2021-abril a cathalaunia.org

Tanquem un abril formalment ibèric a cathalaunia.org. Un mes marcat per la improvisació i la troballa inesperada, i molt productiu. Sembla que quan més es vol deixar el tema de l’epigrafia ibèrica, més facetes noves mostra. La visibilitat dels resultats de tot plegat ha patit per la manca de previsió en la recerca que s’ha vist arrastrada per l’efecte dòmino. És el que passa quan cada cop d’aixada treu a la llum un tresor. No dones l’abast.

Aquest bloc ha tingut una entrada nova que en realitat hagués hagut de ser-ne quatre. El fet d’anar-hi anotant els resultats de la recerca va començar com una conveniència i ha acabat sent-ne un inconvenient. En una única única entrada es parla de l’agrupació de variants en formes, de la variabilitat en l’epigrafia numismàtica, i encara, de la disposició temporal dels signes, per rematar-ho amb la seva distribució geogràfica. Tòpics que bé mereixerien cada un un apunt propi, però que la factura improvisada del mes ha acabat resumint telegràficament i deixant les dades en tres pdfs per qui vulgui el detall de les dades calculades.

I encara a la darrera setmana, una actualització de l’apunt on s’havien presentat les evidències de dues Es en l’ibèric (tot documentant les evolucions temporals de l’ús dels signes) i que també pateix de la síndrome de la brevetat. Una actualització esquemàtica que potser resulti ser definitiva ja que es fa evident que les Es ascendents i descendents es van emprar de forma estable al llarg de tota l’escriptura ibèrica, si bé les descendents eren molt menys freqüents (un 5% aproximadament respecte les ascendents – tot i que falta considerar els sil·làbics -, semblant a la existent encara ara en les Es del català; o si mes no, això sembla segons: Cerdà i Massó, Ramon : 1970 : “L’Estructura vocàlica del català comú modern” p.83 n.31). I no contents, s’ha embastat un proper apunt sobre l’evolució del signari ibèric que es mirarà de publicar d’aquí uns dies…

La Secció Ibèrica i Romana ha acaparat l’activitat i bé mereix un breu comentari de situació a totes aquestes evolucions.

Fa poc es va programar la representació web dels continguts del Corpus Ibèrika a format text. Un canvi propiciat per una banda per aspectes estrictament tecnològics, però per l’altra per el fet que el procès de codificació de l’escriptura ibèrica ja es troba prou avançat com per fer aquest canvi no sols desitjable sinó factible. Aquí cal l’explicació.

Tot procés de codificació digital d’un objecte analògic consta de dos principis contraposats: economia vs. fidelitat. El primer mana expressar el resultat amb el mínim de símbols possible, però el segon és el que marca quin ha de ser aquest mínim, ja que s’espera que la versió digital pugui fer la mateixa funció que l’analògica. Es tracta doncs sempre de trobar un compromís entre aquestes dues tendències. En el cas d’Ibèrika i les epigrafies ibèriques, el projecte nasqué del treball previ fet a ibers.cat de na Carme J. Huertas i en David Folch, que definia els continguts a partir d’un signari de poc menys de 140 signes.  Posteriorment, al comparar-ho amb els originals s’expandí el nombre de glifs a gairebé 300 (superant el recull sígnic previ més extens conegut, el de: Hoz, Javier de : 2010 : “Historia lingüística de la península ibérica en la antigüedad” 2 p.743-744), i aquí és on s’està ara. Aquesta expansió sígnica ha vingut provocada per el requeriment de la fidelitat amb els continguts, ara, la tendència contrària també existeix, ja que certament molts d’aquests glifs s’assemblen força entre ells (la natura autògrafa de la majoria de testimonis tendeix a multiplicar les variacions de tota mena). És seguint doncs la tendència a la simplicitat que tal i com ja es va anunciar, el proper pas era mirar d’agrupar els glifs similars entre sí. S’ha triat dir-ne forma a cada una d’aquestes agrupacions de glifs (d’aquí la formalitat del mes), i el procés n’ha produït un escandall de 152 ben diferenciades i més d’una quarantena menys freqüents i/o ‘excèntriques’. Una agrupació intermedia, propera quantitativament a la de na Carme per el que fa a les formes més ben evidenciades i a mig camí entre l’especificitat dels gairebé 300 glifs registrats i les poc més de 30 categories/lletres definides en el signari simplificat que es fa servir en les cerques en el Corpus.

Bé doncs, tenint una nova agrupació sígnica, i podent tractar les epigrafies com texts, era inevitable que la Curiositat volgués saber-ne més. D’aquí la mirada a la variabilitat sígnica del registre numismàtic (dades a seques.pdf), i ja posats, havent estat parlant tant de glifs ibèrics darrerament, ajustar les eines de consulta i les dades a aquesta nova disposició i fer un primer cop d’ull a la distribució temporal d’aquestes formes (formescro.pdf), i com no, a la seva distribució geogràfica (formesgeo.pdf). Mirades resumides en unes poques generalitats en l’apunt temàtic nou del mes però que evidentment donen per molt més.

La Biliografia ha tornat a quedar en segon terme. No falten articles interessants, certament, però la lectura ha estat marginal en el conjunt del mes.

Per no variar, llistem les minses novetats del mes per seccions_[1].

Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:

• Civera i Gómez, Manuel : 2019 : “La inscripció ibèrica del gerro de Jorba. Un text filosòfic estoic” : Arse – boletín del Centro Arqueológico Saguntino : 53 p.47-60 (www)
• Estarán Tolosa, María José : 2019 : “La elección lingüística en la moneda, ¿un marcador de identidades? Casos de incoherencia entre las leyendas monetarias y el registro epigráfico” : 92 p.173-189 : (www)
• Ferrer i Jané, Joan : 2020 : “Urdal. Une nouvelle inscription rupestre ibère a Ger (Cedagne) avec une possible divinité zoomorphe liée au sanglier” : Sources. Les Cahiers de l’Ane Rouge. Revue d’Archéologie, Histoire et Sciences Naturelles de Cerdagne – Capcir – Pyrénées Catalanes : 6 p.17-28
• Ferrer i Jané, Joan + Olesti i Vila, Oriol + Velaza Frias, Jesús Javier : 2020 : “Les quatuorvir ibères de Iulia Lybuca. Une inscription rupestre latine exceptionelle à Osséja” : Sources. Les Cahiers de l’Ane Rouge. Revue d’Archéologie, Histoire et Sciences Naturelles de Cerdagne – Capcir – Pyrénées Catalanes : 7 p.29-42
• Lázaro Mengod, A. + Mesado Oliver, N. + Aranegui Gascó, Carmen + Fletcher Valls, Domingo : 1981 : “Materiales de la necrópolis ibérica de Orleyl (Vall d’Uxó, Castellón)” (www)
• Martínez-Chico, David : 2020 : “Cinaedus, nuevo grafito en sigillata hispánica” : Anuari de Filologia Antiqua et Mediaevalia : 10.1 p.81-84 (www)
• Niveau de Villedary y Mariñas, Ana Maria : 2019 : “La fundación arcaica de Gadir. La construcción historiográfica de una ciudad ¿real o inventada?” : Archivo español de arqueología : 92 p.7-41 (www)
• Orduña Aznar, Eduardo : 2020 : “Nueva Interpretación de la Inscripción Funeraria de Lerga” : Liburna. Revista de humanidades : 16.17 p.173-185

Secció Bibliografia de l’Època Visigoda:

• Arce, Javier : 2020 : “Las tumbas de los reyes visigodos. Un problema histórico” : Pyrenae : 51.2 p.131-140 (www)
• Garri Catchot, Lorena : 2021 : “Las normas en femenino. La construcción de identidades y su perdurabilidad en el discurso histórico” : Pyrenae : 52.1 p.207-226 (www)
• Gillett, Andrew : 2010 : “Love and Grief in Post-Imperial Diplomacy. The Letters of Brunhild” : Studies in Emotions and Power in the Late Roman World. Papers in honour of Ron Newbold : p.127-165
• Gillett, Andrew : 2019 : “Telling off Justinian. Theudebert I, the Epistolae Austrasicae, and communication strategies in sixth-century Merovingian-Bizantine relations” : Early Medieval Europe : 27.2 p.161-194
• Piras, Marianna : 2018 : “La politica antiebraica della chiesa visigota tra Passiones ed Atti Conciliari” : Anuari de Filologia Antiqua et Mediaevalia : 8 p.735-746 (www)
• Rickly, Jn : 1853 : “Chronique de Marius. Marii Aventicensis seu Lausannensis episcopi Chronicon” : Mémoires et documents publiés par la Société d’Histoire de la Suisse Romande : 13 p.19-44 (www)
• Sidwell, Barbara + Dzino, Danijel : 2010 : “Studies in Emotions and Power in the Late Roman World. Papers in honour of Ron Newbold”
• Société d’Histoire de la Suisse Romande : 1838 : “Mémoires et documents publiés par la Société d’Histoire de la Suisse Romande” (www)

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

• Alturo i Perucho, Jesús + Alaix, Tània : 2018 : “Un mot més sobre l’epitafi de Llevant de l’any 976” : Anuari de Filologia Antiqua et Mediaevalia : 8 p.34-46 (www)
• Baron, Nacima + Boiseller, Stéphane + Françios, Clément + Sabaté i Curull, Flocel : 2017 : “Ériger et borner diocèses et principautés au Moyen Âge. Limites et frontières (vol. II)”
• Rico Camps, Daniel : 2020 : “Los versos del plano de Saint-Gall” : Pyrenae : 51.2 p.141-158 (www)
• Sabaté i Curull, Flocel : 2017 : “La frontière catalane (Xe-XIIe siècles). Perception, alterité, pouvoir et mémoire” : Ériger et borner diocèses et principautés au Moyen Âge. Limites et frontières (vol. II) : p.185-218

Secció Bibliografia Vària:

• Cerdà i Massó, Ramon : 1970 : “L’Estructura vocàlica del català comú modern” (www)
• Esquerra. Ignasi + Febrer, Albert + Nadeu, Climent : 1998 : “Frequency Analysis of Phonetic Units for Concatenative Synthesis in Catalan” : The 5th International Conference on Spoken Language Processing. Sydney, Australia. November 30 – December 4, 1998 : (www)
• Guizot, M. : 1824 : “Histoire de l’hérésie des Albigeois et de la Sainte Guerre entreprise contre eux de l’an 1203 à l’an 1218. Pierre de Vaulx-Cernay” (www)
• Institut d’Estudis Catalans : 1999 : “Aplicació al català dels principis de transcripció de l’Associació Fonètica Internacional” (www)
• Institut d’Estudis Catalans : 2017 : “Ortografia catalana. 2017” (www)
• ISCA-speech : 1998 : “The 5th International Conference on Spoken Language Processing. Sydney, Australia. November 30 – December 4, 1998” (www)
• Lloret, Maria-Rosa : 2011 : “La fonologia del català” (www)

A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 32.076 pàgines consultables.

 

Notes

• [1] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.

Advertisement