Eines per analitzar l’ibèric.

Que el web cathalaunia.org i el seu Corpus Ibèrika presenta no sols un recull de les epigrafies ibèriques conegudes[1] sinó a més, un conjunt d’eines per la seva anàlisi no és pas novetat, però és que aquestes darreres setmanes s’ha fet un nou salt endavant en aquest aspecte. D’això es parlarà aquí, de les noves eines i opcions a l’abast de qualsevol que vulgui estudiar les evidències conegudes de l’escriptura de casa nostra de fa 2 mil·lennis.

Hi ha tant a comentar que ens limitarem a presentar les opcions, i deixarem per altra ocasió mostrar exemples del que es pot fer amb les dades que aporten.

Cerca

L’eina que més temps duu al web, però que encara potser no es fa servir prou les opcions que permet[2], és la Cerca.

Cerca en signari simplificat, instruccions i opcions.

En la imatge, veiem com situant el cursor sobre la paraula en negreta Cerca apareix una explicació de les opcions, i a la dreta, remarcades, les opcions avançades. Si estem fent servir la cerca per signari simplificat, cada signe, implica  en realitat la cerca de qualsevol de les seves variants, així, una Te/De vol dir cercar qualsevulla de les 18 variants registrades en el Corpus. Però sota dels signes ‘normals’ tenim una línia d’operadors (signes en blau).

  • El primer () indica discontinuïtat, és a dir, qualsevol cosa que no sigui un glif (espai, inici o final de línia, signe desconegut o interrupció del suport).
  • El segon (&) és per si es vol cercar epigrafies per més d’una condició (serveix per separar-les).
  • El tercer ([) i quart (]) són parèntesis, i serveixen per indicar manualment grups de signes específics. Es cercarà la presència de qualsevol d’ells, no de tots.
  • El cinquè (?) indica un glif qualsevol (és a dir, que no sigui espai ni glif desconegut).
  • El sisè (@) és com el cinquè però per un nombre indeterminat de glifs (inclòs zero). Indica qualsevol grup de glifs consecutius (sense espais, ni inicis o finals de línia ni desconeguts) és a dir, en la mateix línia. Repetim: incloent l’absència de cap glif. Una funcionalitat sovint imprescindible per fer cerques avançades (per exemple: per cercar una certa seqüencia opcionalment separada d’una altra)
  • El setè i darrer (*), és com el sisè, busca grups de glifs indefinits, però sí permet cercar més enllà d’una línia, per els casos on el que s’està cercant pot començar en una línia i acabar en una altra.

Aquests operadors permeten fer tota mena de cerques: inicis de paraula, finals, seqüències que continguin x, etc, etc, etc.

I per si fos poc, les dues darreres línies de signes del quadre de control de la Cerca, presenten una sèrie de lletres llatines on cada una indica una agrupació predefinida de signes (del signari simplificat). Stricto sensu és una funcionalitat prescindible, (es pot fer a mà emprant els operadors [ i ]), però pot resultar molt pràctica, Llistem el significat de cada opció (tot i que situant el cursor sobre cada lletra  ja apareix el seu títol).

  • V, indica qualsevol vocal.
  • M, indica qualsevol nasal bilabial (Ms).
  • R, indica qualsevol vibrant (Rs).
  • S, indica qualsevol sibilant (Ss).
  • C, indica qualsevol consonant (ni vocals ni sil·làbics).
  • N, indica qualsevol nasal (Ns+Ms).
  • B, indica qualsevol sil·làbic amb labial.
  • G, indica qualsevol sil·làbic amb velar.
  • D, indica qualsevol sil·làbic amb dental.
  • A, indica qualsevol sil·làbic amb vocal A.
  • E, indica qualsevol sil·làbic amb vocal E.
  • I, indica qualsevol sil·làbic amb vocal I.
  • O, indica qualsevol sil·làbic amb vocal O.
  • U, indica qualsevol sil·làbic amb vocal U.

