Marxa un agost sorprenent, un mes de rècords inesperats a cathalaunia.org. Si feia dies que es deia que semblava que l’alta edat mitjana volia tornar a ser el centre d’atenció, aquest mes ho ha fet, i per la porta gran. La pressió del “Ars longa vita brevis“, fa escurar les oportunitats que es presenten, i aquest més ha estat literalment regalat. Una pressió que es preveu que tingui derivades rellevants en els temps propers.
Aquest bloc ha tingut una nova entrada de temàtica prosopogràfica, propiciada per la conjunció de la lectura altmedieval i una nova eina incorporada en el Fons Cathalaunia.
L’Alta Edat Mitjana és la que s’ha endut la part del lleó. La nova eina prosopogràfica incorporada funciona millor del que es preveia (sembla mentida fins a quin punt allò del “A cal ferrer cullera de fusta” pot fer perdre temps) i permet processar documents amb desenes de figurant de manera còmoda. No és un dir, és un fer. Aquest mes s’ha reprès la incorporació de documents al Fons Cathalaunia, que s’havia aturat mentre s’estaven processant els documents de la restauració escriptural dels documents de Cuixà el 879 (després que la riada del Tet s’emportés Eixalada i la tomba de l’Otger bavarès que coneixem com Otger Cataló) i ho ha fet a un ritme que podria semblar frenètic. En el moment d’aturar-se s’estava processant un dels documents amb 78 figurants, i el que llavors tardava dies s’ha fet en hores. I ja posats, s’ha continuat la tasca tot incorporant-ne gairebé 30 documents més. Increïble! Només cal comparar el nombre de pàgines del web amb les del mes passat per veure la magnitud de la tasca feta en el Fons i l’efectivitat de la nova eina (dues fites més del mes: el Fons ja supera les 1.200 entrades i el nombre de dossiers personals els 8.000).
Però és que a més, el mes ha començat amb un regal inesperat que ha donat lloc a un nou i brevíssim article. Mirarem de parlar-ne en un apunt propi, que bé s’ho mereix…
La Bibliografia no ha estat ignorada, però certament ha tingut un rol menor en l’activitat.
Per no perdre el costum, llistem les novetats del mes per seccions[1].
Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:
- Archaeological Institute of America : 1948 : “Archaeology”
- Beitzel, Barry J. : 2010 : “Was There a Joint Nautical Venture on the Mediterranean Sea by Tyrian Phoenicians and Early Israelites?” : Bulletin of the American Schools of Oriental Research : 360 p.37-66
- Bernard, Gwlayds : 2009 : “Les prétendues invasions maures en Hispanie sous le règne de Marc Aurèle. Essai de synthèse” : Pallas – revue d’études antiques : 79 p.357-375
- Dietler, Michael : 1997 : “The Iron Age in Mediterranean France. Colonial Encounters, Entanglements, and Transformations” : Journal of World Prehistory : 11.3 p.269-358
- Elkin, Mike : 2009 : “The Veleia Affair” : Archaeology : 62.5 p.18,58-60.65-66
- González-Ruibal, Alfredo + Ruiz-Gálvez, Marisa : 2016 : “House Societies in the Ancient Mediterranean (2000-500 BC)” : Journal of World Prehistory : 29.4 p.383-437
- Kluwer Academics Publishers : 1995 : “Foundations of Science” (www)
- Mansfield, Daniel F. : 2021 : “Plimton 322. A Study of Rectangles” : Foundations of Science : 2021 (www)
- Naveh, Joseph : 1973 : “Some Semitic Epigraphical Considerations on the Antiquity of the Greek Alphabet” : American journal of archaeology : 77.1 p.1-8
- Plenum Press : 1987 : “Journal of World Prehistory”
- Steiner Verlag, Franz : 1950 : “Historia. Zeitschrift für alte Geschichte”
- Westall, Richard : 2015 : “Constantius II and the Basilica of St. Peter in the Vatican” : Historia. Zeitschrift für alte Geschichte : 64.2 p.205-242
- Willi, Andreas : 2008 : “Cows, Houses, Hooks. Semitic Letter Names as a Chapter in the History of the Alphabet” : The Classical quarterly : 58.2 p.401-423
Secció Bibliografia de l’Època Visigoda:
Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:
