Arxiu d'etiquetes: Catalunya

Una d’epitafis.

Publicat el Mai 4, 2022 per cathalaunis

En l’exposició del tema de la historicitat d’Otger Cataló que s’ha anat fent en aquest bloc des de fa uns anys (quan es va publicar l’article en paper[1]), falta explicitar el tòpic de l’origen del nom de Catalunya, que d’alguna … Continua llegint →

Publicat dins de 1066, 1192, 737, 974, Abadia de Novalesa, amici crucis, Arpino, Arxiu Històric de la Ciutat Barcelona, Beda, Belascuti, Benet de Saint Faron, Bonaventura Tristany-Bofill i Benac, cami de Sant Jaume, canonització, cantus gestualis, capètides, Chronica Novalesa, cicle gràalic, comtes de Barcelona, Conversio Othgerii, dístics, dístics elegiacs, De Musica, encícliques mortuòries, epitafis, esoterisme, Esteve de Corbera, Excidium Troiae, Fra. Martí Marquina, Gesta Comitum Barchinonensis, Gesta Karoli Magni ad Carcassinam et Narbonam, Guifré II de Cerdanya, Guifre-Borrell, Guillem de Normandia, Guillem del nas corb, Guillem Ramon de Montcada, Harmagedon, hexàmetre, Hispania occidentalis, Jerusalen Celeste, Johannes de Grocheo, Judici Final, Laudem Monasterii Rivipullensis, làpides, Liber Sacramentorum, monjo Oliba, Narcís Feliu de la Penya i Farell, nom de Catalunya, Normandia, Notre-Dame de Rouen, Odó, Otger Danès, Otger de Normandia, paganisme, Pere Orsèol, peregrinació, Poblet, poesia llatina, Prosopopeia, pseudo-Filomena, Raquel, resurrecció dels morts, rima leonina, rima lleonina, rutes de peregrinació, Sant Amador d'Auxerre, Sant Andreu de Sureda, Sant Germà d'Auxerre, Sant Miquel de Montserrat, seu apostòlica, túmuls, testaments, Tots els Sants, Tractat d'Armoria, trinue et unus, turmes, Vita Faronis | Etiquetat com a 1066, 1192, 732, 737, 878, 911, 914, 974, Abadia de Novalesa, abat Garí, abat Oliba, amici crucis, Arpino, Arxiu Històric de la Ciutat Barcelona, Auxerre, Barcelona, batalla del riu Berre, Beda, Belascuti, Benet de Saint Faron, Bernat de Septimània, bisbat d'Osona, Bonaventura Tristany-Bofill i Benac, camí de sant Jaume, cançons de gesta, canonització, cantus gestualis, capètides, Carlemany, Carles el Simple, Carles Martell, Castell Otger, Catalunya, Cesari, Chronica Novalesa, cicle gràalic, Cluny, comtes de Barcelona, Conversio Othgerii, croades, Cuixà, dístics, dístics elegiacs, De Musica, Dhuoda, Eixalada, Empúries, encícliques mortuòries, epitafis, Ermold el Negre, esoterisme, Esteve de Corbera, Excidium Troiae, Fra. Martí Marquina, Gòtia, Gesta Comitum Barchinonensis, Gesta Karoli Magni ad Carcassinam et Narbonam, Graal, Guifré de Rià, Guifré II de Cerdanya, Guifré Pilós, Guifré-Borrell, Guillem de Gellone, Guillem de Normandia, Guillem del nas corb, Guillem Ramon de Montcada, Harmagedon, hexàmetre, Hispania occidentalis, Jeroni Pujades, Jerusalem, Jerusalen Celeste, Johannes de Grocheo, Judici Final, La Grassa, Laudem Monasterii Rivipullensis, làpides, Liber Sacramentorum, Libre dels Reis, Meaux, MGH, MIl·lenni, Miquel Coll i Alentorn, monjo Garsias, monjo Oliba, Montgrony, Montserrat, Narcís Feliu de la Penya i Farell, nom de Catalunya, Normandia, Notre-Dame de Rouen, Odó, otònides, Otger Cataló, Otger Danès, Otger de Normandia, paganisme, Pallars, Parusia, Pere Orsèol, peregrinació, Perpinyà, Pierre de Marca, Pipí, Poblet, poesia llatina, Prosopopeia, pseudo-Filomena, quadra de Sant Miquel, Quintilià, Raquel, resurrecció dels morts, Rià, Ribagorça, rima leonina, rima lleonina, Ripoll, Rosselló, rutes de peregrinació, Saint Faron, Sant Amador d'Auxerre, Sant Andreu d'Eixalada, Sant Andreu de Sureda, Sant Gall, Sant Germà d'Auxerre, Sant Germà de Cuixà, sant Jaume, Sant Miquel, Sant Miquel de Cuixà, Sant Miquel de Montserrat, Santiago de Compostel·la, seu apostòlica, Stefano Maria Cingolani, túmuls, Tegernsee, Teodobert, testaments, Tolosa, Tots els Sants, Tractat d'Armoria, trinue et unus, turmes, Urgell, Vita Faronis, Waltharius | Deixa un comentari

