Articles

Llista d’articles disponibles en format PDF:

  • Ajuts computacionals per a la detecció de grups antroponímics altmedievals
    Abstract: Es descriu un seguit de mètodes computacionals per ajudar en la detecció de grups antroponímics altmedievals a partir dels exemples proporcionats per un corpus antroponímic extern. Una primera funció normalitzadora de les formes llatines, es veu superada per la detecció automatitzada de les pautes de transformació que les agrupacions antroponímiques del recull filològic Repertori d’Antropònims Catalans (RAC) I proporcionen. Posteriorment es desenvolupa el concepte de baricentre antroponímic com alternativa computacional al lema filològic tradicional en les tasques d’optimització i detecció automatitzada de grups antroponímics.
  • Detecció de grups d’homònims en documents de l’Alta Edat Mitjana
    Abstract: Es presenta una metodologia per ajudar en la identificació de les persones que apareixen en els documents de l’Alta Edat Mitjana, basada en la detecció de grups d’homònims per mitjans computeritzats. Es descriu el seu funcionament i una aplicació primerenca en la creació per l’autor d’aquest article, del fons documental relatiu a l’Alta Edat Mitjana Catalana anomenat Fons Cathalaunia.
    Els resultats mostren que és possible detectar desenes i fins i tot centenars d’identitats, fora de les classes nobles, fins ara ignorades.
  • El Castell Otger de Montserrat
    Abstract: A partir del primer esment conegut, es proposa identificar el Castell Otger de Montserrat com el conjunt d’agulles que presideixen la canal del Monestir; actualment conegut com la secció de les Gorres o zona de Tebes.
  • El nom de Catalunya i els orígens de la segona nissaga dels comtes de Barcelona
    Abstract: Es presenta la noció que el gentilici català es derivà dels orígens remots de la nissaga guifrediana dels comtes de Barcelona i que fou l’adopció i extensió d’aquesta procedència la que promogué en segon terme l’ús del corònim Catalunya.
  • El reconeixement del rei Carles el Simple en temps del príncep Guifré-Borrell
    Abstract: S’analitza la documentació existent del període 898-914, per detallar-ne el procés de reconeixement en el comtats catalans del rei Carles III el Simple després de la mort del rei Odó. Es constata una evolució geogràficament diferenciada que abasta els anys 898-901. Atès que la majoria dels documents datats dels anys de regnat de Carles el Simple han estat calculats tradicionalment a partir de l’època 898, es proposa per als documents pertinents una nova datació ajustada a l’evidència de l’evolució local de les èpoques de Carles el Simple a través del territori.
  • El registre d’eclipsis en els Annals de la Família Rivipullense
    Abstract: S’analitzen les anotacions d’eclipsis presents en els Annals de la Família Rivipullense. De l’anàlisi es desprèn la possibilitat de la utilització de fonts astronòmiques alienes als Annals, d’origen probablement jueu o musulmà.
  • Els car’àcters de l’ibèric nord-oriental
    Abstract: S’analitzen les aparicions de variants d’un mateix caràcter en el corpus epigràfic en ibèric nord-oriental de cathalaunia.org seguint el model de partició presentat en la proposta de codificació per a Unicode de la llengua ibèrica nord-oriental realitzada per el grup LITTERA de la Universitat de Barcelona. De l’anàlisi de la seva distribució es desprèn que la partició en 49 caràcters presentada per la proposta resulta una simplificació excessiva tota vegada que es poden detectar entre 85 i 96 signes diferents.
  • Els falsos comtes Unifred de la família de Guifré Pilós
    Abstract: S’analitzen les aparicions de referències a comtes inexistents anomenats Unifred en els documents catalans del segle IX relacionats amb la família de Guifré Pilós.
  • La mort de Guifré Pilós
    Abstract: S’analitza en detall la versió actualment acceptada de la datació i les circumstàncies de la mort de Guifré Pilós. Se’n descriuen les mancances, es profunditza l’anàlisi observant les circumstàncies particulars del moment històric (transició entre el rei Odó i Carles III el Simple) i se’n planteja una versió alternativa. De l’anàlisi es desprèn que la reconstrucció dels fets amb un Pilós viu més enllà del decés del rei Odó és la que millor s’ajusta a les evidències conegudes del període.
  • La quadra de Sant Miquel i el Castell Otger de Montserrat entre els segles XI i XIII
    Abstract: Es documenta l’evolució dels límits de la quadra de Sant Miquel de Montserrat entre els segles XI i XIII i es descriu la seva relació amb el castell Otger. De l’anàlisi es desprèn que si bé al segle XI era un alou que abastava bona part de la muntanya, encabit en el segle XII entre els castells de Collbató al sud i el de Marro al nord, a partir del segle XIII es reduí a la porció entre l’església de Sant Miquel, dalt de la muntanya i el riu Llobregat. S’evidencia també al llarg d’aquests segles, com el tret orogràfic més representatiu de la quadra, l’aflorament rocós conegut posteriorment com Tebes i actualment com les Gorres, era anomenada llavors Castell Otger, i que el massís meridional que culmina, rebia el nom de serra del Castell Otger.
