Desembre ha estat un mes dedicat al manteniment a cathalaunia.org. Si més no, en les tres primeres setmanes, a partir de llavors l’arribada de l’hivern amb el retorn del creixement diürn ha tornat l’activitat a la normalitat.
De fet, és un fenomen recurrent observat en aquests apunts mensuals. El canvi de posició del sol (les estacions i mesos ‘astronòmics’) acostuma a anar de la mà de fluctuacions en l’activitat. No és pas una noció nova, ben al contrari, és directament hereva de la tradició derivada de l’experiència acumulada i conceptualitzada en el nostre context mediterrani fa no menys de 2.500 anys. I atès que aquest bloc es dedica a parlar de la història de casa nostra d’abans del segle XII, quan aquesta noció era la norma, igual seria una bona idea provar de fer aquests apunts mensuals en comptes del darrer dia del mes ‘modern’, fer-los el darrer dia del signe solar (el zodíac es basa en el fenomen astronòmic de la inclinació de l’eix de la terra, origen de les estacions i la precessió dels equinoccis), que en els nostres calendaris actuals acostuma a caure entre el 20 i el 22 del mes. Seria com recuperar (simplificat) el mateix sistema que es feia servir en els documents que es registren en el web. Ja veurem si la idea arriba a sortir del forn, o no…
L’activitat principal del mes ha vingut provocada per el fet que la Generalitat de Catalunya va canviar el sistema de gestió informàtica del registre bibliogràfic universitari i de la Biblioteca Nacional de Catalunya. Canvi que va entrar en funcionament el passat 1 de setembre (com ja es va comentar aquí) i que va estar tan ben fet que va deixar sense servei tots els enllaços permanents que s’havien estat publicant durant anys. Es diria que el contracte amb el nou proveïdor no contemplava honorar els enllaços permanents existents (quelcom que no té pas dificultat tècnica, només cal incorporar una taula de translació entre les adreces ‘velles’ i les ‘noves’). El resultat va ser un tret al peu de mida governamental quan van demostrar a tot el món que no saben ni honorar les pròpies adreces. Bé per els ‘gestors’ culturals!
O sigui, que ha calgut canviar els més de 4.400 enllaços bibliogràfics a universitats catalanes que el web contemplava (els enllaços als registres bibliogràfics oficials són la pedra de toc de tot el disseny de les dades del web). La Biblioteca de Catalunya va tenir el detall de, consultats, generar la taula de translació per les adreces seves que el web emprava (unes 1.300, com ja es va explicar) i per tant van estalviar una part important de la feina, però per a la resta ha calgut anar consultant una a una les noves adreces permanents[1] en cada un dels nous formularis de cerca de la UB, UAB i el CCUC. En realitat, en haver-hi un únic proveïdor, és tot el mateix programa, (sembla que cada institució li pot canviar els colors i les llegendes i suposo que poca cosa més).
La veritat és que com exercici de rememoració el fet d’anar repassant seqüencialment la bibliografia ha resultat alhora sorprenent i valuós. A diferència potser d’altres reculls bibliogràfics, fills d’alguna sistematització o agrupació impersonal, la Bibliografia del web recull l’estudi fet durant la darrera dècada (llarga) i el fet de repassar-ne els títols un a un ha tingut una component de re-actualització i re-avaluació de coses que el temps havia esfumat. Col·loquialment: qui no es contenta és perquè no vol.
Aquest bloc ha tingut una nova entrada per descriure (en format XML) l’estructura de dades que el web implementa i anunciar la seva futura publicació en un únic fitxer. Un enunciat escuet per un canvi de gran envergadura.
I també hi ha hagut una aportació significativa en una de les temàtiques d’aquest blog, que de moment ha de quedar només anunciada a l’espera de poder consultar la font documental pertinent (al desembre les biblioteques, o més ben dit, el funcionariat, va a poc a poc, primer t’accepten la petició i al cap de quinze dies et diuen que no està disponible). En parlarem així que es pugui…
La Secció de l’Alta Edat Mitjana i especialment el Fons Cathalaunia ha rebut la resta d’activitat del mes incorporant alguns documents de mal classificar que estaven pendents, abans de continuar amb els testimonis del l’any 878.
