Aquest apunt és per anunciar una bona nova!
Des d’ara, el Corpus Ibèrika presenta en format text el conjunt epigràfic ibèric conegut.
En la pàgina d’entrada d’Ibèrika es pot llegir (i ara ja per fi, copiar/enganxar) les més de 3.600 entrades d’Ibèrika; un llistat que en format gràfic era impracticable en el web però que sí és factible en format text[1]. Es tracta del recull més fidel amb els originals actualment existent, on cada entrada es reprodueix amb els glifs (>280) que més s’assemblen als originals. Aquest ha estat des de l’inici i és encara ara l’objectiu primordial del recull. Sumem-li el fet de tenir datades i localitzades geogràficament cada una de les epigrafies i podrem dir que s’està publicant el conjunt evidencial més complet i avançat de l’escriptura ibèrica!
Tipografia
El canvi va més enllà del recull de la pàgina inicial. S’ha reconvertit la presentació de tots els continguts ibèrics a format text, i això implica la utilització d’una font tipogràfica específica: la “Iber“, disponible des de sempre en el web en format TrueType (iber.ttf) i que ara s’aplica de forma sistemàtica. Les tècniques tipogràfiques en el web (webfonts) ja semblen estar suportades en la majoria de navegadors, de manera que a partir d’ara en les epigrafies i en qualsevol dels càlculs derivats, com: Signari, Sequències, o Cronologia, es pot seleccionar el que es vulgui i enganxar-ho en qualsevol document local, amb l’única condició, en cas de fer això, de tenir instal·lada la darrera versió existent de la font iber.ttf en l’ordenador (no per navegar o visualitzar el Corpus en la web, com sempre).
Aprofitant l’avinentesa, també s’ha aprofitat per refinar encara una mica més el Signari, afegint-hi set signes més:
- Una N (glif-117).
- Una L (glif-294).
- Una I (glif -388).
- Dues Ss (glif-175 i glif-202), i
- Dues Ys (glif-375 i glif-377).
Per fer-ho s’han reaprofitat els sis codis que no es feien servir i se n’ha afegit un de nou. El signari, queda doncs definit en 286 signes, tot ells operatius, i plasmat en la versió 5.0 de la font Iber, que és la que està públicament disponible en el web. Hi ha potser una desena de nous hàpax en la llista d’espera, però encara és d’hora per incorporar-los, més quan encara hi ha un gruix d’epigrafies per verificar amb els calcs i fotos dels arqueòlegs.
Canvis
Sabent que els canvis acostumen a tenir efectes inesperats, internament es manté la capacitat de mostrar els continguts en format gràfic i durant un temps s’estarà especialment atents a qualsevol incidència[2]. És per això que es demana que es faci saber si es detecten problemes amb aquesta nova capacitat.
Però si tot va com s’espera i el format text s’instal·la definitivament, la difusió dels texts ibèrics originals es veurà certament facilitada. Aquest és potser l’efecte més desitjat (un desitj certament compartit amb tots els que estimem el nostre passat).
Patrimoni
La cerca de l’exactitud sempre és gradual, mai absoluta, per això cada pas per millorar les dades conegudes del nostre passat és un guany objectiu. Tractant-se de texts de fa més de 2.000 anys, és obvi que estem parlant d’un patrimoni inavaluable per la Cultura Catalana, i un guany per el patrimoni de la Humanitat.
Aquest, i no cap altre, és l’objectiu de cathalaunia.org. Un propòsit que obliga a estar sempre disposat a la millora (ars longa vita brevis)…
Un plaer.
Notes
- [1] Usualment es parla d’unes ~2.400 epigrafies ibèriques conegudes. Quantitat que contrasta amb les més de 3.600 exposades a Ibèrika. La raó principal d’aquest escreix és la inclusió dels testimonis numismàtics, la segona, és la manera de dividir els testimonis, i la tercera, és que també es contemplen els epígrafs monolíters (que no són pas pocs). La suma d’aquests factors explica el miler llarg d’escreix d’entrades disponibles en el Corpus Ibèrika.
- [2] Això és possible gràcies al fet que internament el format de les dades es manté estable des de la seva concepció, el que canvia és només com representar-ho. Com totes les decisions, té les seves bondats i les seves servituds. En aquest cas, podem aprofitar les primeres.
Cathalaunia. La Catalunya abans de Catalunya 