Aquest és un apunt dels que fa temps que no es feien en aquest bloc. Va de prosopografia altmedieval…
Una de les darreres incorporacions en la Bibliografia del web ha estat: Alturo i Perucho, Jesús + Alaix i Gimbert, Tània : 2021 : “El Canonge Adanagell de Vic (Ca- 860-925), llavor de noves semences. La cultura a la Diòcesi d’Osona en els primers temps carolingis”. Un treball magnific bastit a partir de tres components: erudició, codicologia i catolicisme, que analitza la figura del prevere i escrivà Adanagell i el seu entorn en la Osona a cavall dels segles IX i X a la llum dels documents originals que ens han arribat. Un entorn gaire bé tot ell ja processat en el Fons Cathalaunia i amb el que presenta una concordança gairebé perfecta. De fet, es pot recomanar llegir el llibre amb una pantalla amb el Fons de costat i anar verificant i contrastant les afirmacions que s’hi fan. El volum excedeix l’àmbit temporal actual del Fons, però el gruix dels documents i perfils personals que s’esmenten sí estaven ja processats. Però aquest apunt no és per parlar de la obra d’Alturo i Alaix, que bé requeriria un apunt propi només per enumerar-ne les perles que s’hi troben, sinó per parlar només d’un dels documents que s’hi comenten: el de Petri Villeasinorum de l’any 911 (segons els autors). I aprofitarem per presentar una nova eina prosopogràfica del Fons.
El volum d’Alturo i Alaix gira al voltant d’uns pocs perfils personals, bàsicament el prevere Adanagell, els tres bisbes d’Osona amb els que coexistí (Gotmar, Ideler i Jordi) i ja desdibuixant més el focus i de forma més simplificada d’algunes de les persones properes al bisbat de Vic que apareixen esmentades en els documents. En el Fons Cathalaunia, això només són un grapat dels gairebé 8.000 dossiers personals que la tasca prosopogràfica ha anat definit a partir dels gairebé 1.200 documents/testimonis recollits fins ara. Uns pocs entre els ben testimoniats, que per això mateix, tenien l’interès afegit de veure si coincidien amb els esments recollits per a cada un d’ells en el Fons. I en el cas d’Adanagell hi havia una sorpresa, tots eren coneguts tret d’un…
El Document.
Un document aparentment fet l’any 911 per Adanagell que havia escapat l’escandall fet en el Fons. Calia doncs cercar-ne les dades i incorporar-lo, o sigui: adaptar-ne el text i processar-ne els esments a persones i llocs.
Però en aquest cas, el llibre (p.49) descriu el document (un regest d’una donació de dos preveres a un cavaller d’una terra a Viladasens) però no en dóna el text, només la referència al manuscrit del segle XII on es troba. Atès que la tasca paleogràfica i més estrictament codicològica desborda les possibilitats habituals del treball del Fons (ja agradaria, ja) la opció de mirar de consultar el manuscrit quedava com el darrer recurs. Però afortunadament, seguint la pista de les dades esmentades es va poder localitzar-ne una edició moderna. El manuscrit aquest havia estat editat l’any 2014 a: Puig i Oliver, Jaume de : 2014 : “Quinze documents del segle X, setze del segle XI i tres del segle XII desconeguts, regestats al pergamí 446 de l’Arxiu Capitular de Girona, relatius a Viladasens” : Arxiu de textos catalans antics : 31 p.601-663. Edició que sembla haver escapat als autors tota vegada que no s’esmenta ni apareix en la bibliografia del volum, però amb el que tot i així, curiosament, coincideixen en la identificació de l’Andagillus prevere i escrivà que consta en el regest com l’Adanagell del bisbat d’Osona.
Bé, aquí tenim el text (el manuscrit és un recull de regests de les propietats de l’església de Sant Vicenc de Viladasens fet a finals del segle XII) i aquí comencen els problemes i entra en joc la prosopografia…
Reproduïm el text del Fons (D01172)[1]:
Mansum Petri Villeasinorum , militis , tenet in I. loco qui vocatur Pererol. Et ista terra fuit data & tradita de manu condam Adela , presbiter , & Comparato , presbitero. Affrontat occidentis in via que venit de Mora ad domum Sancti Vincencii.
