Cronosignari ibèric.

Aprofitant la tècnica de programació emprada per oferir cronomapes al Corpus Ibèrika (mapes interactius per mostrar l’evolució geogràfica de l’ús de l’escriptura ibèrica), s’ha confeccionat una utilitat similar per mostrar l’evolució dels signaris al llarg dels anys: uns ‘cronosignaris’, començant per el derivat del global de la informació coneguda sobre les epigrafies ibèriques, d’aquí el títol en singular.

L’accés està en la mateixa pàgina de Cronologia d’Ibèrika:

Accés al cronosignari ibèric.

La idea és mirar de facilitar l’apreciació dels canvis que hi hagueren en el signari al llarg del temps. I per això, s’ha pensat que si es disposaven els gairebé 300 glifs, de forma fixa, com en un mapa, i s’anaven encenen o apagant els que es tenen documentats a cada any, seria més fàcil captar l’evolució. La informació que es mostra és exactament la mateixa que es llista en la pròpia Cronologia global, el que canvia és només la forma de mostrar-ho.

Evolució

La manca de precisió en les datacions de les epigrafies ibèriques fa que moltes d’elles s’expressin per segles, i per tant, de retruc, que trobem una acumulació de canvis en els anys de pas entre ells (en podem dir-ne una ‘distorsió/pixelació secular‘). El que farem serà fer un cop d’ull a cada un d’aquests canvis. Començant per el el primer i més antic, el segle VII:

700 aC

D’entrada, veure que els signes estan disposats verticalment en les 33 categories/lletres del Signari simplificat (la darrera són hàpax, i no constitueixen pròpiament una categoria, però és una forma fàcil d’incorporar-los al conjunt). Cada categoria/lletra mostra els glifs que la formen agrupats per formes (tal i com es va comentar no fa gaire en aquest bloc) i en el mateix ordre que en el Signari; en gris si no hi ha evidència, i en vermell fosc si n’hi ha. Si es situa el cursor al damunt dels signes es visualitza el requadre que engloba cada una d’aquestes formes. I en la part de dalt del cronosignari els mateixos controls de navegació dels cronomapes: el cercle du a la primera pantalla i les fletxes de la dreta avancen/retrocedeixen en el temps (les evidències sense datació s’han agrupat sota la llegenda ??? després de la resta d’anys).

Bé, doncs aquesta pàgina del 700 aC es podria descartar. Es tracta només de dos testimonis etruscs de l’Erau que també han estat interpretats en ibèric i per això consten en el Corpus, però que tot apunta a que són forans.

El proper segle no serà el VI aC, sinó el V aC, i sí que serà ja amb evidència ibèrica.

S. V aC

500aC

Com es pot veure, una evidència sígnica molt fragmentària, i és que de les més de 3.000 entrades d’Ibèrika, només en tenim 16 del segle V aC. Tenim que anar al segle IV aC per realment començar a tenir dades.

S. IV aC

I per mostrar bé l’efecte del canvi de segle en les datacions, mostraren el darrer any de tall del segle V aC i el primer del segle IV aC (els anys de tall de la cronologia deriven de les pròpies datacions de les epigrafies i són una manera d’evitar les redundàncies que es generarien si es mostressin les dades any per any):

Del 420 aC al 400 aC.

 

Aquí s’aprecia perfectament el canvi de segle, pensem que del segle IV aC, ja tenim 201 entrades en el Corpus composades per 150 glifs diferents. Si del segle V aC mancaven exemples de tot un grapat de categories, del IV aC, ja les tenim totes, tret dels metrològics i l’espiga.

L’efecte del canvi de segle i la seva artificialitat inherent és fa completament visible. És evident que cal entendre les limitacions sistèmiques de les datacions actuals. Estem mirant un artifici. Oi més, si tenim en compte que no són pas poques les entrades que han estat datades en la literatura per ‘criteris epigràfics’ sense haver fet primer la imprescindible recol·lecta sistemàtica de glifs i dades! Un primer exemple d’això el podem tenir en el cronosignari de l’any 400aC. Si es miren les variants conegudes de les Be, es veurà que manquen les formes sense traç medial semblants al Caput ☊ (els dos glifs més a l’esquerra), mentre que sí es registren tant la forma semblant a Cauda ☋, com el Caput amb traç medial. Una disposició que no sembla gaire probable. Ara, tenint en compte que encara estem parlant d’un nombre reduït d’entrades, es podria tractar d’una coincidència…? Seguim.