- Spangenberg, Ernst : 1827 : “Die Lehre von dem Urkundenbeweise in Bezug auf alte Urkunden” (www)
- Vilaseca i Corbera, Joan : 2021 : “Una nota sobre el colofó de la consagració de Sant Martí del Congost” (www)
Secció Bibliografia sobre Judaisme
- Abulafia, David : 2001 : “The Jew on the Altar. The Image of the Jew in the ‘Veneration of St. Vincent’ Attributed to Nuno Gonçalves” : Mediterranean Studies : 10 p.37-48
- Penn State University Press : 1989 : “Mediterranean Studies”
Secció Bibliografia Vària:
- el-Weshahy, Morfida + el-Elemy, Faten : 2008 : “The Usage of the God Sobek’s Name in the Formation of Names in Ancient Egypt” (www)
- Parcero Oubina, Cesar + Criado Boado, Felipe + Santos Estevez, Manuel : 1998 : “Rewriting Landscape. Incorporating Sacred Landscapes into Cultural Traditions” : World Archaeology : 30.1 p.159-176
Una de les novetats no tan plaents del mes ha estat que aprofitant l’agost, el sistema bibliotecari ha decidit tornar a canviar el format dels enllaços a les entrades del catàleg. La cosa no és nova, ve de fa com a mínim 3 anys, quan la UAB decidí passar-se per el forro els seus enllaços permanents (URI en terminologia informàtica) i tot seguit la Biblioteca de Catalunya canvià l’etiqueta ‘enllaç permanent‘ per ‘enllaç directe‘. Llavors ja es va dir que feia mal pensar, ha tardat tres anys, però sembla que finalment ja està aquí, i de moment, els enllaços han deixat de funcionar (mostra el registre però et redirigeix immediatament a la nova pàgina d”acollida’). Esperem que com a mínim ho arreglin i no facin el ridícul que va fer la UAB llavors negant-se a honorar els seus propis enllaços permanents!
Per a que es vegin bé els canvis, posem un parell d’exemples (en negreta la part variable de la URI). Agafem primer: Bolòs i Masclans, Jordi + Moran i Ocerinjauregui, Josep : 1994 : “Repertori d’antropònims catalans (RAC)”.
A la BC la seva URI era: http://cataleg.bnc.cat/record=b1076326~S13*cat
Doncs al nou sistema és: https://explora.bnc.cat/permalink/34CSUC_BC/4cjka8/alma991014628479706717
Una URI amb una complexitat que la fa de mal manipular manualment, un error metodològic i de concepte, ja que és un principi bàsic fer servir sempre que es pugui codificacions simples (d’aquí que hagin d’afegir la opció en la interfície de ‘copiar l’adreça al porta-retalls’, per mirar de vestir el gripau).
O si mirem al CCUC, podem agafar: Bolòs i Masclans, Jordi + Hurtado , Víctor : 2018 : “Atles del Comtat de Barcelona (801-993)”
Que tenia una URI: http://cbueg-mt.iii.com/iii/encore/record/C__Rb7168210
I que ara, presenta: https://ccuc.csuc.cat/permalink/34CSUC_NETWORK/1h963se/alma991049231899706706
El mateix sistema amb el mateix error codicològic. Francament, no era tan difícil. No falten exemples de com fer-ho. Mireu a la BNF, fan servir un format com: http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k111623c. O l’ORBIS americà, que tenen el format: http://hdl.handle.net/10079/bibid/5641888 (tot i que en aquest cas cal remarcar que posar tot els ous en una cistella és sempre un error, per més ferma que sembli la cistella – en aquest cas la del handle.net – ). O el Regesta Imperii germànic, amb enllaços permanents de format: http://opac.regesta-imperii.de/id/921425. Tres exemple diferents però que comparteixen els mateixos principis bàsics.
El format que han fet servir fins ara les biblioteques catalanes seguia aquests exemples i principis (una part fixa + una part variable el més curta que es pugui). Principis que desafortunadament, els responsables del nou sistema sembla que no van aprendre…
Amb tot, si més no, els del CCUC continuen honorant els seus enllaços permanents ‘vells’, esperem que la BC faci el mateix…
A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 32.648 pàgines consultables.
Notes
- [1] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
Cathalaunia. La Catalunya abans de Catalunya 