Signaris ibèrics locals.

En el darrer apunt de temàtica ibèrica s’havien presentat les evolucions temporals d’uns quants signes ibèrics, en aquest, farem una primera mirada a la seva distribució geogràfica. Només serà un breu esbòs de la complexitat de l’evidència disponible, però pot ser d’utilitat per emmarcar alguns conceptes bàsics. No és un apunt fàcil, ni des del punt de vista de les nocions a emprar, ni des del fàctic, per haver de representar uns signes que de moment només es poden fer via imatges (wordpress no permet tipografies personalitzades).

D’entrada, recordar la teoria acadèmica: no existiren mai mes de ~50 signes en un mateix context geotemporal. Ja en l’apunt anterior es veia que l’evolució de l’ús dels signes no era la que es descriu en el món acadèmic, i l’explicació era ben simple: no s’han dedicat mai a registrar sistemàticament les variants emprades en cada epigrafia coneguda[1], de manera que les dades que s’han estat fent servir eren com a molt, parcials. En aquest, mirarem per sobre l’altre eix, l’espacial, les distribucions geogràfiques dels signes, i deixarem per altra ocasió el detall de les evolucions geotemporals dels signes. La idea és primer mirar el global abans d’intentar baixar al detall del particular, un principi rector emprat recurrentment en la recerca a cathalaunia.org.

Comarques

En afegir la informació geogràfica al Corpus Ibèrika es decidí per una estructura en tres nivells: Jaciment, Municipi i Comarca. Una divisió que volgudament fugia de les grans agrupacions i fomentava la parcel·lació de les dades amb l’ànim que fossin elles mateixes les que dictessin les macro-agrupacions (si és que es poden detectar) i no criteris anacrònics.

Una simple ullada a la segona secció de la pàgina de Cronologia del Corpus permet veure els conjunts sígnics registrats en cada ‘comarca’. Posem comarca entre cometes perquè si bé en general és aquesta l’agrupació geogràfica emprada, en els casos més enllà dels Països Catalans pot ser força més extensa, especialment en les situades actualment a França. La unitat geogràfica és doncs poc consistent des del punt de vista de la seva extensió, però afortunadament això no serà un problema especialment greu gràcies al fet que en realitat l’evidència més abundant es concentra usualment en un o dos jaciments de cada ‘comarca’. Posem en nota la llista dels signes coneguts a cada una de les 114 comarques amb evidència epigràfica ibèrica, i mostren un gràfic amb la seva distribució[2].

Comarques ordenades per nombre de glifs registrats.

Com es pot veure el nombre de glifs registrats es mou entre els 2 i els 152 (d’un total de ~280 possibles) i una mitjana inferior als 40 glifs. És evident, doncs que tenim una gran fragmentació. Mirem-ho d’una altra manera. Si la teoria posa un topall de ~50 signes per lloc i moment, mirem el mapa de les comarques amb 50 o més signes en total, i fem servir una escala de colors (el vermell més fosc=152, el més clar=50); el resultat és:

Comarques amb 50 o més glifs registrats.

Una mapa que fa ben evident com les dues concentracions majors de signaris són als territoris de la Ibèria dels clàssics. Un pol a l’Erau amb 152 glifs coneguts, seguit per el Camp de Túria amb 130. I com dèiem, cada un d’ells amb un jaciment/municipi on es concentra del gruix de l’evidència de la comarca: Enserune a l’Erau i Llíria al Camp de Túria. També resulta evident que la resta de comarques amb més signes registrats es situen a prop d’elles. Ara, no podem confondre la fragmentació que ens ha arribat amb el que existí en origen i cal pensar que en totes aquestes comarques (així com en les demès) s’utilitzaren signaris complets. Potser aquests gradients reflecteixen un ús més o menys estès de l’escriptura…?

Si les tribus ibèriques usualment es conceben en la proximitat geogràfica (una tribu = un territori) la cultura (i l’escriptura és un fet cultural de primera envergadura) es transmet per les vies de comunicació, i l’aigua era l’autopista de llavors. De fet, si es mira el cronomapa global de la pàgina de Cronologia del Corpus es pot apreciar que si bé els testimonis més antics estan al nord, ja al segle V s’estenen fins la zona ‘valenciana’ amb un vector clarament marítim; posteriorment (s.II aC), la penetració peninsular seguirà el curs del riu homònim del territori (un nom no precisament desconegut en el context clàssic)[3].

D’entrada doncs hauríem de pensar que si l’escriptura viatjà per la costa de nord a sud hi hauria d’haver un mateix signari al darrera. Un signari, a més, que pot ser adaptat en cada territori (o per cada ètnia/tribu?) i com que estem mirant el signari acumulat en cada comarca, caldrà tenir en compte també la possibilitat del fenomen de l’evolució local, és a dir, que un mateix signe hagi anat mudant la seva forma amb el temps. Però abans de poder fer aquesta mena d’apreciacions epicòriques s’ha de començar per establir com ho fem per comparar conjunts sígnics. Així que primer expliquem com pensem mesurar aquestes comparacions i després passarem a analitzar tres casos concrets (entre els més ben evidenciats).

Comparacions de signaris.

Per comparar dos conjunts de signes, podem començar per anomenar-los A i B, i per convenció fixar que B és el conjunt petit (és a dir, que com a molt té el mateix nombre de signes que A). Un cop fet això, podem anomenar c al conjunt de signes compartits entre A i B, a als que només estan en A i b als  que només estan en B (geomètricament: com la superposició de dos segments rectilinis). Tenim doncs tres quantitats que plantegen dos escenaris diferents.

  1. Que B sigui un subconjunt de A (és a dir, b és el conjunt buit). En aquest cas, podem expressar el grau de coincidència amb un simple coeficient ‘de concordança’, entre 0 i 1,  diguem-li: f1 = |c|/|A|.
  2. O el cas més freqüent i interessant, que alguns del signes de B estiguin en A però no tots, i per tant ni a, ni b ni c siguin el conjunt buit. Hi han infinites maneres de crear un coeficient a partir de tres valors. El que s’ha fet servir és ben simple: f2=f1-(|b|/|A|). O sigui, interpretem b com un coeficient ‘de discrepància’ i el restem al coeficient de ‘concordança’.

És una manera com qualsevol altre, no especialment bona (per exemple, és estrictament proporcional, no escalar), però sí suficient per l’objectiu que ens interessa aquí: tenir una ordenació aproximada de les comparacions entre signaris comarcals per tal de triar-ne uns quants dels més ben representats per analitzar-los.

De les 114 comarques inicials, podem eliminar les 6 degudes a agrupacions d’epigrafies de localització dubtosa/desconeguda ((No-Lloc), Desc.Celtiber?, Desc.Zones-C-D?, Zona F, Zona F-V, Zones C-D). Desprès podem treure totes les que tenen signaris que són subconjunts d’altres i això ens deixa una llista de 62 comarques[4]. Calculem els coeficients entre elles, i quedem-nos amb els més alts (donem en nota els 50 primers[5]).

Si en el mapa vèiem dos fenòmens de dispersió sígnica diferents: el de proximitat, al voltant dels dos pols més ben documentats, i el de llunyania, entre aquest dos pols, podem començar per la llunyania i comparar entre aquests pols, o sigui entre Erau/Enserune i Camp de Túria/Llíria (f2=0,500000), i posteriorment, triar un parell de comarques que siguin properes i ben semblants a ells: Aude per Erau (f2=0,552632), i La Plana Baixa per El Camp de Túria (f2=0,507692). Comparacions totes elles entre les 10 primeres del  rànquing explicat abans.