  • L’época 888 de les datacions de Carles el Simple al sud de la Gòtia
    Abstract: S’analitzen un seguit de testimonis documentals de finals del segle IX – inicis del X al sud de la Gòtia, que presentant unes clàusules de datació comptabilitzades a partir del regnat d’un rei Carles l’any 888, han estat tradicionalment interpretats en anàlisis isolats com exemples d’errades o simple ignorància dels redactors originals. Del conjunt evidencial però, es desprèn que aquesta suposició d’error sols és fruit de la parcel·lació de l’anàlisi i que cal prendre en consideració que en entorns barcelonins s’acceptés com a rei l’encara infant Carles el Simple en el moment d’ascensió al tron del rei Odó.
  • Les propietàries de la Gòtia d’inicis del segle X
    Abstract: S’analitza la distribució i la tipologia dels esments a dones propietàries de bens immobles en els documents de la Gòtia i territoris adjacents d’inicis del segle X, concretament entre els anys 894 i 914. Es constata una major presència d’esments a propietàries en la Gòtia que en Aquitània i Borgonya, reafirma­da per una encara més clara majoria de dones tinents de terres actuant autònomament.
  • Onze de setembre de 878
    Abstract: S’analitza l’episodi que en la ciutat de Troyes, dugué l’onze de setembre de l’any 878 al rei Lluís el Tartamut a investir a la família de Guifré Pilós amb la potestat sobre els comtats de la Gòtia de manera permanent.
  • Proposta d’identificació de Guifré d’Arrià
    Abstract: Es presenta la hipòtesi que el pare de Guifré Pilós segons la Gesta comitum Barchinonensium (GCB), el mític Guifré d’Arrià, es pot identificar com la suma dels personatges històrics Sunifred I comte d’Urgell i Cerdanya més Guifré I comte de Girona, i s’analitza com aquesta identificació afecta a la historicitat de la part ‘llegendària’ de la GCB. En el transcurs, es mira de fer bona la hipòtesi d’un sol personatge amb dos noms (Sunifred-Guifré), que finalment es veu abandonada per la ‘un Guifré Pilós, fill de Guifré de Girona adoptat per Sunifred comte d’Urgell.
  • Quintilià, Jaime Villanueva i Pau Parassols i Pi
    Abstract: S’analitza la figura del principis Quintilianus de l’any 736 presentat per en Jaime Villanueva en el volum VIII del seu Viage Literario de l’any 1821 i la seva rèplica per part de Rudolf Beer l’any 1909 a la llum d’un article anònim del juny de l’any 1824 – presumptament del propi Villanueva – que va ser ignorat en el seu moment i del testimoni del any 1874 del que fou arxiver del monestir de Sant Joan de les Abadesses, Mn. Pau Parassols i Pi.
  • Sant Vicenç i Santa Eulàlia, la cristianització del culte a Apol·lo i la política internacional carolíngia de la segona mitat del segle IX
    Abstract: S’analitzen els cultes de Sant Vicenç i Santa Eulàlia com a formes sincrètiques del culte a Apol·lo, la seva importància i l’ús d’aquests símbols en la política internacional carolíngia de la segona meitat del segle IX. De l’anàlisi es desprèn que Vicenç fou capital en l’enfrontament del 858 entre Carles el Calb i Lluís el Germànic i que Eulàlia féu de pedra de toc en la consolidació de la dinastia guifrediana en la partició de la Gòtia del 878.
  • Una nota sobre l’origen històric de la versió Bm de la Passio Sanctae Eulaliae
    Abstract: Es presenta la noció que l’episodi de l’intent de trasllat de les restes de Santa Eulàlia de Mèrida fet a instigació de la reina Brunequilda als voltants de l’any 579-580 podria explicar l’origen de la versió Bm de la Passio Sanctae Eulalie, que es reflectirà en el primer text literari en romanç francés: la Seqüència de Santa Eulàlia.
  • Una nota sobre Palaus, Castells i la vall de Merlès a finals del segle IX
    Abstract: Es documenta una etimologia del terme Palatio del segle VII com a derivat de construcció antiga i una possible aplicació en la identificació alternativa del Castell de Merlès (Berguedà) documentat a finals del segle IX com a l’actual Palau del Roc de la mateixa vall de Merlès.

2 respostes a Articles

  1. Anon ha dit:

    Fellicitats pel fantàstic web! Havent-ne llegit unes quantes entrades em sembla endevinar que varen ser realment els gots vivint sota domini franc els que varen reconquerir i senyorejar aquestes terres. Potser és una noció acceptada entre erudits, però jo certament no en sabia res.
    També li agrairia que si és possible posés un enllaç a l’larticle en pdf “El nom de Catalunya i els orígens de la segona nissaga dels comtes de Barcelona”..
    Mercès per compartir d’una manera tan generosa els seus coneixements.

    • cathalaunis ha dit:

      Benvolgut.
      L’article que dieu està previst posar-lo a disposició del públic aviat, però abans, prefereixo comentar en aquest bloc uns pocs temes historiogràfics relacionats, que crec que facilitaran l’exposició. De totes maneres, la versió impresa està en: “Recerques sobre l’Alta Edat Mitjana Catalana III”, volum que es pot trobar (o s’hauria de poder trobar) en biblioteques públiques de Barcelona i Terrassa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s