En una primera ullada es veuen variants de tota mena i totes les categories, tret com dèiem, del signe espiga i els metrològics. Sobre el cronosignari, per veure bé l’efecte del canvi de segle només cal polsar les fletxes d’endavant i endarrere (també funciona amb les del teclat). Avancem en el temps…

Segle III aC

En el moment d’escriure aquest apunt, del segle III aC, tenim 691 entrades i 229 glfs diferents, i si mirem els anys de pas al segle, tindrem:

Del 309 aC al 300 aC.

 

El nombre de variants augmenta clarament (una distorsió secular evident), ens apareix el signe espiga, i dels metrològics, la barra horitzontal. Entre les noves variants veiem que fan entrada els Caput sense traç medial que es trobaven a faltar al segle IV aC. El fet que apareixi amb el canvi de segle, fa pensar que potser sigui un exemple de la circularitat de les datacions per epigrafia, tota vegada que el signe Be ha estat emprat precisament com a fòssil director, mirant de donar un moment concret d’inici a cada variant. Si això hagués estat el resultat de considerar totes les evidències conegudes i basat en altres criteris arqueològics, podria ser de molt de valor. El problema és que no s’ha fet així, i la evidència apunta en sentit contrari, és a dir, a la simultaneïtat de les formes (no sols les de les Be). Metodològicament, no queda sinó recomanar des d’aquí la supressió de les datacions per criteris epigràfics (o com a mínim, la seva quarantena/marcatge), el mal que poden estar fent a la comprensió de l’evolució és un perill evident, i caldria mirar de minimitzar-lo.

Passem al segle II aC…

Segle II aC

En aquest segle es concentra el gruix de l’evidència: 2.342 entrades i 249 glifs. És de remarcar com tot i haver quadruplicat les entrades, el nombre de glifs ja no creix significativament. De fet, si mirem els anys de pas, s’assemblen força.

Del 209 aC al 200 aC.

 

Aquí ja se’ns mostren tots els metrològics, totes les puntuacions i la gran majoria de signes excèntrics (els situats en la part dreta de cada categoria), però en conjunt el darrer any de tall del segle III aC, s’assembla força al primer del II aC. O sigui, l’efecte distorsionador del canvi de segle, es fa sentir, però ja no gaire (probablement per l’augment de datacions més afinades per la majoria de glifs, pròpies d’uns contexts més ben coneguts).

I quan més i millor evidencia es tenia, s’acaba la pel·lícula…

Segle I aC

El segle I aC és el darrer amb una quantitat d’evidència significativa (1.703 entrades i 201 glifs). La política romana, amb l’arribada d’una nova era còsmica[1], en la seva segona meitat eliminà sistemàticament les escriptures que no fossin la seva, o sigui, les ‘bàrbares’ segons la mirada imperial[2].

Anant als anys de tall, tenim…

Del 109 aC al 100 aC

 

Si el segle anterior havia acabat encara amb un nombre alt de testimonis i signes, amb el pas al nou, tot i que desapareixen un grapat de signes per la distorsió secular, el conjunt es manté força bé. El canvi fort vindrà, com dèiem, durant el segle i serà devastador.

Segle I dC

Del primer segle de l’era cristiana només ens han arribat evidència en 178 entrades i de 78 glifs. La comparació amb l’inici del segle anterior és sagnant, i l’hemorràgia serà imparable i terminal. Si anem als anys de pas, veurem que ja es torna a fer sentir la distorsió secular plenament.

Del 10 aC al 1 dC.

 

En el canvi d’era, a un signari ja severament restringit respecte el que era a inicis de segle, li desapareixen un bon grapat de signes, especialment entre els sil·làbics, fet que no deixa de ser sospitós. Els signes ja no tornaran i la resta d’anys que venen corresponen a evidències residuals. De fet, si la primera evidència, la més reculada, era forana, la darrera, correspon a uns pesos bizantins del s.VI-VII, amb unes Alfes inscrites en grec que s’havien interpretat inicialment com Kas ibèriques.