Només 50 signes? De debò…?

Per fer-ho, primer cal presentar els signaris de cada lloc i començarem per els dos més grans: el d’Erau i el de Camp de Túria (ho fem marcant en vermell les ~50 variants presentades en la proposta de codificació per a Unicode de la UB).:

Signaris d’Erau i Camp de Túria.
En vermell els ~50 glifs de la teoria acadèmica.

Es fàcil comprovar que el nombre de glifs coneguts supera de molt els de la proposta per a Unicode. És previsible, el signari de cathalaunia.org està fet per representar els originals el més fidelment possible, mentre que el d’Unicode, és una abstracció teòrica que definint un conjunt màxim de caràcters, assigna a cada un, un glif ben conegut d’entre les seves variants però sense cap ànim de representativitat especial.

Però la primera consideració que cal fer és que si només consideréssim 50 formes (codepoints en la terminologia codicològica informàtica), els signes en negre desapareixerien, no els podríem representar! La pregunta és inevitable.

Per a què serveix una codificació d’una escriptura antiga si no val per estudiar-la ni reproduir-ne els texts?[6]

Segons la teoria, tots aquests signes en negre són, o variants estètiques, o formes que s’anaren emprant al llarg del temps (com que estem parlant de lloc concrets, la restricció espacial és implícita), i aquestes, mai en quantitats superiors als que la teoria permet (el nombre de signes vermells de cada caràcter). Per exemple: les 10 variants de Be conegudes a Erau, s’haurien d’anar escalonant una a una en el temps; o de les set Tus, no podrien haver-ne existit mai més de dues juntes (fortis i lenis).

En el cas de les Bes, en l’apunt anterior ja es va veure que en el conjunt de l’escriptura, el teòric encadenament temporal de ses formes no existia. Mirem-ho aquí. Només cal anar a la part de Cronograma de la pàgina de cada un dels glifs en el Corpus i registrar el rang temporal que delimita l’evidència de l’Erau (24 epigrafies). Els apuntem, i fem una gràfica per visualitzar-ho de forma fàcil:

Bes de l’Erau.
A la dreta les tres variants en epigrafies sense datació.

Tenim tres formes documentades només en epigrafies sense datació, i per tant les seves columnes, buides, les separem a la dreta. La resta és fàcil de llegir. Les dues variants ‘Tritons’ que dèiem en l’apunt anterior, representa que són les més antigues i tenen ambdues rangs de 25 anys contigus, un exemple clar de ‘cronologia epigràfica’; si es compara amb la resta, es veu encara millor la seva  artificialitat. Però a la que s’arriba al s. II aC, com a mínim cinc formes coexisteixen en un mateix context.

Si ara fem el mateix amb les Bes del Camp de Túria, tindrem (22 epigrafies):

Bes del Camp de Tùria.
A la dreta la variant sense datació.

Es pot apreciar que des del 300 aC coexisteixen un mínim de 3 variants, que s’incrementen a cinc en la mitat del segle i arriben a set en el canvi de segle següent per reduir-se posteriorment a dues.

De, fet, podem encara cremar un darrer pont i mirar d’agrupar les variants que més s’assemblen entre elles (variacions ‘estètiques’), i ajuntant els dos llocs, tindrem:

Bes d’Erau i Camp de Túria agrupades per forma.
Les barres que falten corresponen als glifs sense datació.

Arribem a les cinc variants de Be que s’havien detectat en l’apunt anterior en el total de l’evidència, i amb una evolució força similar. És impossible explicar la simultaneïtat d’aquesta varietat com l’evolució d’un únic signe!

Si fem el mateix amb les Tus que dèiem i passem directament al darrer gràfic per anar per feina, el resultat és (38 epigrafies a Erau i 21 al Camp de Túria):

Tus d’Erau i Camp de Túria agrupats per forma.
El glif 235 no té datació.

A Erau coexisteixen totes les formes durant un segle (i tret de les de línia vertical, la resta, durant dos). I a Camp de Túria, totes coexisteixen en l’interval 250-180 aC i les formes que no són buides coincideixen encara més en el temps. De nou, és impossible explicar aquesta múltiple simultaneïtat com l’evolució de dues úniques formes!

El mateix es pot fer per la resta de signes, però aquí, en un apunt d’un bloc, amb dos exemples hauria de ser suficient (es podria continuar per exemple per les 3 As, etc, etc). Recordem a més, que el nombre de d’al·lògrafs definits per l’acadèmia es veu explícitament superat en múltiples ocasions en el Corpus (epigrafies amb més de dos As, Tes, Kes, Kis, etc), en donàvem un resum no fa gaire

De fet, els que promouen la teoria en cap cas es molesten en demostrar-la, i seria ben fàcil, només cal que documentin l’evolució diacrònica d’aquests suposats 50 signes, per exemple a Erau, fins arribar als 152 coneguts. Quelcom: “en inici hi havia aquests 50 signes (llista d’epigrafies per demostrar-ho), després es canviaren aquests x signes i hagueren aquests altres 50 (llista d’epigrafies)…” i així anar fent fins arribar als 152 glifs i exhaurir les 412 epigrafies conegudes a l’Erau. I després, fer el mateix per la resta de comarques. El problema, és que amb 50 només, no es pot, l’evidència no ho permet[7]. I l’error metodològic més greu està en no anar de les dades a la teoria, sinó pretendre adaptar les dades a la teoria tot obviant l’evidència contrària.

Deixem doncs en aquest punt la demostració de la irrealitat de la proposta del màxim de  ~50 signes per lloc i moment i continuem amb la comparació de signaris.

Erau vs Camp de Túria.

Cal començar per presentar els signaris, i d’acord amb el plantejament anterior, mostrem els glifs compartits entre les dues comarques comparades més els exclusius de cada una d’elles.

Erau vs. Cap de Túria.

Com es pot veure, la quantitat de signes compartits és molt gran (103), i per tant, la filiació o proximitat entre aquests dos signaris, tan allunyats geogràficament entre ells, és innegable. També sembla rellevant observar l’escreix de variants compartides. Parlant de dos signaris separats per centenars de quilòmetres, és revelador veure com comparteixen no sols les formes més simples, sinó també les mateixes variacions, absentes de la teoria.

La A amb forma de R, La E tribarrada descendent, la O amb traç vertical, la ípsilon en forma de V (documentada repetidament al costat de la de forma de Y – en parlarem un altre dia -), la L de doble traç llarg, abundantíssima, la Ŕ romboidal i la de punt central, o la Bi curta, i les múltiples Bes, Tes, Tus i Kis. Tota una varietat sígnica que si es vol que siguin variacions diacròniques d’uns pocs signes (els de la teoria): 1) implicaria un grau de sincronisme elevadíssim entre dos llocs tan separats com són Enserune i Llíria, i, 2) faria que les datacions, per simple combinatòria, fossin impossibles.

I a més, com es pot observar tenim variacions pròpies de cada lloc, que van en sentit contrari i que també són força curioses (eliminant les que es poden considerar diferències estètiques).

Els metrològics difereixen. Les puntuacions, també són més variades al Camp de Túria. Allà també es troben Tos i Tis de dues punxes, el Bo de vuit puntes, els Kus amb cercles interiors, les Os de dos i més travessers, la U de doble caputxó i el signe en forma de B que es suposa ser una R[8]. Erau, en canvi, té una nasal poc freqüent amb forma de T, Bus, Tis de quatre o més puntes, ípsilons (els signes en forma de V i Y), Kos i As amb punts interiors i signes Espiga, absents tots ells al Camp de Túria.

