacions per facilitar la interconnexió, és de sentit comú.
I aquí hi ha una altra diferència important. Ibèrika deriva del treball fet originalment per na Carme J. Huertas i en David Folch al web ibers.cat, i encara que ara ja no s’hi sembla gaire, sense la seva tasca prèvia, no existiria. De fet, ambdós conjunts comparteixen a més, el fet de ser iniciatives personals. No així per BDHesperia que ‘gaudeix’ del suport d’institucions estatals i estar fet i mantingut per professionals pagats[8]. El web cathalaunia.org i els seus conjunts de dades (Fons Cathalaunia i Corpus Ibèrika), van néixer plenament conscients d’estar fent des de l’àmbit particular una tasca que hauria de correspondre en bona llei a institucions culturals del País. Deu anys de feina després això continua sent així…
Finalment, mentre s’escrivia aquest apunt, s’ha decidit un canvi de denominació que feia anys que anava traient el nas (de fet, hi era des de l’inici). Per simplicitat s’ha canviat el nom del recull epigràfic ibèric del web de ‘Corpus Ibèrica‘ a ‘Corpus Ibèrika‘, (o Ibèrika en forma concisa) per separar millor el nom del adjectiu. Els canvis fets aquests darrers temps no justificarien un canvi de denominació (són incrementals), però la conveniència de tenir una denominació compacta, finalment, així ho ha aconsellat.
Notes
- [1] On X és una zona geogràfica i y un enter que identifica el jaciment o municipi.
- [2] Per això, Ibèrika contempla la possibilitat de definir grups d’epigrafies.
- [3] Aquest quasi és inevitable sabent la quantitat de dubtes que encara planteja la varietat sígnica de l’ibèric, pensem per exemple ja només en els signes homògrafs. N’hem parlat repetidament, no hi tornarem ara i aquí…
- [4] Actualment amb 575 entrades epigràfiques (algunes encara per verificar), seguit per Enserune amb 412.
- [5] En la manera de presentar la informació numismàtica, Ibèrika i BDHesperia difereixen notablement. BDHesperia ho fa per seques, agrupant totes les formes de cada una d’elles, mentre que Ibèrika, seguint els MLH ho fa per literal. Ja en el seu dia es van incorporar les referències a les seques de BDHesperia en les entrades numismàtiques d’Ibèrika (571 dels MLH). El tema, a més, es complicà encara més quan es decidí incorporar també les entrades del Corpus Nummun Hispaniae (CNH) de Villaronga. Un volum d’entrades (485) proper al que ja existia, i referit a priori als mateixos objectes, que tot i així, presentava algunes diferències que no es podien ignorar. Els MLH estan fets des d’una aproximació arqueològica i per cada tipus presenta el seu esquema o dibuix tret de l’original, però el CNH està fet seguint criteris numismàtics i presenta les llegendes dels tipus en format ja ‘normalitzat’ (perdent potser informació sobre la forma original dels glifs que és una informació de primera necessitat a Ibèrika). El quid, està en què presenta alguns literals que no consten en els MLH i per tant era una informació que no es podia ignorar. Amb tot, falta la tasca de mirar de simplificar aquest miler d’entrades unificant referències sempre que es pugui…
- [6] Les relectures i per tant la multiplicitat de versions d’una mateixa epigrafia eren acceptades en un els primers temps del Corpus. Posteriorment, ja fa anys, per claredat, es va canviar el criteri a una única versió, la darrera o la ‘millor’ disponible. En aquell moment es van eliminar la majoria de duplicitats, però n’havien escapat unes quantes. També en això el treball realitzat ha estat inesperadament profitós!
- [7] Tot i que es manté l’estructura ternària en totes les entrades, certament hi ha localitzacions on el concepte ‘comarca’ és inadequat.
- [8] Altra cosa és si aquests professionals cobren, o no, i fins a quin punt estarien d’acord amb fer servir el verb ‘gaudir’ en aquesta frase… Ja m’enteneu, oi? 🙂
Cathalaunia. La Catalunya abans de Catalunya 