Maig ha estat un mes ric, variat i inacabat a cathalaunia.org. Un mes de plasmacions i concrecions de temes que venien de fa anys, però que tot i així, han quedat a mig fer, o no han assolit el seu potencial real. Un mes per aprofitar el bo i preveure el no tant bo.
Aquest bloc ha tingut una entrada nova d’aquelles de bon recordar. Una mirada a un tema que no es pensava possible ni encarar i que tot i així ha donat un fruit ben dolç, com és que l’epitafi d’Otger Cataló que estava a Cuixà encara al segle XVII, cal llegir-lo, ben probablement, en el context de les cançons de gesta (aproximadament segles XI i XII). Queda el dubte del moment específic, i per tant, del rol que Cuixà tingué en aquest context. La posició defensada aquí, veient les semblances conegudes, és que seria una data primerenca (entre els abats Garí i Oliba), i per tant pionera en la creació d’aquesta mena de figures heroiques més que no pas una de tardana, però certament hi ha molt marge per la millora…
La Secció de l’Alta Edat Mitjana és, de nou, la que ha rebut el gruix de la feina i les novetats i amb no menys de tres aspectes a comentar. El Fons Cathalaunia, ha continuat incorporant l’any 877, però el mateix es va dir ja el mes passat, i és que aquí hi ha hagut una de les novetats felices a comentar. Es tracta de la incorporació de dues fonts documentals: els volums d’Urgell dels Catalunya Carolíngia, i els del Corpus des inscriptions de la France médiévale.
El primer ha arribat amb retràs pandèmic inclòs i esperem parlar-ne en un proper apunt. Mentre que el segon ha sigut fruit del la recerca sobre l’epitafi de Cuixà, i és sens dubte una incorporació interessant (tot i que el gruix de l’evidència que recull és del segles XII-XIII, l’epigrafia és un dels testimonis d’especial rellevància). Aquestes noves fonts són les responsables que encara s’estigui processant l’any 877. La mecànica d’incorporació implica recollir els nous testimonis en la llista de documents pendents de processar (i afegir les referencies que calguin en els que ja estaven definits en el Fons). Però en els casos quan els nous documents cauen en l’interval ja processat (actualment 877-914) s’acostuma a donar-els-hi prioritat, i això és el que s’ha fet aquest mes, només cal veure els darrers documents incorporats.
La segona novetat a comentar és l’arribada – per fi – del projecte CATCAR, i aquí hi ha molt a comentar: en bo i en dolent.
En primer lloc, l’acte de cloenda que es feu el passat dia 18, i del qual retindrem la promesa feta per els responsables del IEC de fer tota la producció en obert (AL·LELUIA!), però en un termini de tres o quatre anys (al·leluia!). És una alegria veure com els principis que fa anys que es defensen en aquest blog i el web associat van trobant la seva plasmació en els cercles acadèmics i oficials. El projecte ja va ser comentat aquí en la seva primera presentació el juny de l’any passat, i la majoria d’apreciacions que es feren llavors es mantenen un cop el projecte ja ha estat oficialment clos. En tot el que segueix parlem exclusivament del projecte base de digitalització dels Catalunya Carolíngia, no de les tres altres aplicacions derivades d’ell.
Anem primer per la part dolça, i després per l’agra.
- Molt bé que l’accés sigui públic i sense necessitat de cap registre, la privacitat és un dret bàsic que les institucions han de protegir.
- Molt bé que s’hagin incorporat els texts dels documents dels Catalunya Carolíngia i es puguin copiar i enganxar, és una utilitat bàsica.
- Molt bé també que es pugi visualitzar el pergamí, quan existeix.
- Molt bé que s’hagi fet la feinada de categoritzar els bens descrits en la documentació (vinyes, aviram, corts, etc), a qui li interessi tindrà aquesta primera pentinada ja feta, d’això es tracta.
- I també molt bé que es puguin filtrar els documents per alguns dels criteris definits (bibliografia, bens, antroponímia, toponímia, etc), si el criteri emprat en la confecció de les dades s’avé amb el del qui fa la cerca, perfecte.