Si pensem en un origen comú, potser aquestes especificitats locals es generaren en un moment posterior…? Però de fet, potser millor que abans de mirar d’escatir aquestes qüestions més de detall, fem un cop d’ull a les comparacions de proximitat, per si s’aprecia alguna diferència qualitativa amb la de llunyania que hem vist fins ara.

Erau vs Aude

Veïnes geogràficament, les dues ‘comarques’ testimonien signaris força similars:

Erau vs. Aude.

Comparteixen 98 glifs i les formes exclusives d’Aude (obviant equivalents estilístics) són només uns pocs hàpaxs. Potser només les Tes (o Bus?) horitzontals siguin una diferència a significar.

Camp de Túria vs. Plana Baixa.

La Plana Baixa, propera però no estrictament veïna de la comarca del Camp de Túria també presenta semblances importants:

El Camp de Túria vs. La Plana Baixa

En aquest cas, el nombre de glifs compartits  és de  79, i de nou les especificitats de La Plana Baixa (obviant semblances estilístiques) es limitem al signe Bu (una categoria que no sembla estar especialment ben definida) i potser a les variants Ko horitzontals.

Sembla doncs que efectivament es detecten diferències rellevants entre comparacions de signaris entre comarques properes i les llunyanes. Les primeres presenten menys variacions substancials i sí potser només variacions estilístiques. On ens deixen doncs, aquestes comparacions?

Situació

Com que estem mirant conjunts sígnics acumulats durant segles però tot i així ben probablement fragmentaris, cal extremar la prudència. Les absències poden ser fruit de la poca evidència que tenim i noves troballes les poden alterar. Les possible evolucions temporals també han de ser filtrades per la manca de precisió de les dades i la possibilitat de nous coneixements. Amb tot, sí podem explicitar els aspectes positius.

D’igual manera que tot l’anàlisi fet fins aquí deriva directament d’haver codificat cada epigrafia numèricament (amb un signari el més precís possible), haver-les localitzat geogràficament per jaciments i datat, ergo, codificat geotemporalment (tot i les limitacions estructurals inherents, que són moltes), només falta establir quins glifs es consideren estèticament equivalents i quines agrupacions de glifs es contemplen (quins ‘caràcters’), per poder automatitzar l’anàlisi de la evolució i taxonomia de l’escriptura ibèrica.

Tot el que s’ha presentat es automatitzable, no requereix intervenció personal per generar-se. De fet, es pot generalitzar mecànicament i calcular quins signes diferencien les comarques entre sí, i per tant associar a cada ‘frontera’ intercomarcal els glifs que les diferencien i els que les igualen, com s’ha fet servir puntualment aquí (o generalitzant-ho, entre els conjunts epigràfics que es vulgui).

Si a més s’aconsegueix establir quins caràcters cal considerar (la proposta actual és evident que es queda molt curta i que té mancances estructurals bàsiques) i quins glifs els conformen (és a dir, establir les equivalències estètiques), s’haurà donat un pas tal vegada decisiu per l’objectivació de l’estudi de l’ibèric.

Però tampoc cal esperar, les possibilitats són enormes. Va una idea d’experiment per mirar de detectar agrupacions espacials de signaris (potser els signaris tribals que treien el nas abans?).

Hem vist com podem definir (i calcular mecànicament) cada frontera intercomarcal com tres conjunts de glifs (els compartits i els de cada banda de la frontera). Si definim totes les fronteres comarcals existents i fem el càlcul corresponen, per cada comarca tindrem el conjunt de signes compartits amb les comarques veïnes i els glifs que potencialment la diferencien d’elles. Aquesta és una nova dada que es podria fer servir per detectar agrupacions de comarques. Imaginem dues que siguin veïnes i amb diferències només ‘estètiques’ entre elles, això podria ser un criteri d’unificació…? O pot ser al revès, que sigui l’ús de determinades variants la marca de localitat, pensant per exemple, en la sempre imaginativa epigrafia numismàtica, o els grafits cerdans? De fet, podem fins i tot imaginar aquest procés aplicat no sols als signaris globals, com hem fet aquí, sinó també a la seva evolució diacrònica.

És una idea, un experiment, qualsevol pot fer-ho: el mètode és trivial, els signaris comarcals estan en la segona nota d’aquest apunt i el mapa de comarques es pot treure del web o d’on es vulgui.

Tenim les dades, només cal posar-hi la feina… 🙂

 

 

