2021-març a cathalaunia.org

Marxa un març sorpresívol a cathalaunia.org. El mes va començar dedicat prioritàriament a l’estudi del període visigot, però la tasca de conversió a format text de la presentació de les epigrafies ibèriques ha anat tan bé, que ha permès fer el canvi abans del que es preveia. Un canvi no pas menor (ni lliure d’entrebancs) que n’ha arrastrat d’altres i ha acabat canviant el curs de l’activitat. L’arribada de la preponderància del dia sobre la nit es fa sentir; sis mesos per aprofitar l’escreix de vitalitat que comporta.

Aquest bloc ha tingut una entrada per anunciar el canvi a format text dels continguts del Corpus Ibèrika. I n’hi ha una altra ja preparada, també de temàtica ibèrica, que s’espera fer pública en qüestió de dies.

La Secció Ibèrica i Romana és doncs, la que inesperadament ha acabat monopolitzant els treballs. Com dèiem, aquest mes s’ha fet el canvi a tecnologia tipogràfica en el Corpus Ibèrika, i de retruc s’han realitzat tot un seguit de canvis en la presentació de les dades i càlculs. I per si fos poc, a més, els treballs del Corpus Ibèrika han permès completar la tasca paleogràfica d’individualitzar els signes emprats en totes les epigrafies de Corpus segons consten en els calcs i dibuixos fets per els experts (tret però, d’un 7% romanent, orfe de suport gràfic publicat). El resultat és que en les pàgines de cada glif ara ja mostren totes les formes particulars identificades amb el codi específic del glif, i per tant permetent la verificació (i de retruc la correcció) de qualsevol desajust que es pugui detectar. Cal entendre que estem parlant de més de 20.000 lletres, i d’un signari que s’ha anat desenvolupant mentre es feia l’assignació, i és per tant gairebé inevitable que hi hagin casos on l’elecció del glif (o sigui el codi emprat) es pugui canviar per un d’encara més semblant. La bona nova és que ara ja es pot fer amb un simple cop d’ull a les pàgines de cada glif, i que a més, ja s’han creat les eines per fer aquests possibles ajustos de forma trivial.

I no contens amb tot això, la Curiositat ha dut a mirar un camp que feia molt de temps que es volia analitzar, però que només tenia sentit si es feia després de tenir completada l’assignació dels glifs (i amb un signari ja molt refinat i per tant poc procliu als canvis). Es tracta de l’epigrafia numismàtica ibèrica, i en concret, de la seva variabilitat. Com que també hi ha molt a dir, s’ha decidit integrar-ho també en el proper apunt, o sigui, que de moment ho deixarem aquí.

La secció de l’Época Visigoda sí ha rebut part de l’atenció del mes. Hi ha tant a estudiar i mirar d’entendre que encara fa de mal comentar el que s’està coent. Potser més endavant…

La Biliografia ha començat el mes bé, però l’arribada de la primavera i l’atenció als treballs en el signari ibèric n’han estroncat puntualment el creixement. On verra..

Com és costum, llistem les novetats del mes per seccions[1].

Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia de l’Època Visigoda:

A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 32.044 pàgines consultables.

Notes

  • [1] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
Aquesta entrada s'ha publicat en Bibliografia, cathalaunia.org, Corpus Ibèrika, epigrafia numismàtica, Paleografia Digital Ibèrica, Signari ibèric i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.