Facta fuit ista donacione IIII. kalendas maii anno XVIIII. r. Karolo rege , filium Ledouici.
Firmata fuit a supradictis donatoribus nomine Adela , presbitero , & Comparato , presbitero , & firmare rogauerunt istis testimoniis nomine Danielo , presbitero , & Terdesindus , presbiter , & Deodatus , presbiter , & Fava & Durabiles & Chalapodio & Codescalco & Ennegod , leuita & Servusdei , subdiachonus.
Anadagillus , presbiter , qui fuit rogatus ut scriberet & scripsit die & anno quo supra.
D’entrada l’any no s’avé. El 19è de Carles (el Simple) seria més aviat el 916, tal i com recull Puig. Havent-hi una diferència de 5 anys amb la donada per Alturo i Alaix hom pot pensar que potser en el pergamí hi consta XIIII en lloc de XVIIII? Sigui com sigui, les dues lectures no són compatibles, i per tant queda en mans dels experts dir quina de les dues versions és la bona. Per el que fa al Fons, aquesta mena de problemàtica és molt usual i la metodologia emprada aconsella incorporar les diferents datacions, respectant les literalitat conegudes i anotant en les observacions els problemes detectats. La datació del 916 permet explicar com és que no s’havia detectat abans en el Fons (la cerca i processament de documents actualment prioritza els continguts anteriors al 914, i s’està anant enrere en el temps, amb la idea que la menor densitat documental permetrà cobrir un major espai de temps per un mateix esforç).
Tal i com dèiem, curiosament, ambdós comentadors d’aquest regest identifiquen l’escrivà com l’Adanagell d’Osona. En Puig, però, va temptativament més enllà i apunta que tant Adela com Comparato , els noms dels preveres que cediren la terra, són efectivament coneguts en el context, tot i que deixa el Petri receptor sense candidat conegut.
Bé, incorporem el text i comença el tractament prosopogràfic.
Generalitats
Per començar, fet notar que el document presenta anacronismes evidents (alguns es poden atribuir al fet de ser un regest del segle XII, però no tots com veurem). Ni el nom compost de Petri Villeasinorum i menys encara el títol de ‘militis‘ és propi del començament del X, més aviar seria del XI o posterior. En segon lloc, els preveres que fan i signen la donació són descrits com difunts (condam), i per tant cal pensar que en tot cas el regest està fet sobre una elaboració posterior a l’original. Seria el que usualment es diu ‘un fals’, de Peres presents en ‘falsos’ en sabem d’uns quants en terres gironines/emporitanes (en el Fons, per exemple, actualment tenim: Pere de Rocaberti i Pere de Cavertet). En tercer lloc, tampoc l’esment a un mas (mansum) és propi de la Girona del temps del Simple (ho serà, però força més endavant; a primers del X, de mansus en parlen els documents de Roergue, Alvèrnia, Borgonya, Llemosí i terres força més septentrionals). I delimitar-lo amb una única afrontació encara és més inusual. A més, la natura de la transacció, una donació de dos religiosos a un laic, resulta com a poc inusual per no dir extraordinària; potser en un context posterior quan els milites seran habituals hi hagin altres exemples, en temps d’Adanagell, resulta extemporani i reforça la consideració d’estar davant d’un fals fet amb posterioritat als fets. I finalment, i potser tancant el cercle, cal observar que d’Andagillus prevere i escrivà, el manuscrit en presenta un altre a finals del X (5è de Vgone, D.13 en l’edició d’en Puig).
Geografia
Per el que fa als llocs, el context de Viladasens era nou en el Fons i en aquests casos ‘només’ calia registrar i identificar els topònims esmentats. L’únic que no constava en la literatura habitual (per exemple, els ‘Atles dels Comtats…‘) és el del lloc de Pererol on estava el mas (tot i que la seva situació a l’est del camí que va de La Mora a Viladasens obliga a situar-lo en la zona coneguda avui en dia com Els Pedrells[2]).