Notes
  • [1]Només disponible amb localització geotemporal des de fa uns pocs mesos al Corpus Ibèrika de cathalaunia.org.
  • [2](No-Lloc) 39, 73, 83, 87, 103, 125, 234, 88, 200
    Alacantí 33, 34, 36, 38, 45, 46, 180, 48, 52, 53, 54, 56, 57, 60, 63, 65, 66, 67, 69, 70, 73, 74, 76, 168, 77, 78, 81, 82, 83, 93, 123, 87, 101, 102, 108, 126, 209, 231, 88, 91, 118, 119, 193, 200, 236, 237, 59, 244, 246, 249
    Alcalatén 46, 52, 57, 76, 223
    Alcoià 33, 34, 36, 38, 40, 45, 46, 80, 47, 50, 52, 57, 66, 67, 69, 75, 76, 79, 343, 344, 81, 383, 83, 94, 86, 87, 102, 125, 231, 88, 90, 91, 114, 119, 193, 195, 237, 246, 249
    Alt Camp 33, 36, 38, 40, 45, 80, 308, 47, 52, 65, 66, 67, 73, 74, 75, 78, 344, 81, 82, 83, 87, 90, 200, 237
    Alt Empordà 33, 34, 35, 36, 37, 61, 38, 39, 40, 42, 170, 190, 45, 46, 180, 197, 47, 50, 52, 53, 54, 56, 57, 63, 64, 65, 66, 67, 69, 70, 71, 304, 72, 73, 74, 75, 76, 77, 78, 79, 343, 385, 81, 82, 383, 83, 93, 96, 97, 98, 186, 122, 123, 206, 85, 86, 87, 104, 105, 107, 108, 109, 110, 223, 124, 125, 126, 161, 207, 209, 210, 211, 228, 232, 234, 235, 88, 90, 91, 387, 112, 113, 114, 116, 118, 119, 313, 314, 195, 200, 201, 203, 217, 220, 339, 236, 237, 292, 213, 244, 245, 246, 249, 250, 252
    Alt Maestrat 33, 45, 65, 66, 72, 73, 77, 93, 85, 87, 228, 90, 236, 244
    Alt Palància 33, 34, 35, 36, 38, 180, 47, 56, 63, 67, 69, 73, 75, 77, 343, 344, 102, 104, 209, 195, 172, 246
    Alt Penedès 33, 34, 36, 38, 39, 45, 50, 57, 67, 70, 72, 73, 78, 83, 205, 85, 87, 125, 209, 228, 90, 118, 220, 246
    Alta Cerdanya 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 42, 58, 170, 177, 190, 191, 45, 80, 180, 182, 386, 47, 48, 50, 52, 53, 56, 57, 60, 62, 63, 64, 65, 243, 66, 67, 68, 69, 70, 303, 304, 72, 73, 74, 75, 76, 77, 79, 343, 344, 81, 82, 83, 93, 95, 184, 186, 227, 122, 123, 166, 205, 352, 224, 85, 86, 87, 102, 103, 104, 110, 124, 125, 126, 207, 209, 211, 221, 228, 233, 234, 235, 88, 90, 91, 92, 111, 114, 116, 118, 169, 229, 193, 194, 195, 196, 200, 201, 327, 328, 367, 217, 220, 236, 237, 238, 365, 244, 245, 246, 249
    Alta Garona 34, 35, 38, 41, 46, 80, 47, 52, 53, 56, 57, 66, 67, 69, 72, 73, 76, 77, 82, 383, 83, 122, 104, 126, 88, 90, 92, 112, 200, 203, 220, 236, 238, 59, 244, 253, 254
    Andorra-Serra d’Arcs 33, 34, 36, 44, 38, 39, 177, 45, 46, 180, 47, 363, 52, 56, 57, 60, 62, 63, 64, 65, 243, 66, 67, 69, 304, 72, 73, 75, 76, 298, 77, 78, 81, 383, 83, 93, 122, 123, 85, 87, 105, 108, 125, 126, 209, 221, 231, 233, 90, 112, 113, 118, 200, 201, 220, 236, 237, 238, 245, 249, 250, 254
    Anoia 33, 34, 36, 37, 38, 41, 45, 46, 80, 180, 182, 47, 52, 53, 54, 56, 57, 63, 65, 67, 69, 71, 72, 73, 75, 77, 385, 81, 82, 383, 83, 93, 123, 85, 87, 104, 105, 125, 126, 209, 211, 90, 118, 201, 203, 220, 236, 244, 246
    Aranda 60, 72, 73, 104, 90, 340
    Aude 33, 34, 35, 37, 61, 38, 39, 40, 45, 46, 80, 180, 182, 197, 47, 50, 337, 52, 53, 54, 56, 57, 60, 63, 64, 65, 66, 67, 69, 70, 71, 300, 304, 72, 73, 74, 75, 76, 77, 78, 79, 343, 344, 81, 82, 383, 83, 93, 94, 96, 97, 98, 176, 122, 123, 166, 382, 205, 226, 369, 85, 86, 87, 101, 103, 104, 105, 106, 107, 110, 124, 125, 126, 380, 207, 209, 210, 228, 231, 232, 234, 235, 88, 90, 91, 92, 326, 111, 112, 113, 116, 118, 119, 312, 193, 195, 199, 200, 201, 203, 217, 219, 220, 340, 236, 237, 43, 244, 246, 249, 250, 252
    Bages 36, 37, 52, 57, 66, 73, 76, 83, 87, 234, 90
    Baix Aragó 33, 34, 44, 39, 45, 80, 47, 52, 57, 66, 67, 68, 69, 72, 73, 77, 81, 383, 83, 93, 186, 87, 104, 125, 228, 233, 90, 118, 195, 292
    Baix Aragó-Casp 33, 34, 38, 40, 45, 47, 56, 67, 69, 70, 75, 77, 81, 83, 186, 205, 87, 234, 113, 246
    Baix Camp 33, 38, 40, 180, 55, 57, 65, 66, 74, 205, 87, 126, 88, 118, 200, 238
    Baix Cinca 34, 44, 38, 39, 45, 47, 57, 62, 63, 67, 68, 69, 73, 77, 81, 83, 93, 87, 104, 228, 118, 121, 244, 246
    Baix Ebre 36, 52, 56, 66, 83, 93, 227, 122, 87, 209, 118, 201, 249
    Baix Empordà 33, 34, 35, 36, 61, 38, 39, 40, 58, 178, 190, 191, 291, 45, 80, 180, 181, 182, 386, 47, 48, 50, 52, 53, 54, 56, 57, 60, 349, 62, 63, 243, 66, 67, 69, 70, 71, 72, 73, 74, 75, 76, 298, 77, 78, 79, 343, 344, 385, 81, 83, 84, 94, 97, 98, 183, 186, 208, 320, 122, 123, 166, 205, 206, 224, 85, 86, 87, 101, 102, 105, 108, 124, 125, 192, 207, 209, 228, 233, 234, 88, 89, 90, 91, 111, 112, 114, 116, 118, 119, 314, 195, 196, 200, 201, 217, 218, 220, 339, 237, 246, 249
    Baix Llobregat 33, 34, 36, 38, 39, 42, 45, 46, 180, 182, 47, 49, 185, 52, 53, 56, 57, 62, 63, 66, 67, 68, 70, 72, 75, 76, 77, 78, 81, 383, 83, 84, 93, 123, 206, 87, 102, 223, 125, 126, 207, 234, 88, 89, 90, 91, 114, 116, 118, 199, 200, 217, 220, 236
    Baix Maestrat 33, 34, 38, 41, 45, 180, 47, 52, 56, 57, 62, 63, 64, 65, 66, 67, 69, 72, 73, 76, 77, 81, 83, 93, 87, 101, 126, 207, 228, 90, 91, 111, 118, 193, 220, 236, 237
    Baix Martín 33, 34, 44, 293, 38, 39, 40, 42, 179, 45, 46, 80, 180, 182, 306, 47, 50, 52, 53, 54, 56, 57, 60, 62, 63, 64, 65, 66, 67, 68, 69, 70, 71, 72, 73, 298, 77, 78, 198, 344, 385, 81, 82, 383, 83, 84, 93, 186, 122, 123, 166, 205, 224, 85, 87, 103, 104, 105, 106, 107, 216, 325, 125, 126, 161, 332, 209, 211, 188, 221, 228, 232, 233, 234, 88, 89, 90, 187, 112, 113, 118, 119, 120, 121, 313, 195, 200, 201, 219, 220, 339, 340, 236, 238, 43, 240, 59, 171, 356, 244, 245, 246, 254, 354
    Baix Penedès 34, 36, 38, 45, 50, 52, 56, 66, 69, 70, 75, 76, 77, 81, 83, 95, 102, 125, 119, 200, 201, 249
    Baix Vinalopó 34, 182, 306, 47, 347, 53, 57, 239, 67, 72, 344, 383, 83, 122, 87, 124, 234, 90, 187, 118, 195, 162, 189, 244
    Baixa Cerdanya 33, 34, 44, 38, 40, 170, 45, 46, 180, 52, 53, 56, 57, 60, 62, 65, 243, 66, 67, 69, 72, 75, 76, 77, 79, 81, 82, 83, 84, 93, 95, 122, 123, 166, 205, 224, 85, 87, 101, 102, 107, 108, 124, 125, 126, 207, 209, 228, 233, 234, 235, 88, 90, 118, 378, 195, 196, 200, 217, 220, 237, 238, 244, 246