- I molt bé finalment, que en la part superior de la pàgina es faci constar que si es detecten errors es facin saber al email del projecte, sense correcció no hi ha millora possible.
Ara anem per l’agra.
D’entrada, la funcionalitat com a pàgina web és més que deficient. El web mostra una única pàgina que va variant els seus continguts segons es van triant opcions i/o posant i traient filtres. O sigui, que no tens la possibilitat habitual de ‘tirar enrere’, ja que, de fet, facis el que facis continues en la mateix pàgina. Això és contrari a tots els estàndards d’ergonomia d’interfícies, i no explicar-ho d’entrada, no fa més que multiplicar la sorpresa de l’usuari. No que la metàfora implementada sigui en sí errònia, és perfectament vàlida si es fa ben feta, però no és el que s’espera en una interfície web més o menys estàndard (seria acceptable, per exemple, en una subfinestra).
Bé, un cop entens que si vols fer més d’una cosa has de tenir tantes finestres obertes com coses vulguis fer, les sorpreses continuen. Suposem que vols consultar un document per data (15 de juny del 913), i prems l’opció ‘Documents‘. Es mostra una llista amb els 10 primers documents on cada columna (volum, numdoc, data, regest, etc) permet ordenar-la per aquella dada. Bé, com que sabem la data, marquem ordenar per data i com que amb els 10 primers no en tenim prou, incrementem el nombre de documents visibles fins a 100, i com que la llista ens mostra ara documents entre el 812 i el 898, premem el botó de la segona pàgina de resultats, i aquí la llista ja arriba fins el 921. Però oh sorpresa! Del 913 només hi ha sis documents, i cap d’ells de la data que volem (a més, l’ordenació dintre de cada any no té en compte el format de la data, i no els ordena cronològicament). I no estem pas cercant documents rars o de datació espúria. Què està passant?
Provem-ho d’un altra manera, com que sabem el volum dels Catalunya Carolíngia on consten (els d’Osona), prenem el botó per anar a la primera pàgina de resultats, i triem el volum 4, i efectivament a la llista només tenim documents d’aquest volum, ordenem per data, però en la llista ara només hi ha un únic documents de l’any 913…!!!??? En l’edició en paper l’any 913 té 11 documents (nums. 115-125). És evident que la informació presentada és com a poc incompleta. Provem d’ordenar la llista dels documents del volum 4 per número de document… Ops! la llista comença per 1, 10, 100, 1000, 1002… Està ordenant els números de document no per valor numèric sinó com paraules de text (com també semblava que feia en ordenar els documents d’un any determinat en la prova anterior). Aquest es un error de programació inexplicable.
Continuem, El 15 de juny del 913 es feren dos dels documents més extraordinaris d’aquest context, els del Judici de Vallfogona, que en l’edició en paper corresponen als números 119 i 120. Provem introduint 119 en la casella de Num. de la pàgina, i aquí sí que ens apareix (abans llista el número 1119, però aquest error ja l’hem comentat), i el regest és un enllaç al text, però, de nou, oh sorpresa!. És un enllaç programàtic i no dóna opció de obrir-lo en una finestra nova, de manera que només queda que obrir-lo amb un clic. I efectivament, aquí tenim el text, i els topònims i bens en la part inferior juntament amb uns mapes de localització. El que no hi ha és el pergamí original… No serà un cas únic, altres documents originals consultats tampoc apareixen.
Si ara volem consultar l’altre document del mateix dia (el 120) hem de tornar a prémer el botó de Documents que ens torna a mostrar la llista de documents amb un 119 al número. Canviem-lo per un 120, i de nou, el segon ítem és el que volem, premem el regest i en aquest cas sí tenim l’original al cap d’amunt de la pàgina, i en podem baixar la imatge corresponen o bé fent-hi un clic fer zoom en una subfinestra.