Persones
Però la part més pròpiament prosopogràfica recau en la identificació de les persones. Terreny relliscós com molt bé apunta en Puig ben conscient de les dificultats de mirar d’assignar un esment a una persona en particular. Per això, proposa l’Adanagell, escrivà ben documentat en temps del Simple, i ja en menor grau de certesa als preveres Adela i Comparato, perfils certament existents per separat (Alturo i Alaix només identifiquen a Adanagell en el seu comentari). Curiosament, Puig omet la possibilitat que el Petri militis fos el també contemporani vescomte Petrone documentat entre Girona i Empúries, que posats a suposar podria ser un bon candidat. I a partir de l’anàlisi prosopogràfica habitual, poca cosa més sembla que es podria afegir…
Prosopografia computeritzada
És aquí on entra la metodologia prosopogràfica aplicada en el Fons Cathalaunia, que a totes aquestes consideracions habituals afegeix la cerca i detecció de grups de cohomònims entre documents. I estretament relacionat, el processament de tots els esments existents en els documents, no sols els ‘protagonistes’, sinó tots. És a dir, en processar tots els documents coneguts i d’ells, tots els esments, construeix sistemàticament tants dossiers documentals personals com calgui (actualment gairebé 8.000, la majoria ‘dels temps d’Adanagell’). I els efectes d’aquesta sistematització són profunds i milloren substancialment el que es pot abastar amb els mètodes tradicionals, ‘a mà’ (per exemple, de preveres anomenats Adila en la Girona del temps d’Adanagell en sabem de dos, no d’un[3]). De fet, a alguns historiadors professionals els hi costa entendre la metodologia i encara més els resultats que es poden obtenir (els hi sembla ‘impossible’). I és que cal entendre que l’objectiu de la tasca prosopogràfica busca establir la relació més simple entre el conjunt d’esments coneguts (enumerable i de mida objectiva) i els de les persones esmentades (enumerable però de mida només suposada). Un objectiu que cal no confondre amb l’anàlisi històrica, com s’ha explicat repetidament en aquest bloc.
Així doncs, la diferència metodològica del Fons, a més de la cerca de grups de cohomònims, passa per processar tots els esments registrats, i en el cas del document d’en Petri Villeasinorum no són quatre (en Petri, Adela, Comparato i Andagillus) sinó tretze: aquests quatre, més tres preveres (Danielo, Terdesindus i Deodato), un sotsdiaca (Servusdei), un levita (Ennegod) i quatre signants més (Fava, Durabiles, Chalapodio i Codescalco). Una informació que l’anàlisi manual tradicional descarta, certament perquè dur el recompte a mà de tots els esments coneguts resulta impossible. Aquesta és una tasca que només és factible amb l’ajut dels ordenadors. Anem a la metodologia i la nova eina.
Metodologia prosopogràfica
El passos per processar els esments d’un document en el moment d’ingressar-lo al Fons, són simples i de pura lògica.
Primer, fer una llista de tots els noms de persona que hi consten (anotant si n’hi ha algun que s’apliqui a més d’una persona).
En segon lloc, per cada nom cerquem els perfils personals homònims preexistents compatibles. Per aquesta tasca es pot fer servir l’apartat d’Antroponímia, però atesa l’altíssima variabilitat amb la que els homònims poden aparèixer, és millor fer servir el Selector del Fons, i en comptes de cercar literalitats, cercar els perfils que tinguin una estructura consonàntica compatible[4]. Aquí, manualment podem descartar els que no s’avinguin, per context, per tipologia o per el motiu que sigui. El resultat d’aquest procès, es una llista d’identitats preexistents candidates a ser els mateixos que figuren en el nou text. A partir d’aquí entra la detecció de cohomònims.