    Barcelonès 33, 34, 36, 44, 38, 39, 40, 45, 80, 180, 182, 47, 52, 53, 56, 57, 62, 63, 239, 243, 66, 67, 68, 69, 70, 72, 73, 75, 76, 77, 78, 81, 82, 383, 83, 93, 184, 186, 123, 205, 87, 125, 126, 210, 221, 228, 88, 89, 90, 91, 112, 116, 118, 119, 313, 200, 201, 329, 220, 163, 172, 245, 246, 249
    Berguedà 33, 34, 44, 38, 45, 46, 80, 180, 52, 54, 57, 66, 67, 69, 73, 77, 83, 93, 87, 209, 233, 90, 118, 195, 340
    Camp de Belchite 33, 38, 47, 57, 73, 385, 83, 85, 126, 91, 200, 249, 253
    Camp de Borja 33, 34, 52, 72, 73, 74, 77, 198, 81, 224, 225
    Camp de Cartagena 36, 42, 56, 63, 77, 78, 83, 186, 122, 166, 205, 87, 125, 332, 90, 118
    Camp de Morvedre 33, 34, 36, 37, 44, 38, 39, 58, 177, 179, 45, 46, 80, 180, 47, 50, 52, 53, 54, 56, 57, 317, 60, 62, 63, 65, 66, 67, 68, 69, 70, 302, 72, 73, 75, 76, 77, 78, 79, 165, 198, 342, 344, 385, 81, 82, 383, 83, 84, 93, 94, 368, 122, 123, 205, 85, 87, 102, 103, 104, 105, 107, 108, 109, 110, 125, 126, 209, 210, 228, 231, 232, 233, 234, 88, 90, 91, 187, 113, 114, 118, 119, 195, 200, 201, 203, 358, 220, 236, 237, 238, 59, 162, 189, 244, 246, 249, 355
    Camp de Túria 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 42, 58, 190, 45, 46, 80, 180, 182, 197, 386, 47, 48, 49, 50, 185, 348, 52, 53, 54, 55, 56, 57, 60, 62, 63, 64, 65, 66, 67, 69, 70, 71, 303, 304, 72, 73, 74, 75, 76, 168, 77, 78, 79, 198, 343, 344, 385, 81, 82, 383, 83, 84, 93, 94, 95, 97, 167, 176, 184, 376, 123, 166, 335, 205, 206, 85, 87, 101, 102, 104, 106, 107, 108, 109, 110, 216, 125, 126, 161, 192, 207, 209, 210, 214, 221, 228, 231, 232, 233, 234, 88, 89, 90, 91, 112, 114, 115, 116, 118, 119, 193, 194, 196, 200, 201, 203, 217, 220, 236, 237, 238, 365, 366, 59, 162, 244, 245, 246, 247, 249, 250, 253
    Campidano di Cagliari 34, 38, 47, 57, 63, 67, 69, 75, 77, 81, 87, 209
    Canal de Navarrés 36, 38, 45, 80, 47, 50, 52, 53, 57, 62, 67, 69, 72, 77, 78, 83, 93, 94, 87, 125, 209, 228, 231, 234, 90, 111, 118, 193, 200, 220, 246
    Cinco Villas 33, 34, 38, 39, 47, 66, 77, 200, 201
    Comarca de Tafalla 44, 38, 45, 47, 52, 56, 66, 72, 77, 122, 225, 200, 249, 250
    Comarca del Noroeste 56, 83, 90
    Comtat 37, 38, 46, 52, 57, 66, 72, 343, 83, 93, 166, 110
    Comunitat de Calataiud 33, 34, 36, 38, 40, 42, 58, 45, 197, 47, 52, 56, 60, 66, 67, 77, 198, 342, 345, 81, 82, 122, 123, 166, 235, 90, 92, 187, 387, 220, 237, 249
    Costera 33, 34, 36, 37, 44, 61, 38, 45, 46, 182, 386, 54, 66, 67, 69, 70, 71, 72, 81, 82, 383, 83, 122, 123, 166, 87, 125, 126, 118, 203, 220, 251
    Cuenca de Pamplona 72, 205
    Càceres 33, 34, 45, 52, 53, 66, 81, 87
    Desc.Celtiber? 33, 34, 36, 37, 44, 297, 38, 39, 40, 45, 80, 182, 386, 47, 50, 52, 53, 56, 60, 349, 62, 63, 65, 66, 67, 241, 72, 73, 74, 75, 76, 298, 77, 165, 198, 385, 81, 82, 346, 83, 93, 95, 122, 205, 87, 101, 102, 109, 125, 126, 210, 234, 88, 90, 91, 387, 112, 118, 200, 220, 339, 340, 236, 237, 238, 292
    Desc.Zones-C-D? 33, 34, 35, 36, 37, 44, 61, 38, 39, 40, 42, 45, 180, 182, 197, 386, 47, 48, 50, 347, 52, 53, 54, 56, 57, 60, 62, 63, 64, 65, 239, 66, 67, 336, 69, 70, 71, 248, 304, 305, 72, 73, 74, 75, 76, 301, 77, 78, 79, 165, 198, 343, 344, 345, 385, 81, 82, 383, 83, 93, 184, 186, 227, 122, 123, 205, 85, 87, 104, 105, 107, 109, 110, 223, 323, 324, 125, 126, 209, 210, 228, 232, 234, 235, 88, 90, 91, 92, 112, 113, 114, 116, 118, 119, 121, 311, 312, 314, 195, 200, 201, 220, 236, 237, 238, 43, 59, 357, 360, 362, 244, 246, 254
    El Condado de Jaén 46, 87
    Erau 33, 34, 35, 36, 37, 61, 296, 38, 39, 40, 41, 42, 58, 45, 46, 80, 180, 181, 182, 197, 309, 386, 47, 50, 100, 337, 348, 52, 53, 54, 56, 57, 60, 62, 63, 64, 65, 371, 372, 239, 66, 67, 68, 69, 70, 71, 303, 304, 72, 73, 75, 76, 168, 298, 77, 78, 79, 198, 343, 344, 81, 82, 383, 83, 84, 334, 93, 94, 95, 98, 174, 176, 184, 186, 321, 376, 122, 123, 166, 335, 382, 212, 242, 369, 85, 86, 87, 350, 101, 102, 103, 104, 105, 108, 110, 216, 124, 125, 126, 161, 333, 381, 207, 209, 210, 211, 221, 228, 231, 232, 233, 234, 235, 88, 89, 90, 91, 187, 326, 387, 51, 111, 112, 113, 114, 118, 119, 313, 370, 373, 193, 195, 196, 199, 200, 201, 203, 217, 219, 220, 230, 236, 237, 238, 374, 43, 240, 244, 246, 249, 252, 254
    Foia d’Osca 47, 56, 66, 81, 82, 205, 212, 352, 85, 92, 187, 387
    Foia de Bunyol 33, 34, 35, 36, 37, 38, 42, 45, 46, 180, 197, 47, 48, 50, 52, 53, 54, 56, 57, 63, 64, 66, 67, 69, 70, 71, 72, 73, 75, 168, 77, 78, 343, 385, 81, 82, 383, 83, 93, 186, 122, 123, 166, 205, 206, 85, 87, 102, 104, 105, 106, 323, 124, 126, 192, 207, 209, 211, 221, 228, 231, 232, 234, 235, 88, 90, 91, 379, 111, 112, 113, 116, 118, 119, 204, 194, 195, 200, 203, 220, 236, 244, 246, 249, 252, 253, 254
    Garrigues 33, 34, 36, 38, 40, 45, 53, 56, 57, 62, 64, 66, 67, 69, 73, 76, 77, 79, 81, 82, 383, 83, 93, 87, 101, 103, 104, 126, 234, 88, 111, 118, 219, 220, 238
    Garrotxa 38, 45, 66, 81, 83
    Gironès 33, 34, 35, 40, 45, 47, 52, 55, 60, 66, 67, 69, 70, 76, 77, 81, 83, 84, 98, 85, 124, 209, 234, 88, 90, 114, 367, 249
    Gúdar-Javalambre 38, 45, 47, 52, 57, 65, 66, 67, 69, 72, 77, 81, 83, 93, 87, 210
    Horta Nord 33, 190, 191, 308, 47, 49, 52, 53, 55, 56, 75, 76, 206, 85, 87, 102, 108, 124, 125, 207, 209, 221, 234, 91, 114, 196, 200, 217, 220, 237, 238
    Horta Oest 36, 57
    Horta de Múrcia 33, 34, 38, 42, 62, 239, 69, 77, 166, 85, 87, 101, 125, 88, 187, 118
    Horta de València 35, 38, 180, 57, 62, 67, 72, 77, 83, 90, 91, 121, 200, 220, 253
    Jacetània 33, 34, 359, 45, 80, 66, 205, 352, 88, 90 Jaén 34, 46, 52, 56, 69
    Jiloca 33, 37, 38, 45, 52, 57, 66, 69, 73, 77, 122, 166, 104, 211, 118, 200, 236, 244
    La Plana d’Utiel-Requena 33, 34, 36, 38, 39, 40, 58, 290, 45, 46, 80, 180, 182, 47, 49, 52, 53, 54, 56, 57, 60, 62, 63, 239, 66, 67, 69, 70, 72, 73, 75, 76, 77, 78, 79, 198, 342, 343, 344, 385, 81, 82, 383, 83, 93, 97, 186, 122, 123, 206, 85, 87, 102, 104, 107, 108, 109, 223, 322, 324, 384, 125, 161, 192, 209, 221, 228, 231, 234, 338, 88, 89, 90, 91, 187, 379, 118, 204, 364, 195, 200, 201, 220, 339, 340, 237, 238, 162, 361, 244, 245, 246, 249
    La Selva 38, 45, 180, 182, 52, 56, 57, 304, 383, 84, 87, 124, 125, 126, 228, 234, 90, 92, 118, 200, 217
