2022-novembre a cathalaunia.org

S’acaba un novembre miscel·lànic a cathalaunia.org. Un mes en punt mort per el que fa a la recerca encara que molt productiu per el que fa al web (s’han afegit més de 500 pàgines).

Aquest bloc no ha tingut cap entrada nova però tot i així ha estat un dels centres d’activitat del mes. Si la recerca es condensa formalment en forma d’articles (texts) i dades en el web (Fons Cathalaunia i Corpus Ibèrika), aquest bloc conté uns quants treballs que s’escapen d’ambdós àmbits. Ja sigui per raons de format o de contingut, el fet és que durant aquests anys s’han fet un seguit de treballs/experiments/assaigs que han estat comentats i presentats en aquest bloc, però que tenen un mal encaix en el format text i en els dels reculls de dades. De manera que s’ha decidit incorporar un arxiu separat amb els apunts d’aquest bloc en el web cathalaunia.org.

Accés a l’arxiu del bloc.

L’accés està en el menú principal, en la opció (arxiu) al costat de l’accés a aquest bloc. Allà es desarà una còpia de cada apunt, si bé sense possibilitat de comentari i en un format un xic més simple. La idea és que les aportacions fetes en els continguts dels apunts es puguin consultar des del propi web.

La Secció Ibèrica i Romana tampoc ha tingut cap novetat. En la premsa s’ha parlat força de la trobada de la mà d’Irulegui i si els articles amb la seva descripció fossin ja accessibles al públic s’hauria afegit al Corpus Ibèrika. Desafortunadament això no és així, i com que la metodologia obliga a tenir referències de cada entrada, caldrà esperar a que arribin per poder-la incorporar. Només un parell d’observacions inicials:

  1. Fa una certa gràcia veure els experts afirmar públicament que el signe en forma de T només existí en entorns ‘vascons’ i que era prova d’una adaptació local del signari ibèric. Només que s’haguessin pres la molèstia de mirar el seu registre en el Corpus Ibèrika (glif 239) haurien vist que a més de les monedes de les dues seques suposadament ‘basques’, sabem d’exemples en llocs tan èuscars com les comarques de, Maresme, Rosselló, Horta de Múrcia o Baix Vinalopó…! És un signe infreqüent. En el Corpus només consten 20 exemples (i quatre són duplicats i dos més probablement anòmals), així que com a molt, en la mesura que les dues seques es puguin situar en territori ‘basc’, certament indicaria que era conegut i emprat allà al segle I aC, però la resta d’exemples apunta a que també ho era en la costa mediterrània[1]. En parlàvem tot just fa dos mesos en aquest bloc sobre els epicorismes ibèrics i el perill de confondre el soroll per el senyal quan les dades són escasses.
  2. Impossible no fer esment de la semblança de la primera sentència del text amb l’expressió basca ‘zorioneko‘ (afortunat). En aquest bloc ja es va comentar que amb un grau de correlació en la distribució de sons bàsics entre l’eusquera modern i l’ibèric de 0.88 (superior al que hi ha entre català i castellà actuals) qualsevol coneixedor de la llengua basca hauria de poder llegir sense massa dificultat un plom ibèric.  La semblança amb ‘zorioneko‘ és patent, però si ens hi fixem, veurem que aquesta expressió només conté un sil·làbic al final, i que de fet, en la resta del text (farcit de sil·làbics) aquesta semblança desapareix i així ho fa la comprensió del que hi posa. Sembla un indici més que el rol dels sil·làbics, modelat per el franquista Gómez Moreno al segle passat i encara en vigor en les tesis acadèmiques espanyoles, està estructuralment equivocat (com ja s’ha repetit abastament en aquest bloc).

La Secció de l’Alta Edat Mitjana, ha continuat incorporant documents anteriors al 914 provinents de contexts borgonyons en el Fons Cathalaunia. Encara en queden uns quants abans no es pugui tornar a continuar processant l’any 876

La Bibliografia, ha estat on millor es reflecteix l’aturada en la recerca. Seguint el costum, llistem les escassíssimes novetats del mes per seccions[2].

 

Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia de l’Època Visigoda:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

Secció Bibliografia sobre Judaisme

Secció Bibliografia Vària:

 

A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 36.473 pàgines consultables.

 

Notes

 

Advertisement
Aquesta entrada s'ha publicat en 876, Bibliografia, Bloc, cathalaunia.org, Corpus Ibèrika, epicorismes ibèrics, Fons Cathalaunia, mà d'irulegui i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.