El Castell Otger de Montserrat del segle XI al XIV.

Publicat el Març 9, 2022 per cathalaunis

Era el 2014 quan es detectà en un document de l’any 1041 un esment a unes roques de Montserrat anomenades Castell Otger. Fins aquí res de nou, el text era ben conegut i havia estat comentat diverses vegades (descriu el … Continua llegint →

Publicat dins de 1041, 1211, 1305, 1335, 1496, 1498, Ascelar, Assumpta Muset i Pons, Baviera, camí de la Santa Cova, cami vell de Collbató, Can Jprba, canal de Migdia, Cap de Canals, capbreu de Collbató, Carcassona, Carles Martell, castell de Collbató, Castell de Guàrdia, castell Leuger, castell Marro, Castell Otger, castell tort, castells de Montserrat, castro Odgario, Catalania, Catalunya, Cathalaunis, cerdans, Cerdanya, Cerdanyola, clot d'en Casanelles, coll d'Albareda, Coma de Matosa, Conflent, Creu dels Escolans, Creu nova dels Escolans, Eixalada, El Forat, etnogènesi, Font de Santa Maria, Font del Miracle, Font Seca, Gesta Comitum Barchinonensium, Guifré de Rià, Guifré el Pilós, ICGC, instamaps.cat, La Cadireta, La Fita, La Palomera, Les Gorres, Liber Iudicum, Liber Iudicum Popularis, Liber Maiolichinus, Libre dels Reis, llenya, Llobregat, maiestas, Miranda de Santa Magdalena, Molela, Molella, Monestir de Montserrat, Monestir de Santa Maria de Montserrat, Montserrat, Otger Cataló, Otger el Danès, Paleografia, Pere Tomic, Piera, Pierola, pujol del castell Leuger, quadra d'Albareda, quadra de Sant Miquel, Radulf, Ramon Martí, Regum Barchinonensis, Salzil, Sant Andreu d'Eixalada, Sant Miquel, Santa Cova, santa Fe de Concas, serra Llarga, Stefano Maria Cingolani, Tegernsee, Teodobert de Baviera, torrent de Bellasona, torrent de Sant Joan, torrent de Santa Caterina, torrent de Santa Maria, UAB, Vall d'Arnaldo, Vall Foradada, Vallmala, Verge Santa Maria de Montserrat, vescomtes de Barcelona | Etiquetat com a 1041, 1211, 1305, 1335, 1496, 1498, abat Oliba, Ascelar, Assumpta Muset i Pons, Baviera, bisbat de Barcelona, camí de la Santa Cova, cami vell de Collbató, Can Jprba, canal de Migdia, Cap de Canals, capbreu de Collbató, Carcassona, Carles Martell, castell de Collbató, Castell de Guàrdia, castell de Santa Magdalena, castell Leuger, castell Marro, Castell Otger, castell tort, castells de Montserrat, castro Odgario, Catalania, catalans, Catalunya, Cathalaunis, cerdans, Cerdanya, Cerdanyola, clot d'en Casanelles, coll d'Albareda, Coma de Matosa, Conflent, Creu dels Escolans, Creu nova dels Escolans, Eixalada, El Forat, etnogènesi, Font de Santa Maria, Font del Miracle, Font Seca, Gòtia, Gesta Comitum Barchinonensium, Guifré de Rià, Guifré Pilós, ICGC, instamaps.cat, La Cadireta, La Fita, La Palomera, Liber Iudicum, Liber Iudicum Popularis, Liber Maiolichinus, Libre dels Reis, llenya, Llobregat, maiestas, Miranda de Santa Magdalena, Molella, Monestir de Montserrat, Monestir de Santa Maria de Montserrat, Montserrat, Otger Cataló, Otger el Danès, Paleografia, Pere Tomic, Piera, Pierola, pujol del castell Leuger, quadra d'Albareda, quadra de Samt Miquel Les Gorres, Radulf, Ramon Martí, Regum Barchinonensis, Salzil, Sant Andreu d'Eixalada, Sant Germà de Cuixà, Sant Miquel, Santa Cova, santa Fe de Concas, serra Llarga, Stefano Maria Cingolani, Tegernsee, Teodobert de Baviera, torrent de Bellasona, torrent de Sant Joan, torrent de Santa Caterina, torrent de Santa Maria, UAB, Vall d'Arnaldo, Vall Foradada, Vallmala, Verge Santa Maria de Montserrat, vescomtes de Barcelona | Deixa un comentari

Historicitat d’Otger Cataló.