    Landes 36, 38, 197, 67, 83, 110, 125, 89, 120, 201
    Les Garrigues 232, 91
    Llitera 33, 36, 38, 58, 45, 180, 47, 50, 52, 56, 60, 62, 66, 67, 70, 72, 75, 168, 78, 81, 84, 93, 184, 186, 123, 87, 125, 192, 113, 116, 120, 121, 373, 196, 200, 201, 238, 240, 244, 246, 249
    Maestrat aragonès 34, 39, 45, 46, 56, 57, 62, 66, 67, 82, 83, 93, 234, 118, 220, 236, 244
    Mallorca 37, 54, 67, 83, 90, 238, 254
    Maresme 33, 34, 35, 36, 44, 61, 38, 39, 40, 170, 190, 45, 180, 197, 47, 50, 52, 53, 54, 56, 57, 62, 63, 65, 239, 66, 67, 68, 69, 70, 71, 72, 73, 74, 75, 76, 77, 78, 343, 82, 383, 83, 84, 122, 123, 166, 335, 205, 206, 85, 87, 101, 105, 110, 125, 126, 331, 207, 209, 228, 233, 234, 88, 89, 90, 91, 187, 111, 112, 114, 118, 195, 200, 201, 217, 219, 220, 339, 340, 236, 292, 246, 252
    Marina Baixa 39, 40, 180, 53, 57, 67, 73, 299, 77, 385, 383, 87, 126, 118, 203
    Matarranya 38, 52, 57, 66, 69, 77, 83, 93, 87, 90, 236
    Monte Ibérico-Corredor de Almansa 33, 80, 197, 53, 67, 123, 235
    Montsià 33, 34, 180, 56, 57, 67, 69, 73, 385, 83, 206, 87, 126, 234, 91, 220, 236, 189
    Noguera 33, 34, 36, 37, 44, 38, 39, 40, 41, 42, 190, 45, 80, 180, 47, 50, 52, 53, 56, 60, 62, 66, 67, 69, 70, 72, 73, 74, 75, 76, 78, 79, 344, 81, 82, 83, 93, 184, 186, 227, 122, 123, 206, 87, 101, 108, 110, 125, 192, 228, 234, 88, 90, 116, 119, 200, 220, 236, 237, 172, 244, 245, 246, 249
    Osona 33, 34, 36, 44, 38, 39, 45, 80, 47, 52, 53, 54, 57, 60, 62, 63, 65, 239, 66, 67, 69, 73, 75, 76, 77, 78, 165, 81, 82, 383, 83, 93, 95, 186, 123, 205, 225, 87, 216, 125, 126, 211, 228, 234, 90, 326, 112, 118, 121, 313, 200, 203, 220, 340, 236, 164, 246
    Pallars Jussà 33, 38, 47, 67, 81, 82, 383, 118
    Pitiüses 44, 38, 180, 47, 54, 57, 60, 66, 72, 383, 186, 225, 87, 125, 211, 118, 200, 236
    Pla d’Urgell 34, 37, 38, 45, 47, 52, 56, 66, 67, 73, 74, 77, 81, 83, 87, 125, 234, 237, 162
    Pla de l’Estany 34, 61, 45, 52, 62, 75, 81, 83, 208, 166, 85, 101, 124, 88, 116, 200, 238, 162, 246
    Plana Alta 33, 34, 36, 37, 38, 39, 40, 45, 46, 80, 180, 47, 50, 52, 53, 56, 57, 62, 63, 65, 66, 67, 69, 70, 72, 73, 75, 76, 77, 78, 79, 343, 81, 383, 83, 94, 123, 206, 85, 87, 102, 108, 124, 125, 332, 211, 221, 228, 234, 88, 90, 91, 99, 112, 116, 119, 193, 194, 195, 196, 200, 220, 237, 238, 245, 246, 249
    Plana Baixa 33, 34, 36, 37, 38, 39, 58, 45, 80, 180, 182, 197, 47, 48, 50, 52, 53, 54, 56, 57, 60, 62, 63, 65, 66, 67, 69, 70, 71, 72, 73, 74, 75, 76, 77, 78, 79, 198, 343, 344, 81, 82, 383, 83, 97, 174, 186, 208, 319, 123, 206, 224, 85, 87, 101, 102, 103, 107, 108, 110, 125, 209, 221, 228, 231, 234, 235, 88, 90, 91, 111, 112, 114, 116, 119, 313, 193, 195, 196, 200, 201, 215, 217, 218, 220, 236, 237, 292, 244, 245, 246, 249
    Ports 34, 80, 65, 72, 83, 87, 238
    Priorat 80, 47, 50, 69, 73, 82, 383, 83, 90, 220
    Ribera Alta 33, 34, 36, 38, 45, 180, 47, 52, 56, 57, 63, 66, 67, 69, 72, 73, 74, 77, 344, 82, 83, 94, 186, 123, 87, 104, 125, 126, 228, 233, 234, 91, 92, 111, 112, 115, 200, 203, 328, 330, 220, 236, 246
    Ribera Alta de l’Ebre 34, 44, 52, 53, 56, 66
    Ribera Baixa de l’Ebre 38, 39, 57, 316, 77, 198, 112, 113, 118, 311, 313
    Ribera d’Ebre 33, 34, 36, 37, 44, 295, 297, 38, 40, 42, 179, 45, 46, 180, 386, 47, 48, 50, 52, 53, 56, 57, 60, 65, 66, 67, 69, 71, 304, 72, 73, 75, 76, 301, 77, 78, 79, 81, 82, 383, 83, 334, 93, 184, 186, 122, 123, 206, 224, 85, 87, 102, 104, 107, 108, 110, 124, 125, 192, 209, 234, 88, 90, 91, 387, 112, 114, 118, 119, 120, 195, 196, 200, 201, 220, 237, 244, 246, 249
    Rioja Baixa 33, 36, 38, 45, 180, 54, 56, 57, 72, 75, 81, 88, 90, 91, 220, 340
    Rosselló 33, 34, 35, 36, 37, 61, 38, 39, 45, 46, 80, 180, 182, 197, 47, 50, 52, 53, 54, 56, 57, 60, 62, 63, 65, 239, 66, 67, 68, 69, 70, 72, 73, 74, 75, 76, 299, 77, 78, 79, 343, 385, 81, 82, 383, 83, 93, 94, 96, 97, 98, 122, 123, 166, 206, 85, 86, 87, 101, 102, 103, 104, 110, 124, 125, 126, 192, 380, 207, 209, 210, 353, 228, 233, 234, 235, 88, 90, 91, 92, 111, 112, 118, 194, 195, 199, 200, 203, 217, 220, 236, 237, 238, 244, 246
    Safor 33, 34, 38, 39, 182, 56, 57, 67, 69, 77, 383, 83, 87, 125, 228, 236, 244, 246
    Saragossa 33, 34, 36, 37, 44, 38, 39, 45, 180, 47, 50, 52, 53, 54, 56, 57, 60, 62, 63, 66, 67, 69, 70, 72, 74, 75, 76, 77, 81, 83, 84, 93, 122, 123, 166, 205, 85, 87, 104, 105, 108, 110, 222, 223, 125, 210, 211, 228, 233, 235, 90, 91, 387, 113, 118, 200, 220, 339, 341, 237, 292, 244, 246
    Segarra 33, 34, 35, 44, 38, 39, 45, 46, 180, 47, 52, 53, 57, 65, 66, 67, 69, 71, 73, 77, 81, 82, 83, 93, 94, 87, 125, 126, 210, 234, 235, 90, 91, 118, 200, 219, 220, 361, 244, 246 Segrià 33, 34, 37, 38, 45, 46, 80, 180, 182, 386, 48, 52, 53, 56, 57, 317, 65, 66, 69, 70, 303, 304, 72, 73, 75, 76, 77, 343, 81, 82, 383, 83, 98, 122, 205, 87, 125, 126, 211, 233, 90, 92, 187, 116, 118, 169, 196, 236, 237, 238, 374, 246, 249
    Serrans 33, 34, 37, 38, 40, 80, 48, 49, 52, 53, 54, 56, 57, 66, 67, 69, 70, 72, 73, 83, 94, 208, 123, 87, 110, 161, 88, 91, 379, 220, 236, 237, 244
    Sierra de Cazorla 56, 166, 87
    Solsonès 33, 34, 44, 80, 182, 47, 52, 53, 56, 57, 64, 65, 67, 69, 71, 73, 77, 78, 81, 383, 83, 166, 85, 87, 104, 105, 106, 126, 233, 88, 187, 112
    Tarassona i el Moncayo 34, 44, 45, 386, 52, 53, 72, 73, 75, 76, 77, 198, 82, 234, 235, 90, 91, 237
    Tarragonès 33, 34, 35, 44, 61, 38, 39, 45, 80, 180, 47, 52, 53, 56, 57, 63, 66, 69, 72, 73, 168, 77, 78, 198, 81, 82, 383, 83, 84, 93, 186, 122, 166, 335, 87, 104, 105, 108, 125, 126, 161, 192, 207, 209, 228, 235, 88, 89, 90, 112, 113, 118, 120, 121, 229, 311, 313, 195, 200, 220, 339, 236, 238, 244
    Terol 33, 34, 38, 45, 54, 57, 63, 67, 69, 72, 73, 77, 82, 383, 83, 87, 125, 228, 88, 89, 90, 91, 118, 310, 195, 220, 253
    Terra Alta 34, 39, 46, 54, 57, 335
    Tierras del Burgo 33, 34, 44, 38, 42, 58, 45, 52, 56, 66, 72, 73, 76, 77, 198, 81, 82, 85, 86, 87, 351, 125, 90, 91, 217, 220
    Tudela 45, 81, 87, 88, 91
