2022-desembre a cathalaunia.org

Desembre ha estat un mes discret a cathalaunia.org. El fer ha oscil·lat entre el manteniment informàtic del web i la tasca prosopogràfica del Fons Cathalaunia.

El primer ha significat fer un pas que s’hagués preferit no fer, però que la conveniència ha propiciat, com és el passar a servir també el protocol HTTPS[1]. Una ‘millora’ ‘propiciada’ per els mateixos que empitjoren el tràfic a la xarxa, una faceta més del ferotge Big Brother banal d’avui en dia.

El segon ha comportat completar la tasca d’incorporació de les evidències de la documentació local de Borgonya en l’interval que el Fons ja havia processat.

Aquest bloc ha restat aturat. Hi ha un apunt pendent de fa temps però la circumstància es veu que encara no el vol fer propici. A veure si s’encarta el mes vinent…?

La Secció Ibèrica i Romana, amb l’aparició a darrera hora del volum 22 de la revista Paleohispanica, ha pogut afegir vuit entrades al Corpus Ibèrika. Dues d’elles en àmbits tan allunyats com el Valle del Guadalhorce  o el Campo de Montiel (tot i que la primera és francament dubtosa) i que han obligat a expandir els mapes de comarques que es fan servir… A veure si ho hem fet be…

La Secció de l’Alta Edat Mitjana sí ha tingut, com dèiem, activitat rellevant. La decisió d’incorporar també al Fons Cathalaunia el context més pròpiament borgonyó, ha expandit l’àmbit geogràfic des de casa nostra, fins la Xampanya (amb el natural increment de fonts documentals associat). Un objectiu que en cap cas en començar el Fons es contemplava, però que la tasca hi ha anat duent de forma progressiva.

Si en un principi l’àmbit geogràfic del Fons Cathalaunia eren els comtats ‘catalans’, la continuïtat sociològica (o dit en termes més correctes, la cerca i detecció dels límits de la goticitat en el registre textual) dugué a incorporar els septimans (amb un buit documental tolosà terrible), i d’allí als provençals i alvernesos, per tot seguit continuar per el Roina i a incorporar la part sud de ‘Borgonya’ , o sigui els nuclis de Viena i Lió, i d’allí al Llemosí i Mâcon i els documents de Beaulieu i Cluny, fins arribar a Autun.

En aquest punt, i ja a les portes del ‘regne franc’[2], es decidí afegir la part més septentrional de Borgonya amb Dijon, i Langres, arribant així a les fons del riu Marne (el que de camí a Paris passa per la Cathalaunia de llavors, l’actual Châlons en Champagne). Una decisió que implicava tota una autèntica ‘perdigonada’ documental al recull que ja es tenia (entre els anys 876 i 914) i a tornar a treballar contexts temporals que feia anys que s’havien donat per pràcticament tancats. Aquesta és la part que ja s’ha processat i a partir d’ara es pot reprendre la incorporació de documents de forma seqüencial (tot i que ara amb un context geogràfic encara més ampli). La magnitud d’aquesta ‘perdigonada’ es pot veure indirectament en el fet que aquest és el segon mes on amb només l’activitat del Fons s’han incorporant més de quatre-cents dossiers nous al web.

La Bibliografia, com en els mesos passats continua al ralentí i amb incorporacions majoritàriament propiciades per la tasca prosopogràfica.

Seguint el costum, llistem les poques novetats del mes per seccions[3].

 

Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 36.916 pàgines consultables.

 

Però amb el renaixement del cicle solar a l’hemisferi nord[4], s’acaba també un any, el 2022.

Un any, com el passat, de regal i més que profitós per el que fa al web. No sols en la quantitat de dossiers nous que s’han pogut crear (això es veu a grosso modo en el nombre de pàgines del web, més de 3.000 a les que hi havien fa un any), sinó també per el que fa a la recerca, tant en l’àmbit de l’alta edat mitjana, com en el de l’escriptura ibèrica. Només cal repassar els apunts d’aquest bloc…

Obrint la mirada al món, un any que ja amb la pandèmia de baixa aquí, encara continua matant gent a la Xina, on després de fer la millor opció per protegir la vida (abans de tenir una vacuna efectiva) com era l’estratègia de covid zero, a l’hora de vacunar a la població han fracassat estrepitosament amb la conseqüent pèrdua innecessària de vides humanes.

A casa nostra, la indecència política d’ignorar un referèndum d’autodeterminació guanyat aclaparadorament continua, (i així pensen continuar). Només fa una mica de gràcia veure com aquests dies les vedettes del món de la faràndula que han fet carrera a l’estado corren a mirar d’apuntalar les (tele)consignes dels seus paganos. Com ja es va dir, fins que no es faci foc nou, no hi haurà res a pelar. I en aquest sentit, els que prefereixen enganyar-se pensant que un judici internacional ajudarà a la independència d’un País, no fan tampoc cap favor a ningú.

Però un nou any és una nova esperança i el creixement del dia seguirà el seu curs indiferent, com fan altres forces naturals més enllà de la mida humana.

Deixeu-me desitjar-vos:

 

Que tingueu un bon any!

 

 

Notes

  • [1] La millor idea que la indústria informàtica ha tingut per ‘protegir la privacitat’, ha estat fer que quan A vulgui parlar amb B, li hagi de preguntar primer a C si B és qui diu ser. La dada que permet entendre aquest disbarat és que de As o Bs n’hi poden haver dos mil milions (en ipv4), però de Cs només n’hi han potser una centena… Ves quina cosa, oi?
  • [2] Sovint en la literatura sembla com si els actors d’aquests contexts tan septentrionals fossin sempre ‘francs‘. Una noció però probablement errònia. Si es mira per exemple l’ús del gentilici franchorum a finals del segle IX, a Borgonya tenim que en les afrontacions d’un llistat de vinyes de Ratherius (un capitost de Dijon) al costat d’esments a monestirs i particulars, hi consta un: ”de ambobus frontibus terra Francorum”… El text no és pas original i ves a saber les alteracions que pot haver tingut, però només la possibilitat d’entendre que en aquell context els ‘francs’ fossin considerats prou aliens com per fer-ne servir el gentilici en una afrontació d’un document local, és una idea refrescant. Si uns veïns eren ‘francs’ que eren ells? No?
  • [3] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
  • [4] Recordem que el punt vernal en realitat és l’eix vernal, i que les ‘èpoques’  de la precessió equinoccial sempre són duals.

 

Advertisement
Aquesta entrada s'ha publicat en 876, Autun, Bibliografia, Borgonya, Campo de Montiel, Cathalaunia, cathalaunia.org, Chalons-sur-Marne, Cluny, Corpus Ibèrika, Dijon, Fons Cathalaunia, https, Langres, Llemosí, Marne, Paleohispanica, París, Valle del Guadalhorce, Vienne, Xampanya i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.