La Bibliografia, és doncs on s’ha concentrat l’atenció i la feina del mes. I tot i que el gruix de la feina ha estat en actualitzar els enllaços als registres bibliogràfics, encara hi ha hagut la oportunitat d’incorporar alguns títols no pas menors.
Puntual com com cada any, el volum (32è) del Butlletí de la Societat Catalana d”Estudis Històrics.
Com és habitual, llistem les novetats del mes per seccions[2].
Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:
Secció Bibliografia de l’Època Visigoda:
- Bálint, Csaba : 2014 : “Traces of Germanic mythology from the 6th-7th century Carpathian Basin based on archaeological finds”
- Pohl, Walter : 2020 : “Debating Ethnicity in Port-Roman Historiography” : Historiography and identity : 2 p.27-69
- Pohl, Walter : 2020 : “Historical Writing in the Lombard Kingdom. From Secundus to Paul The Deacon” : Historiography and identity : 2 p.319-349
- Pohl, Walter + Wieser, Veronika : 2019 : “Historiography and identity”
Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:
- Adell i Gisbert, Joan Albert : 1983 : “Notes per a l’estudi de la tecnologia constructiva de l’hàbitat en el poblament medieval de l’Esquerda” : Ausa : 10.102-104 p.342-352 (www)
- Carbonell i Esteller, Eduard : 2013 : “L’arquitectura religiosa a Catalunya a l’entorn de l’any 1000” : Actes de congrés Monestirs i territori. 1200 aniversari de la fundació del Monestir de Sant Esteve de Banyoles : p.107-124 (www)
- Catafau, Aymat : 2013 : “Cuixà, Arles de Tec i Sant Martí del Canigó. El paper de l’aristocracia nord-catalana en les fundacions monàstiques del segle VIII al segle XI” : Actes de congrés Monestirs i territori. 1200 aniversari de la fundació del Monestir de Sant Esteve de Banyoles : p.79-88 (www)
- Dominique de Jésus Maria + Vigier, Géraud : 1670 : “La monarchie sainte, historique, chronologique, et genealogique de France” (www)
- Fray, Sébastien : 2011 : “L’aristocratie laïque au miroir des récits hagiographiques des pays d’Olt et de Dordogne (Xe-XIe siècles)” (www)
- Nee de la Rochelle, Jean Baptiste François : 1827 : “Mémoires pour servir à l’histoire civile, politique et littéraire, à la géographie et à la statistique du département de la Nièvre, et des petites contrées qui en dépendent” (www)
- Reyes i Vidal, Josep Maria : 2013 : “Els orígens de la jurisdicció feudal del monestir de Banyoles” : Actes de congrés Monestirs i territori. 1200 aniversari de la fundació del Monestir de Sant Esteve de Banyoles : p.125-147 (www)
- To i Figueras, Lluís : 2013 : “Monjos i colonització agrícola. Els orígens del monestir de Sant Esteve de Banyoles” : Actes de congrés Monestirs i territori. 1200 aniversari de la fundació del Monestir de Sant Esteve de Banyoles : p.44-77 (www)
Secció Bibliografia Vària:
A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 33.730 pàgines consultables.
Però també s’acaba l’any 2021.
Un any que a cathalaunia.org ha estat regalat, i s’han pogut fer coses completament inesperades. Un any de molta feina i molt bon aprofitar.
Ara, si obrim el focus i considerem la societat i el món en general, és ben bé al revés.
El 2021, vist des dels seus darrers dies es veu galdós i marcat per dos conceptes negatius, la indecència i la ‘responsabilitat’ (així, entre cometes), o si voleu unificar-ho, marcat per la indecència de la irresponsabilitat dels ‘responsables’.
Per el que fa a la pandèmia, ha estat l’any de la vacuna. La indústria de la malaltia[3], experts en cronificar qualsevol infirmitat, ha produït un conjunt de vacunes en un temps rècord. Vacunes que han mostrat la seva eficàcia en evitar morts, però alhora la seva inoperància per el que fa a la transmissibilitat del virus i la curta durada de la seva efectivitat. Escenari que assegura la multiplicació de les dosis a vendre. De fet, estan en el Paradís, la perspectiva de vendre vacunes a tot el món de forma repetitiva és la millor situació imaginable per el que fa a la compta de resultats dels productors.