Publicat el Agost 3, 2017 per cathalaunis

La recerca feta aquests darrers anys ha obligat a replantejar algunes de les opinions habituals sobre el pas del domini musulmà al cristià en la Gòtia dels segles VIII i IX i les primeres nissagues nobles que ho protagonitzaren; entre … Continua llegint →

Publicat dins de 636, 731, 732, 733, 734, 735, 738, 741, 759, 778, abat Garí, abbàsides, Abd-ar Rahman, Abelascuti, Abenbelascot, Adosinda, Amambad, Annals de Fulda, Auxerre, Banys de Toès, Barcelona, bavaresos, Belasco, Bilitrude, Cannavelles, Carlomà, castell de Cateló, Còlquida, Covadonga català, Crònica Rotense, Douai, Egipte, Empúries, Fredegar, Galàcia, Galí Belasc, Galindo Belascotones, gascons, gàlates, Gollant, Grifo, Guifré el Pilós, Guifréd'Arrià, Hiltrude, Hincmar de Laon, Jacint, Ker Monnos, làpida d'Otger, Munich, Munussa, Ocba, Odó de Tolosa, Odiló, otònides, Ottó II, Palatio Monosso, Pere Tomic, Pere Ursèol, Perpinyà, Pipí d'Heristal, Plectrude, Poitiers, Protasi, Roda de Isàvena, Roda dels Jueus, Sant Pere d'Eroles, Sant Pere de Tabernas, Serataniyah, Sesostris, Strata Ceretana, Sunyer d'Empúries, Swanahilde, Talló, Teodo II de Baviera, Teodobert de Baviera, Venècia | Etiquetat com a 636, 731, 732, 733, 734, 735, 738, 741, 759, 778, 878, abat Garí, abat Oliba, abbàsides, Abd-ar Rahman, Abelascuti, Abenbelascot, Adosinda, Albert i Otger, Amambad, Annals de Fulda, Aquitània, Aumar ibn Aumar, Auxerre, Banys de Toès, Barcelona, bavaresos, Baviera, Belasco, Bernat de Gòtia, Bilitrude, Cannavelles, Carcassona, Carlemany, Carles Martell, Carlomà, castell de Cateló, Castell Otger, català, Catalunya, Cateló, Còlquida, Cerdanya, Chanson de Roland, Conflent, Covadonga català, Crònica Rotense, Cuixà, Douai, Egipte, Eixalada, Elna, Empúries, escacs, Estíria, Flandes, francs, Fredegar, Galàcia, Galí Belasc, Galindo Belascotones, Garona, gascons, Gascunya, gayant, gàlates, Gòtia, Gesta Comitum Barchinonensium, Girona, Gollant, gots, Grifo, Guifré el Pilós, Guifréd'Arrià, Heròdot, Hiltrude, Hincmar de Laon, Il·lustració, Jacint, Jaime Villanueva i Astengo, Jeroni Pujades, jueus, Ker Monnos, Lampègia, làpida d'Otger, Les Gorres, Libre dels Reis, Llívia, Miquel Coll i Alentorn, Montgrony, Montserrat, Munich, Munussa, nou barons de la fama, Ocba, Odó de Tolosa, Odiló, Otakare, otònides, Otger, Otger Cataló, Otger el Danès, Ottó II, Palatio Monosso, Pallars, Pau Parassols i Pi, Pelai, Pere Tomic, Pere Ursèol, Perpinyà, Pierre de Marca, Pipí, Pipí d'Heristal, Pirineus, Plectrude, Poitiers, Protasi, Provença, Quintilià, Rià, Ribagorça, Roda de Isàvena, Roda dels Jueus, Roine, Rosselló, Ruscino, Salzburg, Sant Andreu d'Eixalada, Sant Joan de les Abadesses, Sant Pere d'Eroles, Sant Pere de Tabernas, Saragossa, Segre, Septimània, Serataniyah, serra del Castell Otger, serra Llarga, Sesostris, Seu d'Urgell, Stefano Maria Cingolani, Strata Ceretana, Sunyer d'Empúries, Swanahilde, Talló, Tebes, Tegernsee, Teodo II de Baviera, Teodobert de Baviera, Tet, Tolosa, Urgell, Uto, Vall d'Aran, Venècia, Wamba | Deixa un comentari

Digitalització, Universitats i República Catalana.