Si en comptes de cercar per signari simplificat, volem fer-ho per el signari complet, tenim els mateixos operadors, i per tant la mateix capacitat de formulació, però sense les agrupacions de signes. Representa que si estem aquí, és que estem cercant glifs específics, no?

Distribucions geo-temporals

En la primera fase del Corpus, on l’objectiu primordial era la codificació dels continguts, amb la publicació dels continguts i les eines de cerca, estava ja cobert. Qui vol, pot consultar les epigrafies codificades amb un grau de semblança amb els originals que tothom pot comprovar comparant-les amb els dibuixos fets per els experts, i amb les eines de cerca es poden analitzar els continguts de forma francament sofisticada, si així es vol, o de forma trivial si tal és la necessitat.

Però aquests darrers mesos, un cop completat el primer objectiu del Corpus, s’ha posat fil a l’agulla a l’objectiu secundari, que no és altre que presentar les dades bàsiques[3] de cada epigrafia. La bibliografia i les referències externes mínimes de cada entrada ja s’havien anat incorporant, però mancava la localització geo-temporal. Aquests darrers mesos s’ha incorporat la informació de localització (concretada amb la definició de Jaciments dins del Corpus, i que ja va estar comentada en aquest bloc). I aquestes darreres setmanes s’han datat la majoria d’entrades (el tema és complicat i requereix una explicació com cal, que deixarem per quan parlem dels exemples d’ús de les eines del Corpus en un altre apunt).

Amb, ara sí, la majoria de dades a lloc, calia encarar funcionalitats que fins llavors havien estat previstes, però encara no realitzades. Anem per feina.

Jaciments

Comencem per els Jaciments:

Controls de visualització d’agrupacions geogràfiques simples.

En primer lloc, s’han afegit opcions a cada Jaciment per poder veure no sols les seves epigrafies (la funcionalitat per defecte), sinó també les de les seves supra-unitats geogràfiques definides, o sigui: el municipi i la comarca.

Les epigrafies de Badalona.

Seleccionant ‘Municipi’ o ‘Comarca’ es llisten a sota de les epigrafies del jaciment, les de la supra-unitat triada. Fàcil.

Glifs

Es va comentar fa tres anys, quan es van crear les pàgines per recollir la informació de cada un els glifs del Signari (i posteriorment les dels glifs del signari simplificat). Per cada epigrafia es contemplaven, ja llavors, columnes per les dades de la seva localització i datació. Columnes però buides, orfes de dades. Fins ara. I amb l’arribada de les dades, s’ha incorporat, per fi, la funcionalitat que ja s’havia pensat però no realitzat llavors.

El glif 48 i els seus controls de visualització.

Per cada glif, ara es pot triar si es mostren les entrades numismàtiques o no (o només), i ordenar les dades tant per data com per lloc (a més de per identificatiu, que és l’opció per defecte).

I per si fos poc, tenint ara les seves aparicions localitzades geotemporalment, al fons de la pàgina de cada glif s’ha afegit el cronograma del seus ús (que pot ser, no cal dir-ho, força extens).

Cronograma del glif 48.
(un de petitet, per tal que hi càpiga tot en una sola captura).

I mateixos controls i cronogrames d’ús per les entrades del Signari simplificat.

El cronograma del glif ‘espiga’.
En la imatge, amb el detall de quins glifs es documenten a cada comarca.

Que tot i ser similar al dels glifs bàsics, afegeix la informació de quines variants es fan servir en cada bloc documentat, temporal, espacial, o geo-temporal. Només cal situar el cursor al damunt.

Però més enllà de les informacions derivades separadament de les dades cronològiques o temporals, la festa està en el seu encreuament. Per poder-ho consultar s’ha fet una eina d’abast similar a la Cerca però en l’àmbit de la localització geo-temporal.

Cronologia d’ús dels signes ibèrics

L’accés està en la capçalera de la pàgina del Signari.

Accés a la Cronologia de l’evidència d’ús del glifs del Signari.

