2023-gener a cathalaunia.org

Gener ha estat un mes de continuïtat a cathalaunia.org. Els canvis incorporats el mes passat tenien una sèrie de serrells i s’han anat polint de mica en mica. L’activitat ha estat contínua i s’han superat les 37.000 entrades disponibles en el web. Per poder apreciar la magnitud de la tasca feta, només cal recordar que el gener de l’any passat es tancava amb 34.000 pàgines, o sigui més de 3.000 ítems d’informació nova creats manualment un a un i amb les referències de rigor (a més de la incorporació de les noves informacions en els ítems preexistents, que fan de més mal comptar, però de magnitud similar).

Aquest bloc ha tingut una breu entrada només per avisar de l’activació de la possibilitat de fer cerques en el Corpus Ibèrika per formes (agrupacions de signes ibèrics amb una mateixa topologia i funció).

La Secció Ibèrica i Romana a més de la cerca per formes (que ja s’havia preparat feia uns mesos) ha eliminat un parell d’entrades duplicades que havien escapat fins ara l’escrutini. Ha estat revisant les poques entrades encara orfes de representació gràfica i per tant de verificació pública de correcció (exactament: 109). La majoria venen de les omissions dels MLH en el material d’Azaila, de manera que amb una mica de sort, a la que Hesperia publiqui les dades del jaciment, es pugui completar la verificació.

La Secció de l’Alta Edat Mitjana, té la bona nova d’haver completat l’any 876 en el Fons Cathalaunia. Un any marcat per la coronació imperial del Calb i les epístoles de Joan VIII_[1]. Un any que s’ha fet llarg de processar i només superat en nombre de documents (en l’interval fins ara processat: 876-914) per el 878.

La Bibliografia, a diferència dels darrers mesos sí ha tingut vida pròpia. A destacar l’arribada del volum 33 del Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, dedicat a les actes del Congrés-Homenatge a Ramon d’Abadal i de Vinyals (1888-1970) que va tenir lloc els dies 23 i 24 del novembre del 2021. Una ocasió que les circumstàncies impediren assistir-hi, i que per el que sembla, desafortunadament tampoc fou registrat. Manca però que ara queda degudament coberta per la versió formal de les ponències allà presentades.

Per no variar, llistem les novetats del mes per seccions_[2].

 

Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:

• Ajuntament de Puig-reig : 1990 : “El Berguedà. De la prehistòria a l’antiguitat”
• Andreu Pintado, Javier : 2009 : “Los vascones de las fuentes antiguas. En torno a una etnia de la antigüedad peninsular”
• Ballester Tormo, Isidro : 1934 : “Las inscripcones ibéricas en los vasos de San Miguel” : La Labor del Servicio de Investigación Prehistórica y su museo en el pasado año : 1 p.47-63 (www)
• Ballester Tormo, Isidro : 1942 : “Corpus de inscripciones ibéricas en cerámicas de San Miguel” : La Labor del Servicio de Investigación Prehistórica y su museo en el pasado año : 1942 p.134-162 (www)
• Beltrán Lloris, Francisco + Velaza Frias, Jesús Javier : 2009 : “De etnias y monedas. Las ‘cecas vasconas’, una revisión crítica” : Los vascones de las fuentes antiguas. En torno a una etnia de la antigüedad peninsular : p.99-126
• Braund, David : 1993 : “King Flavius Dades” : Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik : 96 p.46-50
• Campmajo, Pierre : 1993 : “Témoignages écrits de la présence d’Ibères en Cerdagne” : Documents d’archéologie méridionale : 16 p.104-110 (www)
• Carreras, Josep : 1990 : “La Canal dels Avellaners” : El Berguedà. De la prehistòria a l’antiguitat : p.29-76
• Claustres, G. : 1982 : “Inscriptions antiques en Roussillon (grecques et ibères)” : Bulletin de la Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales : 90 p.28-40 (www)
• Comité des travaux historiques et scientifiques : 1883 : “Bulletin Archéologique du Comité des travaux historiques et scientifiques” (www)
• Diputació de València : 1929 : “La Labor del Servicio de Investigación Prehistórica y su museo en el pasado año” (www)
• Héron de Villefosse, A. : 1917 : “Rapport complémentaire sur les fouilles de Castel-Roussillon (Pyrénées-Orientales)” : Bulletin Archéologique du Comité des travaux historiques et scientifiques : 1917 p.19-44 (www)
• Horst Schmidt, Karl : 1987 : “Die beiden antiken Iberiae, sprachwissenschaftlich gesehen” : Zeitschrift für vergleichende Sprachforschung auf dem Gebiete des Deutschen, Griechischen und Lateinischen : 100.1 p.109-134
• Richard, J. C. + Untermann, Jürgen : 1996 : “Une monnaie divisionnaire en bronze à légende ibérique inédite de Montlaurès (Narbonne, Aude)” : Bulletin de la Société Française de Numismatique : 51.6 p.104-106 (www)
• Seymour, Linda M. + Maragh, Janille + Sabatini, Paolo + Di Tomasso, Michel + Weaver, James C. + Masic, Admir : 2023 : “Hot mixing. Mechanistic insights into the durability of ancient Roman concrete” : Science Advances : 9.1 eadd1602 (www)
• Zobel de Zangróniz, Jacobo : 1878 : “Estudio histórico de la moneda antigua española. Desde su origen hasta el imperio Romano” (www)