Ja va fer vergonya quan enfrontats a una pandèmia la manca de perspectiva global va dur als ‘responsables’ de la majoria d’estats a optar per mirar de conviure-hi, i van descartar d’entrada la millor alternativa sanitària que era minimitzar la quantitat de virus existent (covid zero) fins tenir un tractament efectiu. Afortunadament alguns estats sí van aplicar-la i el resultat va ser que van tenir molts menys morts. Però la resta de ‘responsables’, com bons seguidors de Mammó, es van excusar dient que havien de protegir l’economia, creant una dicotomia economia versus vida pròpia de lladres, als qui evidentment, els hi importa ben poc la vida dels altres (la llengua castellana ho codifica de forma magistral en allò de: ‘la bolsa o la vida‘). El resultat és, fins ara, de més de cinc milions de morts i potser deu vegades més d’hospitalitzats. I per el que fa al fet d’haver permès la multiplicació massiva del virus, tenim que en el segon aniversari ens trobem amb l’aparició d’una nova variant encara més transmissible i per la qual calen (i caldran) més vacunes. Però no ens preocupéssim pas, els rics tindrem vacunes, i els rics entre els rics es faran encara més rics, i si acaba apareixen una variant més lesiva per la salut humana… Que hi farem, cal ser responsables i mirar d’equilibrar la salut amb l’economia!
De fet, està tan arrelada aquesta falsa dicotomia que fins i tot els professionals mèdics (com bons funcionaris que són), han acabat fent-li la feina als ‘responsables’ públics i demanant ‘responsabilitat’ a la població en comptes de fer-ho als seus gestors. Gestors que com a bons aprenents de dictador que són, retallen llibertats i drets bàsics sense manies excusant-se en la pandèmia; fins i tot amb mesures manifestament absurdes. Així, per exemple, volen que els vacunats s’identifiquin per poder anar a un restaurant quan resulta que també transmeten el virus, o el gobierno, davant d’una variant encara més transmissible pot manar dur mascareta a l’exterior, que és una mesura tan útil com un paraigües en un huracà o dur olleres de sol per la nit. Tanta ‘responsabilitat’ resulta proverbial.
Completa la indecència, l’espoli sistemàtic dels ‘responsables’ dels poders econòmics, i no sols els locals. Ja sigui per els ‘costos de la transició energètica’ (en un ‘mercat’ tan ben ‘regulat’ que quan més producte gastes més car va!) o per els de la ‘sostenibilitat’ dels sistemes d’ajudes públiques. Costos sempre a càrrec del contribuent, beneficis sempre a mans privades. És més vell que l’anar a peu[4], però això no ho fa menys obscè.
A casa nostra, des del 2017 estem veient l’intent de normalitzar la indecència. La classe política, els ‘responsables’, es divideixen entre els que per activa o per passiva ja els hi va bé aplicar violència als votants, (els ‘espanyols’). I el complement imprescindible perquè tal indecència funcioni, els que traeixen el vot dels votants, que es fan dir ‘independentistes’. Entre els dos blocs, evidentment més aparents que no pas reals[5] tenen copat l’espectre polític/mediàtic/fàctic, i per tant, es senten segurs. Certament la seva ‘responsabilitat’ és de dimensions monumentals.
Completa l’escena social uns mitjans de comunicació dedicats en cos i ànima a idiotitzar i espanyolitzar la població per fer-li la feina als ‘responsables’, no fos cas que pensessin per ells mateixos i se’ls ocorregués que no és normal que a casa teva mani el veí, o la indecència de demanar responsabilitats als ‘responsables’…
Un any galdós.
…
Però avui neix un nou any, i amb la llum creixent, la promesa d’un nou dia. Res de nou sota el sol, però la Roda de la Vida té mols corrents, tots fluint i cada un al seu pas i el canvi és la norma, per més que només en visquem un trosset petit. El fer dels homes és molt important per els homes, però és una insignificança en el conjunt, altres actors més grans van fent també la seva.