Fins ara, les dades que es tenien dels glifs era saber en quines epigrafies estaven cada un d’ells, una informació essencialment bidimensional (glifs * epigrafies). Però si afegim la data i la localització, la dimensionalitat del conjunt puja a 4 i per tant, a més del volum de les dades, la pròpia estructura pot resultar un xic un xic complicada de copsar. Una forma trivial de simplificar-ho és imaginar un objecte tridimensional, un paral·lelepípede, una caixa de sabates feta de caixetes petites. Si disposem els glifs en una dimensió, un darrera l’altra, el mateix ho fem per les comarques dels jaciments on s’han trobat les epigrafies en una segona dimensió, i els anys entre la datació més reculada i la més tardana del Corpus per la tercera dimensió ja ho tindrem. Només falta situar en cada caixeta definida per glif * comarca * any, la llista d’epigrafies on es dóna aquesta condició (o deixar-la buida si no existeix).

Bé, falta un únic detall. L’eix de les dates segons això tindria centenars de talls o valors possibles i això en realitat no cal. El fet, és que les datacions estan majoritàriament definides per intervals[4] (sovint realment ganàpies, d’un segle o més) de manera que en realitat només cal consultar els anys d’inici o final del conjunt dels intervals definits en les dades, que és quan poden variar els continguts. Això permet reduir els teòricament centenars d’anys a unes desenes, diguem-lis Anys de Tall i ja ho tenim.

Com ho fem doncs per consultar aquesta caixa de sabates de dades? Doncs anem a lo fàcil. Fem una pàgina on a dalt tenim els valors possibles de cada un dels tres eixos: Anys, Comarques i Glifs. I per cada un, a més, afegim l’opció (per defecte) de considerar tots/cadascun dels seus valors.

Cronologia de la utilització dels signes ibèrics.
I marcat, el signari registrat en un del Anys de Tall (el -420).

Com que la opció ‘Tots’ és la de defecte, en entrar a la pàgina estem ja consultant la opció més bèstia, la de Tots el valors dels tres eixos. Estem demanant el contingut de la caixa de sabates sencera! Això és un problema de volum i representació de dades (~ 280 glifs * 60 Anys de Tall * 100 Comarques = 1.680.000 ‘caixetes’) . Actualment la solució adoptada és mostrar inicialment la llista d’Anys de Tall, i per cada un donar les dades bàsiques: nombre d’entrades epigràfiques i nombre de glifs registrats en elles, ajuntant-hi la llista de glifs ordenada per poder visualitzar els signaris globals coneguts a cada any. I a sota…

Signaris globals de cada comarca.

La llista de comarques indicant per cada una les mateixes dades i afegint-hi el signari global conegut en cada comarca.

Ara,  més enllà de la opció inicial podem començar a posar restriccions a base d’especificar valors concrets de cada eix, en qualsevol combinació. Comencem triant un Any de Tall.

Triant la informació de l’any….

Per exemple, el 125 aC.

Informació de l’any 125 aC.

I tindrem en primer lloc el signari global en ell documentat, seguit del desglòs de l’evidencia per comarques, és a dir: el grups de signes registrats en ella aquest any i el nombre (i la llista) d’epigrafies que componen l’evidència.

En comptes de triar un any, podríem triar una comarca…

Triant una comarca…

Per exemple, la de l’Alta Cerdanya…

La informació de la comarca Alta Cerdanya.

I en aquest cas, tindrem també el signari global registrat en la comarca, seguit del desglòs per cada Any de Tall, amb els subsignaris registrat en ell i les epigrafies on es registren. La imatge triada il·lustra un detall pràctic. Es pot veure que al fons de la llista d’Anys hi consta una entrada ???. Indica l’evidència sense datació (es situa al fons, per no interferir, però podria anar perfectament a dalt de tot, de fet, no va enlloc i va a tot arreu…). Una part imprescindible de la informació presentada!

O també podem triar inicialment un glif…

Triant un glif (per codi)…

En aquest cas, de moment, per simplicitat de programació, la tria es fa via el codi del glif que es vulgui consultar (estan tots a la pàgina de Signari). A la que es pugui, aquí tindrem una llista de les imatges dels glifs ibèrics, per fer-ho més fàcil. En qualsevol cas, un cop triat…

La distribució geotemporal del glif 48 (la O amb dos travessers).