Publicat el Juliol 6, 2016 per cathalaunis

Aquest és un d’aquells apunts que de tant en tant apareixen en aquest bloc i que no hi haurien de ser. En comptes de mirar al passat i parlar d’història catalana anterior al segle XII és una mirada a un … Continua llegint →

Publicat dins de Ada Lovelace, Alan Turing, Antikitera, Antoni Gaudí, archive.org, arxiv.org, Babbage, bit, Brill, calculadora universal, Catalunya, Ciències, computació, Coneixement, difusió digital de coneixement, digitalització, drets digitals, DVD, electrònica, Enoch, ensenyament, erupció solar, escriptura, escriptura socialitzada, Europa, fomalitat matemàtica, Gutenberg, hereu digital, Humanitats, Ibèria, Israel, Jonathan Jarrett, JSTOR, Juvenal, Kurt Gödel, lògica de primer grau, Leibniz, Licurg, maçoneria, matemàtica, mecànica quàntica, Mediterrània, mens sana in corpore sano, Narcís Monturiol, neutralitat de la xarxa, nombre irracionals, nombres, nombres enters, Occitània, oralitat, Països Catalans, paraules, Pau Casals, pay2play, pirateria, recerca, República Catalana, Roine, societat de la informació, Stephen Wolfram, streaming, teoria de la informació, UAB, universitats, wikipedia.org | Etiquetat com a Ada Lovelace, Alan Turing, Antikitera, Antoni Gaudí, archive.org, arxiv.org, Babbage, Beethoven, bit, Brill, calculadora universal, Catalunya, Ciències, computació, Coneixement, difusió digital de coneixement, digitalització, drets digitals, DVD, electrònica, Enoch, ensenyament, erupció solar, escriptura, escriptura socialitzada, Europa, fomalitat matemàtica, Gutenberg, hereu digital, Humanitats, Ibèria, Israel, Jonathan Jarrett, JSTOR, Juvenal, Kurt Gödel, lògica de primer grau, Leibniz, Licurg, maçoneria, matemàtica, mecànica quàntica, Mediterrània, mens sana in corpore sano, Narcís Monturiol, neutralitat de la xarxa, nombre irracionals, nombres, nombres enters, Occitània, oralitat, Països Catalans, paraules, Pau Casals, pay2play, pirateria, recerca, República Catalana, Roine, societat de la informació, Stephen Wolfram, streaming, teoria de la informació, UAB, universitats, wikipedia.org | Deixa un comentari

Les pomes d’or de Sefarad.

Publicat el Abril 22, 2016 per cathalaunis

Crec que va ser en Robert Graves, qui imaginà que les pomes d’or del jardí de les Hespèrides podrien ser les taronges de les Balears[1]. Una mirada diguem-ne possibilista a un dels mites bàsics de la cultura grecoromana: el de … Continua llegint →