    Urgell 33, 34, 35, 36, 38, 42, 45, 180, 47, 52, 56, 63, 66, 67, 69, 70, 73, 75, 76, 343, 81, 82, 83, 186, 227, 87, 125, 126, 228, 90, 91, 112, 119, 201, 217, 59, 246, 249
    Valdejalón 38, 66, 72, 81, 82, 122, 123, 209, 210, 211
    Vall d’Albaida 34, 39, 45, 57, 66, 67, 73, 77, 383, 83, 122, 225, 126, 228, 90, 118, 340, 244
    Vall de Ricote 180, 67, 83
    Valle del Guadiato 36, 40, 49, 63, 67, 75, 78, 83, 200, 244, 246
    Vallès Occidental 33, 34, 36, 37, 44, 61, 38, 39, 40, 42, 177, 290, 45, 46, 80, 180, 197, 47, 52, 53, 56, 57, 60, 62, 63, 65, 239, 66, 67, 69, 70, 71, 304, 72, 73, 75, 76, 77, 78, 79, 81, 82, 383, 83, 93, 186, 122, 123, 166, 85, 86, 87, 103, 104, 110, 124, 125, 126, 207, 234, 90, 112, 114, 118, 121, 193, 195, 200, 201, 203, 367, 236, 238, 244, 246, 249, 250
    Vallès Oriental 33, 34, 36, 37, 44, 38, 39, 40, 45, 46, 180, 182, 47, 52, 53, 54, 56, 57, 62, 65, 66, 68, 69, 70, 73, 74, 75, 77, 343, 81, 82, 83, 84, 93, 87, 109, 124, 125, 126, 380, 209, 234, 88, 187, 112, 113, 114, 119, 200, 217, 236, 238, 292, 244, 252
    Vinalopó Mitjà 88, 90
    Zona F 33, 34, 36, 37, 38, 40, 45, 80, 180, 182, 307, 386, 47, 50, 52, 56, 57, 315, 62, 66, 67, 69, 70, 72, 73, 74, 75, 76, 77, 78, 79, 343, 81, 82, 83, 227, 318, 122, 123, 85, 87, 105, 108, 110, 222, 223, 125, 126, 207, 228, 90, 91, 119, 120, 169, 200, 217, 220, 237, 246, 249
    Zona F-V 34, 36, 38, 40, 45, 48, 56, 65, 66, 67, 69, 70, 71, 73, 75, 76, 77, 78, 83, 376, 85, 87, 103, 125, 118, 200, 249
    Zones C-D 138, 33, 34, 36, 38, 39, 40, 45, 46, 80, 180, 182, 47, 49, 50, 52, 53, 56, 57, 60, 63, 66, 67, 68, 70, 71, 72, 73, 74, 75, 76, 298, 77, 78, 79, 198, 343, 344, 81, 82, 83, 94, 97, 123, 166, 206, 85, 87, 103, 104, 108, 125, 161, 192, 209, 210, 228, 233, 234, 88, 90, 91, 379, 113, 114, 116, 119, 194, 195, 200, 329, 220, 238, 171, 244, 245, 246, 249, 250, 254
  • [3]Entre altres,l’Hebros de la Tràcia o encara més curiós, l’Iberus del Caucas (afluent del Cyrus, Plini, Hist.Nat. VI.11) del qual els Tibareni capadocis, àlies Iberi, fills de Mésec i Tubal i veins dels Moschi, en tragueren el nom segons Josefus (Morinno, Stephano : 1707 : “Samuelis Bocharti Opera omnia, hoc est Phaleg, Chanaan et Hierozoicon – quibus accesserunt dissertationes variae” p. 181) .
  • [4]Alacantí, Alt Camp, Alt Empordà, Alt Palància, Alta Cerdanya, Alta Garona, Andorra-Serra d’Arcs, Anoia, Aude, Baix Aragó, Baix Aragó-Casp, Baix Empordà, Baix Llobregat, Baix Martín, Baix Penedès, Baix Vinalopó, Baixa Cerdanya, Barcelonès, Berguedà, Camp de Borja, Camp de Cartagena, Camp de Morvedre, Camp de Túria, Comarca de Tafalla, Comunitat de Calataiud, Costera, Erau, Foia d’Osca, Foia de Bunyol, Gironès, Horta Nord, Horta de València, Jacetània, La Plana d’Utiel-Requena, La Selva, Landes, Llitera, Maresme, Marina Baixa, Montsià, Noguera, Osona, Pitiüses, Pla de l’Estany, Plana Alta, Plana Baixa, Ribera Alta, Ribera Baixa de l’Ebre, Ribera d’Ebre, Rosselló, Saragossa, Segarra, Segrià, Serrans, Tarassona i el Moncayo, Tarragonès, Terol, Tierras del Burgo, Urgell, Vall d’Albaida, Vallès Occidental, Vallès Oriental.
  • [5]F |c| |b| |B| |A| Comarca-B Comarca-A.
    0,616071 82 13 95 112 Rosselló Aude
    0,580357 85 20 105 112 Alt Empordà Aude
    0,552632 98 14 112 152 Aude Erau
    0,532609 58 9 67 92 Plana Alta Plana Baixa
    0,523810 71 16 87 105 Foia de Bunyol Alt Empordà
    0,507692 79 13 92 130 Plana Baixa Camp de Túria
    0,504762 74 21 95 105 Rosselló Alt Empordà
    0,500000 103 27 130 152 Camp de Túria Erau
    0,494737 62 15 77 95 Vallès Occidental Rosselló
    0,490196 71 21 92 102 Plana Baixa Baix Empordà
    0,485714 67 16 83 105 Maresme Alt Empordà
    0,485714 64 13 77 105 Vallès Occidental Alt Empordà
    0,484615 86 23 109 130 Alta Cerdanya Camp de Túria
    0,484615 84 21 105 130 Alt Empordà Camp de Túria
    0,480263 84 11 95 152 Rosselló Erau
    0,476923 80 18 98 130 Camp de Morvedre Camp de Túria
    0,473684 64 19 83 95 Maresme Rosselló
    0,473214 70 17 87 112 Foia de Bunyol Aude
    0,473214 65 12 77 112 Vallès Occidental Aude
    0,469231 78 17 95 130 Rosselló Camp de Túria
    0,467890 73 22 95 109 Rosselló Alta Cerdanya
    0,467890 64 13 77 109 Vallès Occidental Alta Cerdanya
    0,467105 88 17 105 152 Alt Empordà Erau
    0,466667 64 15 79 105 Ribera d’Ebre Alt Empordà
    0,462687 35 4 39 67 Alcoià Plana Alta
    0,461538 86 26 112 130 Aude Camp de Túria
    0,460784 65 18 83 102 Maresme Baix Empordà
    0,458716 71 21 92 109 Plana Baixa Alta Cerdanya
    0,458716 57 7 64 109 Baixa Cerdanya Alta Cerdanya
    0,457143 70 22 92 105 Plana Baixa Alt Empordà
    0,456522 53 11 64 92 Noguera Plana Baixa
    0,453846 73 14 87 130 Foia de Bunyol Camp de Túria
    0,452632 55 12 67 95 Plana Alta Rosselló
    0,446429 71 21 92 112 Plana Baixa Aude
    0,440789 88 21 109 152 Alta Cerdanya Erau
    0,438776 68 25 93 98 La Plana d’Utiel-Requena Camp de Morvedre
    0,438776 53 10 63 98 Saragossa Camp de Morvedre
    0,438462 75 18 93 130 La Plana d’Utiel-Requena Camp de Túria
    0,438462 62 5 67 130 Plana Alta Camp de Túria
    0,437500 66 17 83 112 Maresme Aude
    0,437500 9 2 11 16 Matarranya Gúdar-Javalambre
    0,434211 79 13 92 152 Plana Baixa Erau
    0,433333 19 6 25 30 Berguedà Baix Aragó
    0,431579 64 23 87 95 Foia de Bunyol Rosselló
    0,431193 57 10 67 109 Plana Alta Alta Cerdanya
    0,430769 79 23 102 130 Baix Empordà Camp de Túria
    0,430380 49 15 64 79 Noguera Ribera d’Ebre
    0,428571 56 11 67 105 Plana Alta Alt Empordà
    0,428571 41 8 49 77 Anoia Vallès Occidental
    0,428571 52 10 62 98 Andorra-Serra d’Arcs Camp de Morvedre
  • [6]Just quan ja es tenia aquest apunt escrit, s’ha publicat el volum 20 de la revista Paleohispanica on consta la proposta formal de codificació per a Unicode de l’ibèric (i el turdetà) feta per la UB (Ferrer i Jané, Joan : 2020 : “Las escrituras epicóricas de la Península Ibérica” : Palaeohispánica. Revista sobre lenguas y culturas de la Hispania antigua : 20 p.969-1016):

