Aquest bloc està pensat per ser el lloc de conversa del web cathalaunia.org.
L’objectiu, és mirar de comentar amb el màxim de rigor possible, temes referits al passat de la Cultura Catalana anteriors a l’ús del corònim Catalunya, és a dir, del segle XII[1].
Encara que les entrades en els blocs s’estructuren cronològicament, com en un dietari, no es seguirà aquesta metàfora en aquest bloc, sinó que cada entrada serà sobre un tema concret que es podrà anar refinant i millorant al llarg del temps, tant per els comentaris que s’hi fagin com per les correccions d’errades que es detectin o ja sigui per la millora dels coneixements sobre la temàtica de l’entrada.
Notes
Cathalaunia. La Catalunya abans de Catalunya 
Bon dia, soc Assumpta Muset, historiadora i veïna de Collbató. Interessada en la ublicació del castell Otger, que en una de les descripcions que hi ha al llibre del pare Ribes es diu que
“confronta ò linda por la parte de oriente en el alveo del rio Llobregat.
Por la parte del medio dia así como sube a las peñas que llaman de castillo Otgario, y sigue por las mismas peñas y va hasta el fondo del valle que llaman FORADADA” i que en aquest article es relacionea amb el
“pas anomenat avui en dia ‘El Forat‘; de manera que potser, si ja rebia aquest nom al segle XVIII, hi podrien haver vist els naturalistes aquella vall ‘Foradada’ del segle XI, certament a l’oest”
Doncs bé, en el capbreu de Collbató de 1496 que es descriu el mas Celfós o de Selfores, del qual també en parla el pare Ribas, es diu que limita amb el Llobregat (est), ca n’Estruc mitjançant un torrent (de la Salut) (sud), un barranc a ponent i les terres d’un altre pagès (Joan Cordelles) a tramuntana.
Quan es descriu una peça dita “de les costes del Forat”: limitava a l’est amb el mas Celfós, al sud amb el torrent (que és el de la Salut), a l’oest amb honors de Pau Vacarissa i als nord amb el pujol de la muntanya.
Sí, el pas del Forat ja era conegut així al segle XV i de molt abans, ja que els capbreus reprodueixen doc prèvia.
Si busquem la peça de Joan Cordelles, que té unes tinences que foren del mas Vilardell. Límits: E: Llobregat; S: mas Celfós: O: EL PUJOL DEL CASTELL LEUGER. N: mas Espluga i amb la font del Fonoll.
Espero que ajudi a aclarir on era l’esmentat castell
Benvolguda Assumpta Muset.
Gràcies per el comentari. És molt interessant i pertinent!
Segons això la identificació de Cap de Canals com un ‘castell’ la podem pujar sense por fins al segle XV.
Desconec completament la documentació posterior al segle XII, però no m’estranyaria que si al XIII encara es parlava d’una serra de Castell Otger a Montserrat, hi hagin més referències en la documentació local.
Ara, el problema roman, sembla molt improbable que el pas del Forat pogués donar nom a la vall de Forarada del segle XI, la descripció del context no s’avé (en un primer moment, per exemple, també es va avaluar la possibilitat que la Foradada fos la Cadireta, però el problema era el mateix, no hi havia manera d’encaixar-ho amb la resta del perímetre que es descriu). Però certament, recollir totes les referències conegudes és el millor que es pot fer, sens dubte.
Seria possible repetir el mateix comentari en la pàgina del bloc on es comenta la quadra de Sant Miquel?
Hola bona tarda,
felicitats per aquest espai virtual, molt interessant
M’agradaria saber més referències de la imatge que feu servir al header o encapçalament de la vostra pàgina web (https://cathalaunis.files.wordpress.com/2012/05/cathalaunisheader940.jpg).
Molt agraït!
Benvolgut Quim Vila.
La imatge és d’una peça de Tarragona amb inscripcions en les tres llengües ‘bíbliques’ (hebreu, grec i llatí). S’ha comentat en aquest bloc en un parell d’ocasions: fa uns anys parlant de Sefarad, i en el resum de juny de l’any passat. Si segueixes els enllaços podràs trobar les referències bibliogràfiques.