Com que cada candidat apareix en un conjunt de documents específic, en tercer lloc mirem quins documents presenten més d’un dels candidats, i avaluem el conjunt d’homònims que s’hi forma (usualment començant per els documents amb major nombre d’homònims, o més propers per context, segons com sembli millor) de manera que podem considerar per cada candidat de cada nom el grau de versemblança. Pensem que si un document presenta un nombre elevat d’homònims compatibles pot ser un indici clar de possible repetició d’identitats, depenent evidentment de la proximitat dels contexts implicats i les característiques del document i els perfils personals (en posem un exemple tot seguit). És força freqüent trobar-se que per un esment donat, no sigui possible afermar cap dels candidats homònims compatibles preexistents i en aquests casos, la metodologia implica crear un perfil personal nou per aquest esment (apuntant com a molt, i només com una referència ocasional, els perfils personals que hagin semblat, tot i així, més bons candidats).
Però com que afortunadament la documentació, tot i ser escassíssima, es concentra més en uns contexts que no en altres, sí es poden detectar sovint repeticions de noms i perfils compatibles. I la casuística és complexa. Per exemple, a l’hora d’avaluar els candidats d’un nom, ens podem trobar amb més d’un perfil clarament compatible, i en aquests casos cal sospesar si no cal unificar-los (afegint-hi el nou esment, lògicament). O si resulten incompatibles entre ells, tal vegada calgui reestructurar-ne els esments de cada un per formar amb l’esment del nou document una millor adequació. És molta feina, certament, ja que totes aquestes avaluacions s’han de fer a mà, considerant-les una a una (i la infal·libilitat humana no existeix). I a més, cal entendre que és una problemàtica intrínsecament no determinista. En la relació esment-persona que en el moment de fer el document era evident als implicats, s’ha perdut informació bàsica, i per tant, no hi ha, ni pot haver-hi una fórmula matemàtica que digui quina és la millor solució, sols aproximacions més o menys probables (d’aquí la preferència sistemàtica per l’adequació més simple, aplicant el principi bàsic de la navalla d’Occam).
La torna però de tota aquesta feinada, està en poder construir el més semblant possible a un cens documental de milers de persones que existiren fa més de mil anys. Un patrimoni no sols per el seu valor en sí, sinó per l’ús que els historiadors puguin extreure d’aquesta informació, bàsicament nova[5]. No pensant-se que els dossiers presentats són infal·libles, o la única possible lectura, sinó entenent que recullen la lectura més probable atenent a la totalitat de les dades conegudes. Un punt de partida, una feina feta, a partir de la qual elaborar (i millorant-la, si es pot, certament).
Tot aquest procès d’anàlisi prosopogràfica fet en el moment d’inclusió en el Fons, s’anota manualment en la secció de Comentaris del dossier del document. No perquè tingui un ús específic, però per mirar de deixar constància dels elements que han estat considerats o descartats. Al fer-se a mà, el procès descrit abans, no sempre es consigna de forma total; el volum d’informació a avaluar per definició és molt superior al del propi document, i l’ús del comentari només és purament testimonial.
Eina
O més ben dit, així era fins ara, ja que a partir d’ara, una nova eina ve a ajudar a sistematitzar el registre de tot aquest procès. Mostrem la imatge de la secció de comentaris del document d’en Petri Villeasinorum que ha estat el primer en emprar-la.
El comentari prosopogràfic del document D01172.
Aquí tenim resumides (i amb un format adient, gracies a la nova eina) les tres fases explicades abans: la llista de noms dels figurants, cada un amb els seus candidats compatibles en primera instància, i a sota, la llista de documents amb més d’un d’aquests candidats (ordenada per nombre de candidats). La reproduïm, i comentem el procès d’anàlisi específic d’aquest cas concret.