El passat 24 d’agost va ser el 700è aniversari de la profecia d’en Guillem de Belibasta (d’aquí 700 anys el llorer florirà). I era nit que davant els ulls de tot el món l’Estel ha tornat a tocar terra a casa nostra.
Deixeu-me desitjar-vos un:
Bon any!
Notes
-
- [1] El canvi ja es veure a venir el 2018, quan la UAB va canviar de motu proprio les seves adreces permanents, amb l’inevitable ridícul associat, tot i que ho van mig corregir creant unes adreces ‘noves’ que eren com les velles però inserint-t’hi un ‘classic’ al mig, i que per tant, era automatitzable. Ja es va comentar en aquest bloc, i en veure que al mateix temps (més o menys) la BNC canviava la llegenda dels seus enllaços de ‘Permanent‘ a ‘Directe‘, i entenent que els casualitats més aviat no que no pas sí, ja es va comentar que semblava com si algú veiés a venir una pedregada volgués fer allò tan típic de posar la vena abans de la ferida.
No sé de qui va ser la idea, però el problema és que no en saben. Els enllaços ‘permanents’ no són diferents dels ‘no permanents’, el que els fa ‘permanents’ és la voluntat de seguir honorant-los per part de qui els publica, i que és (o mes ben dit, hauria de ser), el primer interessat en respectar-los. Però sembla que en la BNC algun ‘responsable’ va creure que si en comptes de posar-hi ‘Permanent’ hi deia alguna altra cosa, problema resolt… De fet, encara ara, en els nous formularis de la BNC a diferència dels de la resta de universitats, mostren la llegenda ‘Enllaç Directe’. I el que completa l’absurd, és que fins i tot hi he sentit expressar la noció que el enllaços permanents: ‘no existeixen’…!!!???
O els hi han venut una moto, o és potser encara pitjor, no ho sé. El que no existeix, són enllaços ‘eterns’ (cap obra humana ho és), però mirar fins i tot de negar un dels conceptes fonamentals del web com és el de URI, per una conveniència de ‘gestió’ és simplement ridícul (fa pensar en aquell acudit sobre l’infinit). La ironia final de tot plegat està en què només cal que mirin els enllaços ‘nous’ (incloent-hi els propis de la BNC, per descomptat), on ‘casualment’ hi consta el segment ‘/permalink/‘! 🙂 🙂 🙂 🙂 🙂 - [2] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
- [2] El ram de la malaltia és el complement natural del de l’armament. De sempre que Mart, con força destructiva (Tànatos, parella freudiana d’Eros) ha estat reconegut en dues vessants: una ‘diürna’ amb la guerra i amb ella les armes, i una ‘nocturna’ amb les malures i amb elles els verins (Àries i Escorpí en simbologia astrològica). D’aquí que les plagues i pestes li han estat adjudicades recurrentment (si bé no exclusivament).
- [4] La idea que és el factor humà el que transforma els desastres naturals en veritables devastacions, ha estat analitzada per els historiadors; un exemple de casa nostra: Salrach i Marès, Josep Maria : 2009 : “La Fam al món – passat i present”. Un llibre que hauria de ser lectura obligada a les escoles.
- [5] Tots ells són el que a casa nostra en diem tradicionalment ‘botiflers‘ i que en termes sociològics vindria a correspondre a la mentalitat Sambo postulada per el sociòleg americà John W Blassingame (l’esclau que de bon grat fa la feina a l’amo).
- [1] El canvi ja es veure a venir el 2018, quan la UAB va canviar de motu proprio les seves adreces permanents, amb l’inevitable ridícul associat, tot i que ho van mig corregir creant unes adreces ‘noves’ que eren com les velles però inserint-t’hi un ‘classic’ al mig, i que per tant, era automatitzable. Ja es va comentar en aquest bloc, i en veure que al mateix temps (més o menys) la BNC canviava la llegenda dels seus enllaços de ‘Permanent‘ a ‘Directe‘, i entenent que els casualitats més aviat no que no pas sí, ja es va comentar que semblava com si algú veiés a venir una pedregada volgués fer allò tan típic de posar la vena abans de la ferida.
Cathalaunia. La Catalunya abans de Catalunya 