Secció Bibliografia de l’Època Visigoda:

• Altés Dominguez, Andrés : 2018 : “La simbología de la abeja en la unción de Wamba” : Estudios medievales hispánicos : 6 p.29-41 (www)
• Krusch, Bruno + Levison, Wilhelm : 1910 : “Passiones vitaeque sanctorum aevi Merovingici et antiquiorum aliquot” : Monumenta Germaniae Historica : rer.merov 3-7 (www)

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

• Almond, Philip : 1987 : “The Buddha of Christendom. A Review of the Legend of Barlaam and Josaphat” : Religious Studies : 23.3 p.381-406
• Alturo i Perucho, Jesús : 2022 : “El nivell cultural de la proto-Catalunya i la primitiva escripturització del català” : Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics – filial de l’Institut d’Estudis Catalans : 22 p.189-206 (www)
• Álvarez Blanco, Aquilino José : 2022 : “Léxico y gramática de MAURU a moro. Presencia de su evolución en documentos medievales (siglos VIII-XIII)” (www)
• Aparicio Lozano, Andrea : 2019 : “Negociar la familiaritas. Estructuras y estrategias familiares en el reino de Pamplona (siglos XI-XII)” : Estudis sobre els orígens de la noblesa medieval al nord-est peninsular (segles X-XII) : p.107-142
• Baiges i Jardí, Ignasi J. : 2022 : “Els darrers volums de la Catalunya Carolíngia” : Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics – filial de l’Institut d’Estudis Catalans : 22 p.37-57 (www)
• Bango Torviso, Isidro G. : 2011 : “Hunctus rex. El imaginario de la unción de los reyes en la España de los siglos VI al XI” : Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad Autónoma de Madrid : 37-38 p.749-766 (www)
• Barral i Altet, Xavier : 2022 : “La Hispania visigoda vista per Ramon d’Abadal. Rellegint l’historiador” : Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics – filial de l’Institut d’Estudis Catalans : 22 p.69-72 (www)
• Blake, R.P. + Sirarpie, Der Nersessian : 1942 : “The Gospels of Bert’ay. An Old-Georgian Ms. of the Tenth Century” : Byzantion : 16.1 p.226-285
• Blasco Vallés, Almudena : 2019 : “El caso de Gisla d’Armagnac. Notas sobre la política matrimonial de la nobleza de los Pirineos en tiempos de la Reforma Gregoriana” : Estudis sobre els orígens de la noblesa medieval al nord-est peninsular (segles X-XII) : p.179-192
• Cambridge University Press, London : 1965 : “Religious Studies”
• Cingolani, Stefano Maria : 2022 : “Ramon d’Abadal i les fonts literàries” : Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics – filial de l’Institut d’Estudis Catalans : 22 p.207-.231 (www)
• Costa i Badia, Xavier : 2019 : “Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X)” (www)
• Costa i Badia, Xavier : 2022 : “Els monestirs i l’afermament del poder comtal. El cas del Pallars i la Ribagorça (segles IX-X)” : Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics – filial de l’Institut d’Estudis Catalans : 22 p.159-187 (www)
• Facultade le letras da Universidade de Coimbra : 1940 : “Revista portuguesa de história” (www)
• Fees, Irmgard : 1997 : “Die urkunde Karls des Kahlen für das kloster Saint-Symphorien zu Autun. Eine fälschung” : Francia – Forschungen zur westeuropäischen Geschichte : 24.1 p.65-82 (www)
• Feliu i Monfort, Gaspar : 2022 : “La Catalunya carolíngia. Cent anys de treball, entrebancs i col·laboracions” : Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics – filial de l’Institut d’Estudis Catalans : 22 p.19-35 (www)
• Feliu i Monfort, Gaspar : 2022 : “La vil·la a la Catalunya carolíngia” : Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics – filial de l’Institut d’Estudis Catalans : 22 p.125-157 (www)
• Folch Iglesias, Cristian : 2022 : “De la vil·la visigoda a la vil·la carolíngia a Catalunya (segles VI-X). Les dades arqueològiques” : Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics – filial de l’Institut d’Estudis Catalans : 22 p.97-123 (www)