- D00329(6) G002687 Danel G002602 Donadus G002562 Duraviles G002686 Godescalvus G002634 Servodei G002684 Adanagilde
- D00328(5) G002599 Comparatus G002260 Conparato G002687 Danel G002602 Donadus G002562 Duraviles G001315 Ennecone
- D01092(4) G006186 Petroni G000210 Addla G000216 Adalone G002260 Conparato G002364 Daniel
- D00224(4) G001891 Addila G000210 Addla G001315 Ennecone G001464 Servusdei G000392 Addanagildus
- D01121(3) G006186 Petroni G000216 Adalone G001315 Ennecone G007722 Enegone
- D00327(3) G001891 Addila G000210 Addla G001315 Ennecone G001464 Servusdei
- D00375(2) G003467 Daniel G003470 Ennege
- D00952(2) G000210 Addla G000392 Addanagildus
- D01162(2) G000976 Fauvane G007820 Ennegone G001315 Ennecone
- D00261(2) G000210 Addla G002158 Daudado
- D00632(2) G000210 Addla G000437 Daniel
- D00720(2) G000210 Addla G000216 Adalone G001315 Ennecone
- D00857(2) G000210 Addla G000392 Addanagildus
- D00909(2) G000210 Addla G000392 Addanagildus
- D00798(2) G000210 Addla G000392 Addanagildus
- D00959(2) G000210 Addla G001315 Ennecone
- D00752(2) G006074 Petrone G000437 Daniel
- D01047(2) G006186 Petroni G000216 Adalone
D’entrada semblaria que el dos primers documents, amb 6 i 5 cohomònims, gairebé la meitat dels 13 del text, amb identitats compartides i d’un context geogràfic proper, serien uns bons candidats, però és un miratge. Aquests dos documents, relacionats entre ells, presenten més d’un centenar de figurants i per tant la repetició d’homònims és molt més probable que la mitjana. En aquest cas, són vilatans de Mocoron (Vilamacolum, a uns 20 kms de Viladasens) i la relació que puguin tenir amb una donació a Villasinorum seria en tot cas casual.
El tercer, es un judici amb més de cinquanta figurants, el quart l’entronització del bisbe Wigo, amb 74 figurants. el cinquè un judici també amb més de cinquanta figurants, i el sisè, ja només amb tres cohomònims, és un altre judici amb 34 figurants. Cap d’aquestes cohomonímies sembla tenir gaire valor. Ja només queden els documents amb 2 cohomònims, és a dir, els casos amb una rellevància a priori mínima.
I d’igual manera que els documents amb molts figurats decrementen conseqüentment el valor de les seves cohomonímies, els perfils individuals presents en més documents, tenen més probabilitat d’aparèixer amb altres persones, i per tant, les seves cohomonímies s’han de considerar com d’un pes inferior (sempre evidentment fent abstracció de la resta de factors que poden intervenir en la identificació, com funció, família, localització, etc).
Doncs bé, dels 12 documents amb parelles de cohomònims, 4 corresponen a la parella Adanagell i Adla (ambdós ben coneguts i testimoniats, com bé recollia en Puig) i els 8 restants es poden anar eliminant cada un per motius diferents: context aliè (D00752, D00632, D00261, D00375), molts figurants (D01047 – el més proper geogràficament, ~8kms – , D00720, D001162), diferencia temporal (D00959).
El resultat final, és que tot el procès d’identificació no ha proporcionat cap indici més als que ja teníem al començar i per tant, no permet en cap cas afermar la veridicitat del text. Ni tan sols la de la identificació de l’escrivà Andagillus com Adanagell, ja que cap dels cohomònims amb els que figura en els seus documents sembla correspondre a cap del figurants en la ‘donació’ a Petri Villeasinorum. Quan no es pot detectar cap identificació positiva, com dèiem, la metodologia imposa la creació d’un nou perfil personal per cada un dels esments no identificables, tot i que sí s’hi consignen els perfils més propers detectats. En aquest cas, per exemple el dossier de l’escrivà Andagillus, al costat del nom hi afegeix ‘: idem a Addanagildus prevere , escrivà , canonge o Adanagilde ?’