    Proposta de codificació de l’any 2020.

    56 signes ‘paleohispànics‘. Un anacronisme flagrant per anomenar un error garrafal (tot té un motiu ben evident).
    La proposta, que es diferencia de la darrera versió en la incorporació d’un tercer signe per les Ka i les Ke i una duplicitat per la N i la L (de mica en mica es va complexificant, però encara està molt lluny de la realitat evidencial), es pot descarregar a unicode.org.
    No cal ni dir que la idea de fer servir diferents fonts per expressar la variabilitat real del signari ibèric sobre aquesta codificació que es defensa en ella, és simplement ridícula (la variabilitat és tan diatòpica com diacrònica). Només cal comptar quantes fonts caldria fer servir per escriure un apunt com aquest…
  • [7]Es pot modelar el problema com una qüestió probabilística. Si cada glif és un ‘caràcter’, la probabilitat que la data específica d’una epigrafia caigui dins el seu rang documentat és 1, i per tant, l’encadenament de probabilitats (els glifs no apareixen sols) per gran que sigui, continuarà sent 1. Si per contra, diem que un mateix ‘caràcter’ tingué dos glifs/formes (obviant les diferencies estètiques), una haurà d’anar abans que l’altra i per tant la probabilitat serà (1/2) .5. Multiplique-ho per tots els caràcters/glifs d’un mateix context i tindreu la probabilitat combinada. A Erau, per exemple, tenim (triades de: caràcters/glifs/probabilitat):. As (2/4/.25)*Is(2/3/.5)*Os(2/3/.5)*Ys(1/2/.5)*Ŕs(2/3/.5)*Ss(1/3/.3)*Bes(1/5/.2)*Tes(2/4/.25)*Tis(2/3/.5)*Tus(2/4/.25)*Kas(2/4/.25)*Kes(2/5/.16)*Kis(2/5/.16)*Kos(2/3/.5)=.0000001562. Això, sense considerar les restriccions en les datacions i només per un lloc.
  • [8]Ferrer i Jané, Joan + Sánchez Rodríguez, Marina : 2017 : “L’enigma B’oïde al descobert. Kastaun i baikar en sengles inscripcions ibèriques sobre una tortera i un vaset de Camps de l’Hospital (Vilademuls)” : Revista d’arqueologia de Ponent : 27 221-236.

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Aude, Camp de Túria, cathalaunia.org, codepoint, Comarques, Corpus Ibèrika, cronograma, cronologia, Erau, fonts tipogràfiques, jaciments, Llíria, Plana Baixa, Signari ibèric, signaris epicòrics, UB, Unicode, variabilitat sígnica, variants i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.