Fins aquí tenim que la informació que es presenta no és consistent i indueix a error, apareix o no, segons la manera d’accedir-hi.
Fem una altra prova, ara busquem noms de persones. Obrim una nova finestra i fem servir la opció de Filtrar per / Antropònims. I de nou tenim un formulari, que inicialment mostra 10 registres, on poder especificar la nostra cerca i que ben convenientment inclou la possibilitat de fer-ho per ‘Nom original‘. Entrem el nom de l’escrivà del primer text del judici de Vallfogona (el 119): Gaersias. Ops! Només entrar ‘Gaer‘ ja ens diu que no hi han registres…!!! Si acabem de consultar el text…!
Provem amb un nom de l’altra document (el 120): Fedanco. Ops, tampoc! Torna a dir que no hi ha registres. Si traiem la ‘o‘ final ens mostra 12 entrades (mentre que en la part superior diu que hi ha 0 Antropònims), però cap d’elles és el Fedanco bon home del document 120 dels Catalunya Carolíngia d’Osona. És evident que falta informació.
Provem amb un document original del 912 fet per un prevere de nom Garsandus. Obrim una nova finestra, cliquem a Filtrar per / Antropònims i introduïm Garsandus com Nom original, i efectivament, ens en llista 3, el primer, d’aquest any. Cliquem en el seu botó de l’esquerra i ens mostra un Enllaç al Document, hi fem clic, i resulta que no hi ha text, ni imatge, ni res: finestra buida…!?
Fem encara una darrera prova, mirem què passa si fem servir la opció Cerca. Tornem a obrir una nova finestra (no fos cas que el que hem estat ‘filtrant’ afecti al que ens mostra el programa..) i premem el botó de Cerca. Ens mostra un formulari, on entre altres criteris en tenim un que és, ‘Cerca per paraula clau en el text‘, així que entrem el nom de l’escrivà Gaersias i premem Return… I no passa res…
Resulta que se’ls hi ha oblidat programar l’acció per defecte en el formulari (que en aquesr cas hauria de ser la de ‘cerca’ prement la tecla de Cr/Return/Intro). Fem clic al botó Cerca, i efectivament, aquí sí ens mostra el registre del document 119. Provem amb Fedanco, o sigui, tornem a prémer l’opció de Cerca de la part superior de la pàgina, entrem Fedanco i premem el botó de Cerca, i efectivament ens llista el document 120. Fem encara una altra Cerca i ara busquem Garsandus. Ens en llista 9, el primer de l’any 912, cliquem en el regest per accedir al document, i ara sí, que ens apareix el document (tot i que sense imatge de l’original)…?
O sigui, que si filtrem per antropònims, ni Fedanco ni Gaersias consten, però sí que estan en els texts. Texts, que accedint-hi per data no apareixien però sí, si sabies el número de document. O en el cas de Garsandus, si fem una Cerca ens mostra el document del 912, però si filtrem per antropònim, ens localitza el document però no ens el mostra.
Tot plegat un garbuix considerable, molt allunyat del que era d’esperar.
Provem encara a veure què tal si cerquem un topònim. Obrim una finestra nova, cliquem a Filtrar per Topònims i en el formulari entrem Balbos (una vila de Vallfogona molt esmentada en temps d’Emma) com Nom original[1]. El primer que troba, en la columna de Nom traduït, mostra ‘Vila de Balbs (terme de Ripoll)‘ i diu que està en el volum 4 (el d’Osona) i el document 6. Podria ser ser aquest? Cliquem en el seu botó de l’esquerra i en l’enllac al Document, i ens mostra…. El document 17 del volum 5 (el de Girona) i que per rematar-ho, com era d’esperar, no esmenta cap Balbos…!!!?
És evident que el projecte encara està en una fase, diguem-li, ‘preliminar’. Ignoro si la cloenda del dia 18 implica la fi dels treballs, però és evident que el que hi ha actualment no compleix les expectatives (col·loquialment diríem que el programa falla com una escopeta de canya).