Queden finalment per comentar les evidències sense datació, que estan en la darrera ‘pantalla’ del cronosignari:

Signes amb evidència sense datació.

La manca de datació afecta a un nombre no pas petit d’entrades (674), i com es pot veure, a molts dels signes. Una incertesa que tot i així cal matissar amb la consideració que la majoria d’entrades sense data corresponen a contexts, tot i així, ben documentats (especialment d’Enserune on hi ha gairebé la meitat dels casos), i que un cop arribin les datacions el més probable és que s’assemblin a les preexistents, i per tant, no generin grans canvis.

Coda

I fins aquí aquesta primera mirada superficial a l’evolució diacrònica de l’ús dels signes ibèrics. El cronosignari conté molta més informació que aquí s’ha obviat, la idea era només donar-be un tast per obrir la gana (si és que això calgués). Com es pot observar, els cronosignaris, no són més que una nova eina. Creiem que molt necessària per tal d’ajudar a visualitzar i difondre unes dades que són primícia. Actualment només el Corpus Ibèrika presenta la informació geotemporal de l’ús de cada un dels signes de l’escriptura ibèrica. Una informació nova, generada tot just fa uns mesos, en incorporar a la descripció detallada dels gilfs emprats en cada epigrafia, pròpia d’Ibèrika, la informació geotemporal de BDHesperia, i que en bona lògica hauria de ser primordial per l’estudi de l’ibèric.

Ara. Si bé la informació espacial sí està en general convenientment detallada (totes les entrades estan assignades a algun Jaciment i el nombre de peces de procedència desconeguda és comparativament petit), la informació temporal presenta greus mancances. Aquí hem fet notar especialment la ‘distorsió secular‘, o sigui, l’arrodoniment al segle de moltes de les datacions; un efecte que en bona lògica no existí però que es fa ben present en les dades. Però també la distorsió diguem-ne ‘epigràfica‘, o la datació per criteris epigràfics sense haver prèviament sistematitzat l’evidència sígnica, un efecte menys evident i per tant encara més perillós.

Com tota novetat, és lògic pensar que caldrà un temps per tal que la nova informació sigui processada i incorporada en la comprensió de l’escriptura ibèrica. Procès que hauria de dur paral·lelament a la seva depuració i millora, i en aquest sentit, sembla adient recomanar posar en quarantena les datacions epigràfiques actuals i/o canviar-les per altres basades en criteris més fiables, encara que això pugui comportar inicialment una pèrdua aparent de precisió.

Les eines de la Cronologia, i amb ella, els cronomapes i ara cronosignaris, s’espera que siguin d’utilitat als experts que estudien l’ibèric, i com la resta de facilitats públicament disponibles, estan fetes en la idea que la objectivació de les dades mai pot ser irrellevant.

Aquesta és la voluntat rectora del web des de la seva concepció. Un plaer.

 

Notes

  • [1] L’adjectiu ‘còsmica’ no és una metàfora literària, és descriptiu. Durant el segle I aC, la precessió dels equinoccis dué el punt vernal a deixar la constel·lació d’Àries i entrar en la de Piscis (tòpic que bé mereixeria un apunt propi), donant pas simbòlicament, de la nit al dia. Una circumstància essencial per entendre el moment: des de Virgili als essenis o l’aparició del cristianisme. Condició que es mantindrà fins les acaballes del nostre segle XXI.
  • [2] Tot i que llegint alguns experts castellans sembla que ho atribueixin gairebé a causes ‘naturals’, com si diguessin que: “va baixar la temperatura i l’aigua es va gelar”, ignorant descaradament que la política la fan persones i idees concretes. La imperial, també.
Aquesta entrada s'ha publicat en cathalaunia.org, Corpus Ibèrika, cronologia, cronomapes, cronosignaris, datació epigràfica, distorsió secular, formes, Ibèrika, Signari ibèric i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.