Tindrem la llista de comarques on es detecta, seguit de la llista d’anys de tall on es troba, i per cada any, la quantitat i llista d’epigrafies que formen l’evidència.

Fins aquí hem posat una sola condició (geomètricament: hem mirat un ‘tall’, una ‘secció’ de la caixa). Podem afegir-hi una segona, i consultar qualsevol de les tres parelles possibles (ara mirarem una ‘tira’ només).

Si triem un any i un glif..

Consultant l’any -400  i el glif 40 (la E de tres travessers ascendents).

Ens dóna la llista de comarques on es registra i per cada una la llista de les epigrafies relacionades (i ens mostra els texts de cada una amb el glif ressaltat en situar-hi el cursor al damunt).

Si triem un any i una comarca…

Distribució sígnica de l’any 400 aC a l’Alta Cerdanya.

Ens donarà el signari registrat aquell any en aquella comarca, seguit del desglòs de cada un dels glifs i les epigrafies on es troba.

Si triem una comarca i un glif…

L’evidència coneguda del glif 40 (la E amb tres travessers ascendents) a l’Alta Cerdanya.

Ens donarà la llista d’anys on es detecta aquest glif en aquesta comarca, i com és d’esperar, la llista de les epigrafies de cada any, i els seus texts amb el glif en ressalt.

Finalment, podem posar tres condicions i fixar un any, una comarca i un glif (ergo demanar el contingut només d’una de les caixetes que formen la caixa de sabates de l’analogia)…

Evidència coneguda del glif 40 (la E tribarrada d’abans) al Camp de Túria l’any 300 aC.

I evidentment ens donarà la llista d’epigrafies afectades, o un missatge d’avís si no es coneix aquest glif en aquesta comarca en aquest Any de Tall (i un missatge similar per cada una de les combinacions abans explicades, si no es tenen dades).

Coda

I fins aquí la descripció de les noves possibilitats de consulta de les dades presentades en el Corpus Ibèrika. No és més que una primera versió (acabada de sortir del forn), una primera aproximació genèrica a la seva problemàtica que tant de bo poguem refinar més endavant[5]. Però si una cosa indica l’experiència de dècades en disseny d’eines, és que aquest és un camp empíric. Ha de ser l’ús real el que dicti la natura i direcció de les possibles millores.

Corol·lari de tot plegat?

Que s’està, ara, com sempre, atents als comentaris i suggeriments dels usuaris del web.

Un plaer.

 

– Actualització 2020-XI-26

S’ha afegit als resultats de les Cerques i de la Cronologia la possibilitat de visualitzar sobre un mapa les comarques on es constaten els conjunts epigràfics que s’estiguin consultant. Només cal seguir l’enllac ‘(mapa)‘ de cada pàgina.

 

 

Notes
  • [1] Els continguts escrits en altres llengües, com el celta, o altres signaris hi figuren només de resquitllada, usualment en casos on la distinció no és clara.
  • [2] No és infreqüent en la literatura, detectar treballs que mostren erròniament informació parcial com si fos global. Una simple cerca en el Corpus hagués pogut evitar-ho…!
  • [3] Que és exactament el mateix en tot el web cathalaunia.org.
  • [4] En realitat, l’interval no és sinó la forma genèrica de la datació puntual (com l’el·lipse ho és de la circumferència, etc, etc). Una datació puntual no és més que un un interval amb els extrems idèntics (una noció enganyosament bàsica, aquí hi ha la Teoria de nombres, els infinits de Cantor, etc, etc)…
  • [5] De fet, tot just presentat i ja s’està pensant en possibles millores… És un no parar… :).

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Anys de Tall, Cantor, cathalaunia.org, Cerca, Comarques, Corpus Ibèrika, cronograma, cronologia, glifs, infinits, jaciments, localització geo-temporal, Signari ibèric, signari simplificat i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.