Fins aquí hem estat parlant d’errors evidents d’operativa, però també manquen aspectes estructurals (deixem per altra ocasió un comentari en clau d’especialista).
El primer i més evident és que falta també completament una de les funcionalitats bàsiques de qualsevol projecte web, com és la connectivitat, i això passa per donar a cada dada una URI (una adreça web única i estable) que la identifiqui. Sense això no és possible referenciar els continguts de CATCAR des d’altres pàgines i el projecte queda limitat a una eina de consulta manual. Benvinguda, certament, però ineficaç per altres usos més ‘professionals’. Es va dir ja en el comentari de la presentació preliminar i ha estat ignorat en la realització final. En aquest sentit, també es va desitjar que es fes com fan altres projectes institucionals similars fets amb finançament públic i a més de poder consultar manualment les dades, es dongués la opció de descarregar-les totes juntes (en qualsevol dels formats estàndards actuals). Una observació també ignorada.
De fet, en l’acte de cloenda es descriu CATCAR com una iniciativa ‘absolutament única’. Una afirmació que sembla només explicable des d’un cert cofoisme autístic acadèmic (fa anys que hi ha gent que es pela els dits mirant de conjuminar Computació i Història arreu del món). En la majoria de projectes similars europeus, no falta una pàgina on mostrar els enllaços a altres iniciatives properes. Una altra mancança inexplicable en l’estat actual de CATCAR.
Deien en la cloenda que hi han estat treballant fins a 30 persones, i que el projecte havia nascut el 2018 (el 2019 de forma oficial) i que havia durat 30 mesos. Certament el projecte inclou la confecció d’altres utilitats a part de la base de dades (a la que li diuen ‘Plataforma virtual‘ en la pàgina d’accés) i de natura diversa: lúdica, didàctica i immersiva. Utilitats, que com ja s’ha dit, no han estat examinades ni poc ni molt aquí, i que s’ignora quina quantitat de feina han requerit i quina part del pressupost es poden haver endut. Per el que fa a la base de dades podria semblar molta gent, cal tenir en compte que la majoria dels texts ja estaven en format digital (fa anys que per imprimir en paper primer has d’existir electrònicament) però depèn molt de la metodologia i les eines que s’hagin fet servir. A més, sense poder fer un examen mínimament sistemàtic no es pot avaluar la virtut de les dades incorporades (un tema no precisament trivial). El que sí és evident és que ha fallat el control de qualitat (si és que n’hi havia).
Des del Fons Cathalaunia del web cathalaunia.org s’esperava que CATCAR fos una font d’autoritat preferent. Ambdós projectes comparteixen que analitzen la documentació altmedieval catalana, però difereixen en la resta, El Fons no es limita a l’àmbit dels Catalunya Carolíngia, ni tampoc al seus límits ni geogràfics ni temporals, i aporta un vessant prosopogràfic absent en el projecte CATCAR. Són doncs projectes diversos (en concepció, factura i autoria), però s’esperava poder emprar-lo com una referència externa (una mena de dada imprescindible en el disseny del Fons), com es fa amb altres projectes similars. Desafortunadament, avui en dia ni això és possible.
El resum de tot plegat és que esperem que el projecte CATCAR no s’hagi realment tancat[2] i que els treballs continuïn (si més no, fins fer que el que hi ha funcioni!).
La nostra Història s’ho mereix.
La tercera novetat del mes es més feliç. Finalment s’ha formalitzat la darrera millora sobre el tema de l’evolució del Castell Otger de Montserrat. Ja es va comentar aquí, i ara es pot llegir en format ‘article’: Vilaseca i Corbera, Joan : 2022 : “Una nota sobre el Castell Otger de Montserrat al segle XIV”. Un brevíssim apunt per comentar les derivades de la darrera aportació documental feta en aquesta temàtica per la doctora Assumpta Muset i Pons. A veure si el destí permet materialitzar-lo en suport cel·lulòsic…
La Bibliografia ha tingut un paper modest en el mes. Encara s’està paint (i tardarà) l’allau de nous títols i temàtiques del mes passat.