• Gascon Chopo, Carles : 2019 : “Dels Dadmides als Montferrer. Historia d’un llinatge intervingut per l’Església d’Urgell (segles X-XII)” : Estudis sobre els orígens de la noblesa medieval al nord-est peninsular (segles X-XII) : p.53-84
• Karlin-Hayter, P. : 1955 : “Vita S. Eythymii” : Byzantion : 25.27.2 p.1-172
• Ladero Quesada, Miguel Ángel : 2022 : “Noticia sobre don Ramon d’Abadal i de Vinyals en la Real Academia de la Historia” : Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics – filial de l’Institut d’Estudis Catalans : 22 p.361-368 (www)
• Letonnelier, Gaston : 1923 : “Essai sur les origines des chatelains et des mandements en Dauphiné”
• Liebs, Detlef : 2010 : “Amanuenses e notarii nei formulari franchi dal VI all’VIII secolo” (www)
• Lot, Ferdinand : 1903 : “Conjectures sur Girart de Roussillon” : Romania : 126 p.572-576 (www)
• Martí i Castelló, Ramon : 2019 : “La descendència del comte Bera de Barcelona en la construcció deis comtats catalans” : Estudis sobre els orígens de la noblesa medieval al nord-est peninsular (segles X-XII) : p.17-52
• Martí i Castelló, Ramon : 2022 : “Les arrels dels castells i dels vicaris comtals” : Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics – filial de l’Institut d’Estudis Catalans : 22 p.233-256 (www)
• Martí i Castelló, Ramon + Gibert i Rebull, Jordi : 2019 : “Els vicaris del comte de Barcelona, gresol de nobleses” : Estudis sobre els orígens de la noblesa medieval al nord-est peninsular (segles X-XII) : p.143-178
• Montagut i Estragués, Tomàs de : 2022 : “Les aportacions de Ramon d’Abadal (1888-1970) a la història jurídica. Els Usatges de Barcelona, les constitucions de Catalunya i la teoría del Principat” : Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics – filial de l’Institut d’Estudis Catalans : 22 p.257-277 (www)
• Peeters, Paul. : 1917 : “Histoires monastiques géorgiennes” : Analecta Bollandiana : 36-37 (www)
• Peeters Publishers : 1924 : “Byzantion”
• Pierre, David : 1947 : “Annales Portugalenses Veteres” : Revista portuguesa de história : 3 p.81-128 (www)
• Prevosti i Monclús, Marta : 2022 : “L’evolució de la vil·la romana en el període tardoromà a Catalunya” : Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics – filial de l’Institut d’Estudis Catalans : 22 p.73-95 (www)
• Reche Ontillera, Alberto : 2019 : “Montornès i Castellbisbal. Dos llinatges de castlans vallesans al llarg del segle XII” : Estudis sobre els orígens de la noblesa medieval al nord-est peninsular (segles X-XII) : p.85-106
• Salrach i Marès, Josep Maria : 2022 : “Justícia d’Estat i justícia feudal a Catalunya” : Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics – filial de l’Institut d’Estudis Catalans : 22 p.279-302 (www)
• Sobrequés i Calicó, Jaume : 2022 : “Mots de cloenda. Congrés-Homenatge a Ramon d’Abadal i de Vinyals (1888-1970)” : Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics – filial de l’Institut d’Estudis Catalans : 22 p.369-371 (www)
• Taft, Robert F. : 1988 : “Mount Athos. A Late Chapter in the History of the Bizantine Rite” : Dumbarton Oaks papers : 42 p.179-194
• Taverdet, Gérard : 1971 : “Hypothèses toponymiques” : Revue internationale d’onomastique : 23.3 p.219-232 (www)
• Universidad Autònoma de Madrid : 1974 : “Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad Autónoma de Madrid” (www)
• Vergés Pons, Oliver : 2019 : “Quatre generacions de la família vescomtal d’Osona en terres urgellenques (segles X-XI)” : Estudis sobre els orígens de la noblesa medieval al nord-est peninsular (segles X-XII) : p.193-218
• Vilanova i Vila-Abadal, Francesc : 2022 : “Història i ‘bones minories’. Una mirada pausada i conservadora al país i el seu passat” : Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics – filial de l’Institut d’Estudis Catalans : 22 p.303-322 (www)
• Zimmermann, Michel : 2022 : “Gènesi medieval de Catalunya (segles VIII al XII)” : Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics – filial de l’Institut d’Estudis Catalans : 22 p.323-359 (www)