Publicat dins de Abdies, Abraham, Actes dels Apòstols, Adra, Apamiam, Arias Montano, Arquelau, Aspamia, Aster, Athenaeus, Atlàntic, Avinyó, Balears, Barcelona, Bernat de Septimània, Besiers, Calígula, camell, Carians, catacombes, català, Catalunya, cathalaunia.org, Càbala, CCUC, cefalofòria, Clio, Creta, cristrianisme, croades, Cronos, culte al cap tallat, Dhuoda, Eúfrats, Empuries, epigrafia hebraica, Erídan, Esquil, Eusebi, Evangelis, Flavi Josep, Focas, Gal·lia, Gàl·lia Gòtica, Gòtia, Goliat, grec, Gregori de Tours, Grial, Guillem de Septimània, hebreu, Heliòpolis, Herodes Antipas, Herodies, Hespèrides, Hispania, Ibèria, Islam, Ispamia, Israel, Júpiter, Jerusalem, Jesucrist, Josep d'Arimatea, Judaisme, Julià de Toledo, Lió, Licurg, llatí, Lleida, Lug, Lugdunum, Maria Magdalena, Mariona Vernet Pons, Mataró, Mérida, Mediterrani, monoteisme, Monteverde, Nabucodonosor, Narbona, Nou Testament, occità, Palestina, Pirineus, Plató, Plini, politeisme, Ponci Pilat, Ptolomeu, Pumbedita, Robert Graves, Roger de Boron, Roine, Salamanca, Salomé, Sant Afrosdisi de Besiers, Sant Bertran de Commenge, Sant Joan Baptista, Sant Joan de Lleida, Sant Miquel de Terrassa, Sant Pau, Sant Pau de Narbona, Sant Pau Sergi, Sant Pere de Rodes, Sant Ruf d'Avinyó, Sant Ruf de Roma, Sardes, Sarepta, Saturn, Sefarad, Sefer, Segon Temple, Segre, Septimània, Simó de Cirene, Sof-Rad, Sura, Targum de Pseudo-Jonathan, Tarraconense, Tarragona, Tarsis, Tigris, Titus, Tortosa, tradició sefardita, Turdetània, UB, Verge Maria, Via Heràclea, Vienne, Wamba, Zeus | Etiquetat com a Abdies, Abraham, Actes dels Apòstols, Adra, Apamiam, Arias Montano, Arquelau, Aspamia, Aster, Athenaeus, Atlàntic, Avinyó, Balears, Barcelona, Bernat de Septimània, Besiers, Calígula, camel, Carians, catacombes, català, Catalunya, cathalaunia.org, Càbala, CCUC, cefalofòria, celtes, Clio, Creta, cristrianisme, croades, Cronos, culte al cap tallat, Dhuoda, Eúfrats, Empúries, epigrafia hebraica, Erídan, Esquil, Eusebi, Evangelis, Flavi Josep, Focas, Gal·lia, Gàl·lia Gòtica, Gòtia, Goliat, grec, Gregori de Tours, Grial, Guillem de Septimània, hebreu, Heliòpolis, Herodes Antipas, Herodies, Hespèrides, Hispania, Ibèria, Islam, Ispamia, Israel, Júpiter, Jerusalem, Jesucrist, Josep d'Arimatea, Judaisme, Julià de Toledo, Lió, Licurg, llatí, Lleida, Lug, Lugdunum, Maria Magdalena, Mariona Vernet Pons, Mataró, Mérida, Mediterrani, monoteisme, Monteverde, Nabucodonosor, Narbona, Nou Testament, occità, Palestina, Pirineus, Plató, Plini, politeisme, Ponci Pilat, Ptolomeu, Pumbedita, Robert Graves, Roger de Boron, Roine, Salamanca, Salomé, Sant Afrosdisi de Besiers, Sant Bertran de Commenge, Sant Joan Baptista, Sant Joan de Lleida, Sant Miquel de Terrassa, Sant Pau, Sant Pau de Narbona, Sant Pau Sergi, Sant Pere de Rodes, Sant Ruf d'Avinyó, Sant Ruf de Roma, Sardes, Sarepta, Saturn, Sefarad, Sefer, Segon Temple, Segre, Septimània, Simó de Cirene, Sof-Rad, Sura, Targum de Pseudo-Jonathan, Tarraconense, Tarragona, Tarsis, Tigris, Titus, Tortosa, tradició sefardita, Turdetània, UB, Verge Maria, Via Heràclea, Vienne, Wamba, Zeus | 1 comentari

	cathalaunis en Els ibers del Vallès Orie…
	Pilar en Els ibers del Vallès Orie…
	cathalaunis en El príncep Quintilià.
	Alejandro Melchor en El príncep Quintilià.
	cathalaunis en 2018-agost a cathalaunia.org
	Alejandro Melchor en 2018-agost a cathalaunia.org
	Alejandro Melchor en Una d’escacs.
	cathalaunis en Una d’escacs.
	Alejandro Melchor en Una d’escacs.
	cathalaunis en Una d’escacs.
	Alejandro Melchor en Una d’escacs.
	cathalaunis en Una d’escacs.
	Alejandro Melchor en Una d’escacs.
	cathalaunis en Ihilo al seu fill Sendere…
	Carles en Ihilo al seu fill Sendere…

Arxiu d'etiquetes: Catalunya

Una d’epitafis.

El Castell Otger de Montserrat del segle XI al XIV.

Historicitat d’Otger Cataló.

Digitalització, Universitats i República Catalana.

Les pomes d’or de Sefarad.

Comentaris recents

Entrades recents

Blocaires

Enllaços

Correccions

Etiquetes

Categories