L’anàlisi general del text feia pensar en un ‘fals’, el dels seus cohomònims, explicat aquí, tampoc aporta cap indici extra i ni tan sols permet validar les suposicions basades amb els perfils ben documentats d’Adanagildus o Adla; per tant estem on estàvem al començament. Probablement el text estigui basat en un acte real, però el dubte és: era dels temps d’Adanagell i el Simple com vol la datació, o d’Andagillus i el Capet com fa pensar el militis i el guió general? La feina prosopogràfica no avala la primera opció, queda per veure la segona, però per això caldria tenir el context del final del segle X ja processat, i això, ara per ara, no és més que un futurible…
Coda
Hom pot pensar que tanta feina per acabar sense cap identificació és un malbaratament d’esforços. Res més lluny de la realitat, és l’acumulació sistemàtica de totes les referències el que marca la diferència entre un suposar genèric, amb dades parcials (que és el que fan els experts ‘a mà’, per més que sovint s’acabin presentant com ‘fets’) i un de basat en totes les dades conegudes. Poder corroborar que cap dels figurants en el text de Petri Villeasinorum té contrapartida (més enllà d’una simple homonímia) en la resta dels documents coneguts del context, permet, per exemple, dubtar seriosament que l’Andagillus del text sigui en realitat l’Adanagell d’Osona.
Multipliquis l’exemple aquí comentat per més de 1.000 (el nombre de documents processats fins ara) i el resultat són els gairebé 4.000 dossiers de topònims i 8.000 de perfils individuals documentats; des de reis i comtes a servents i signants anònims. Gents tots ells que existiren fa més de 1000 anys a casa nostra, la gran majoria ignorats fins ara.
El Fons Cathalaunia nasqué fa més de deu anys de la incredulitat de comprovar que una idea tan simple, com tenir la llista dels documents coneguts de cada personatge de la nostra alta edat mitjana, no existia, i ni se l’esperava!
Deu anys de feina més tard, per el que fa a l’interval 880-914 ja existeix.
Un plaer.
Notes
- [1] Els texts del Fons tenen normalitzats els numerals, puntuacions i conjuntives et.
- [2] Una àrea força acotada. Potser els arqueòlegs puguin trobar-ne encara ara alguna resta del mas d’en Petri?
- [3] Nomes cal anar al Selector i cercar ‘prev’ (o ‘prevere’) en Titulacions per tenir la llista de Preveres coneguts.
- [4] Per exemple, per buscar ‘Gotmars’ en el Selector poden certament entrar ‘Gotm’ en Grafies i prémer ‘Cercar codis‘ i ens donarà 5 perfils anomenats ‘Gotmar’. Però és millor per exemple entrar ‘G@[dt]@m@r‘, que vol dir: ‘busca perfils que constin amb al menys un nom que comenci per G (per convenció, la primera lletra sempre va en majúscules) i que després tinguin una d o una t i més endavant una m i encara més endavant una r‘, que ens donarà 27 perfils. Alguns no seran ‘Gotmars’ (per exemple ens entraran ‘…miro/us’) però amb una única cerca els haurem localitzat tots.
La pràctica indica que cercant antropònims altmedievals, atesa l’altíssima variabilitat dels testimonis, el millor mètode és cercar l’estructura consonàntica bàsica del mot, emprant els claudàtors per grups de consonants equivalents, com per exemple [dt], [mn], o [gwvcq], i evitant fins i tot si es pot la majúscula inicial (molt més propensa als canvis del què pot semblar). - [5] Un exemple pràctic. Tenint registrats tots els figurants podem fer un escandall de totes les dones que consten com propietàries de terres en la Gòtia a cavall del segle IX i X i fer-ne una anàlisi comparativa amb els territoris veïns. És a dir, considerant no sols les que consten explícitament com venedores o compradores, sinó també tenint en compte les esmentades en les afrontacions. Una temàtica estudiada a: Vilaseca i Corbera, Joan : 2013 : “Les propietàries de la Gòtia d’inicis del segle X” : Recerques sobre l’Alta Edat Mitjana Catalana (II) : p.163-200.
Cathalaunia. La Catalunya abans de Catalunya 