Secció Bibliografia Vària:

• Anchabadze, Zaza : 2014 : “European Georgia” (www)
• Azcona, Jesús : 2011 : “The Selected Essays of Julio Caro Baroja” (www)
• Dunphy-Hetherington, Peter + Ballester Gómez, Xaberio : 2021 : “On Indo-European -i Stems” : Quaderni di semantica – rivista internazionale di semantica tecnica e applicata = an international journal of theoretical and applied semantics : 7-8 p.843-850
• Mikaberidze, Alexander : 2015 : “Historical Dictionary of Georgia” (www)
• Roma i Casanovas, Francesc : 2022 : “Els gravats de la Solana de la Cerdanya (resultats perliminars)” : Ker – Revista del Grup de Recerca de Cerdanya : 17 p.56-79 (www)
• Tarkhan-Mouravi, George : 2009 : “Georgia at the gate of Europe” : Wschodnioznawstwo. Polityka wewnętrzna i miedzynarodowa. Badania wschodnie : p.251-259
• Wroclaw Oficyna Wydawnicza, Arboretum : 2009 : “Wschodnioznawstwo. Polityka wewnętrzna i miedzynarodowa. Badania wschodnie”

 

A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 37.172 pàgines consultables.

 

Notes

• [1] A destacar, per exemple, com el Papa acusa al Germànic d’envair el regne del seu germà mentre havia anat a la seva coronació, i com treu l’espantall de Fontenoy però omet oportunament l’episodi del 858… Allò tan diplomàtic de mirar de nadar i guardar la roba, que en el cas de Joan VIII queda perfectament reflectit en les seves missives, però que en l’anàlisi cal extrapolar en la resta de contexts documentalment menys afortunats, i que no fa sinó incrementar la sensació de distància entre la simplificació dels supòsits dels historiadors i la (inevitablement també suposada) complexitat de la realitat del moment.
• [2] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.

 

Advertisement