Per no variar donem les novetats el mes per seccions[3].
Secció Bibliografia de l’Època Prehistòrica
Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:
- Bolaños Herrera, Alberto : 2019 : “Carmina Latina Epigraphica de la Galia Narbonense. Edición y estudio” (www)
- Ibba, Antonio : 2016 : “SVB ASCIA. Il simbolo dell’ascia nell’epigrafia funeraria della Sardegna romana” : Sylloge epigraphica Barcinonensis : 14 p.119-147 (www)
Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:
- Favreau, Robert + Michaud, Jean + Leplant, Bernadette : 1082 : “CIFM Ville de Toulouse” : Corpus des inscriptions de la France médiévale : 7 (www)
- Favreau, Robert + Michaud, Jean + Leplant, Bernadette + Labande, Edmond-René : 1982 : “CIFM Ariège, Haute-Garonne, Hautes-Pyrénées, Tarn-et-Garonne” : Corpus des inscriptions de la France médiévale : 8 (www)
- Favreau, Robert + Michaud, Jean + Leplant, Bernadette + Labande, Edmond-René : 1984 : “CIFM Aveyron, Lot, Tarn” : Corpus des inscriptions de la France médiévale : 9 (www)
- Favreau, Robert + Michaud, Jean + Mora, Bernadette : 1988 : “CIFM Aude, Hérault” : Corpus des inscriptions de la France médiévale : 12 (www)
- Favreau, Robert + Michaud, Jean + Mora, Bernadette : 1988 : “CIFM Gard, Lozère, Vaucluse” : Corpus des inscriptions de la France médiévale : 13 (www)
- Favreau, Robert + Michaud, Jean + Mora, Bernadette : 1989 : “CIFM Alpes-Maritimes, Bouches-du-Rhône, Var” : Corpus des inscriptions de la France médiévale : 14 (www)
- Favreau, Robert + Michaud, Jean + Mora, Bernadette + Labande, Edmond-René : 1986 : “CIFM Pyrénées-Orientales” : Corpus des inscriptions de la France médiévale : 11 (www)
- Labande, Edmond-René : 1974 : “Corpus des inscriptions de la France médiévale” (www)
- Société Archéologique du Midi de la France : 1870 : “Séance du 22 février 1870” : Bulletin de la Société Archéologique du Midi de la France : 1865 p.22-24 (www)
- Société Archéologique du Midi de la France : 1881 : “Bulletin de la Société Archéologique du Midi de la France” (www)
- Vilaseca i Corbera, Joan : 2022 : “Una nota sobre el Castell Otger de Montserrat al segle XIV” (www)
Secció Bibliografia Vària:
- Casas Homs, Josep M. : 1957 : “Barcino de Jeroni Pau. Història de Barcelona fins al segle XV”
- Crinon, Pierre : 2003 : “Reims (Marne, France). Corpus des Monnaies Mérovingiennes (civitas, pagus , vicus Sancti Remidii, ecclesia)” (www)
- Mármol Carvajal, Luis de : 1573 : “Primera parte de la descripcion general de Affrica, con todos los sucessos de guerras que a avido entre los infieles y el pueblo christiano y entre ellos mismos” (www)
- Narssius, Iohannes : 1632 : “Gustavidos, sive De bello Sueco-Austriaco libri tres. Poematum miscellanorum Liber Unus” (www)
A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 34.709 pàgines consultables.
Notes
- [1] Sent exactes, en la documentació entre el segle IX i X d’Osona, tenim no menys de tres Balbos: el de Vallfogona, el de Ripoll i el de Ridaura. Es va comentar en aquest bloc ja fa uns anys.
- [2] De fet, en realitat, l’edició electrònica imposa un manteniment constant, si desendolles desapareix i els endolls no paren de canviar de forma (es veu que són cada cop millors… Ha!).
- [3] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
Cathalaunia. La Catalunya abans de Catalunya 