Si el gener va estar dedicat a l’otium, aquest febrer ho ha estat al negotium, a cathalaunia.org. Un mes marcat per la recuperació de l’activitat fins arribar a nivells gairebé màxims. Un mes de límits, de tota mena: propis i aliens, físics i conceptuals, privats i socials, etc, etc. Un mes sota la pressió de l'”ars longa vita brevis” i com aprofitar millor aquest brevis; per exemple, mirant d’adaptar-se al que es veu que no podrà ser tot i que l’art bé que ho demanaria…
Aquest bloc ha rebut una entrada nova per explicar les darreres eines incorporades en el Selector del Fons Cathalaunia per ajudar en la tasca prosopogràfica del web.
La secció de l’Alta Edat Mitjana i el Fons Cathalaunia és la que ha concentrat el gruix de l’activitat (compareu el nombre de pàgines del web amb les del mes passat i veureu l’abast del treball). No sols s’ha completat l’any 880, sinó que s’ha pogut processar una part no petita del 879. Uns anys aquests del final de la dècada dels 870s especialment densos, en fets i en documentació, en la localitat (pensem en la restitució documental del monestir d’Eixalada, on hi ha el gruix de la documentació primerenca del monestir), i en la generalitat (posem les epístoles de Joan VIII, com un testimoni de primera mà d’alguns dels moviments de la política internacional occidental europea d’aquells temps).
La Bibliografia és l’altra secció que ha tingut moviments (és la més constant). Pocs, ja que la lectura s’ha restringit a seguir i servir l’activitat del Fons, però no pas prescindibles.
Llistem, com és habitual, les incorporacions bibliogràfiques del mes per seccions[1].
Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:
- Allen, Rebbeca A. : 2001 : “Romulus and Quirinus. An Etruscan Deity in Ancient Rome” : Studia Antiqua. A Journal for the Study of the Ancient World : 1.1 p.33-45 (www)
- Brigham Young University : 2001 : “Studia Antiqua. A Journal for the Study of the Ancient World” (www)
Secció Bibliografia de l’Època Visigoda:
Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:
- Centre d’Estudis de la Conca de Barberà : 2011 : “Podall. Publicació de cultura, patrimoni i ciències” (www)
- Chevrier Georges + Chaume, Maurice : 1986 : “Chartes et documents de Saint-Bénigne de Dijon. Prieurés et dépendances des origines à 1300”
- Dunod de Charnage, François-Ignace : 1737 : “Histoire du second royaume de Bourgogne du comté de Bourgogne sous les rois carlovingiens, des IIIe et IVe royaumes de Bourgogne et des comtes de Bourgogne, Montbéliard et Neufchâtel” (www)
- Font i Rius, Josep Maria : 1969 : “Cartas de población y franquícia de Cataluña”
- Guérard, M. Benjamin : 1836 : “Polyptyque de l’abbé Irminon ou état des terres, des revenus et des serfs de l’abbaye de Saint Germain des Prés” (www)
- Marsal Llacuna, Lluïsa : 2019 : “Breu història del País d’Òc medieval i de la Catalunya moderna a través d’una família catalano-occitana” : Podall. Publicació de cultura, patrimoni i ciències : 8 p.232-295 (www)
- Martínez , Catherine + Rossignol, Nicole : 1975 : “Le peuplement du Roussillon, du Conflent et du Vallespir aux IXe et Xe siècle” : Annales du Midi : 87.122 p.139-156 (www)
- Verdo, Rémy : 2010 : “La reconfiguration du latin mérovingien sous les carolingiens. Étude sociolinguistique des diplômes royaux et des réécritures hagiographiques (VIIé-IXé siècle)”
- Vignier, Nicolas : 1600 : “La Bibliotheqve historiale de Nicolas Vignier de Bar sur Seine” (www)
Secció Bibliografia Vària:
A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 30.341 pàgines consultables.
Els darrers dies del mes encara es va poder aprofitar per assistir el dia 26 a l’homenatge realitzat en motiu dels 50 anys de la mort d’en Ramon d’Abadal a l’IEC de Barcelona[2]. Un acte adequadament hostatjat a la sala Prat de la Riba (estava gairebé plena), i en el què es glossà el record de la persona i de la seva tasca.
Començà obrint la celebració en Ramon Pinyol i Torrens en representació de l’IEC i en substitució del seu president (a qui una incompatibilitat sobtada li impedí ser-hi, tal i com estava previst) que s’encarregà de fer una primera aproximació a la figura d’Abadal. El seguí en l’ús de la paraula en Borja de Riquer i Permanyer en representació de la Academia de les Bones Lletres de Barcelona (la única institució il·lustrada, com bé recordà, prèvia a l’arribada borbònica, és a dir, d’origen austriacista, que ha arribat als nostres dies) qui ens feu cinc cèntims del pas i la petja d’Abadal per la casa. El torn passà després a en Jaume Sobrequés i Callicó, qui com a president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, i deixeble i amic del propi Abadal, realitzà la intervenció potser més intensa i propera a la persona. De fet, no sols recordà experiències compartides, és que fins i tot aportà una evidència biogràfica nova, manuscrita del mateix Abadal. Uns apunts en primera persona que el finat havia anat fent i guardant al llarg dels anys i que entregà a en Sobrequés poc abans de la seva mort. Qui hagi mai fet un registre d’aquesta mena, sap que el que sovint es consigna és volàtil, però com molt bé ens remarcà en Sobrequés, mirant el conjunt es pot veure com els temes recurrents -i que per extrapolació podem pensar ser els més ‘importants’ per l’autor- acostumen a ser sobre aspectes bàsics de la vida: salut, família, casa…
A partir d’aquí, els ponents passaren a parlar de la seva obra, començant per en Josep Maria Salrach i Marès centrant-se, com és natural, en la producció de temàtica altmedieval d’Abadal. Una exposició, com sempre precisa, ordenada i concisa dels treballs fills de l’autor. El seguí i acompanyà en Gaspar Feliu i Montfort, qui com actual co-director (amb el propi Salrach) dels Catalunya Carolíngia, centrà la seva intervenció en l’evolució d’aquesta opus magna. Una intervenció, també com és habitual en ell, amb dades i aportacions positives específiques que explicà el com i el perquè l’obra, començada l’any 1920, ha tardat un segle en ser completada i n’anuncià les properes -i darreres- fites. Tancà l’exposició l’oratòria de na Marta Prevosti i Monclús qui situà l’únic llibre de temàtica pre-visigòtica d’Abadal en el seu context històric. Una intervenció realment il·luminant no sols de les idees de llarg abast de l’autor -i en general de la seva correcció- , sinó també de retruc, de la desolació historiogràfica catalana del segle XX en temàtica antiga, on el llibre d’Abadal (que no n’era pas expert) s’inclou en la limitadíssima producció local (per comptar el nombre de llibres de temàtica similar anteriors al seu, fets a casa nostra, sobren gairebé la meitat del dits d’una mà!).
En conjunt, l’homenatge, que tingué els naturals ressons familiars, tractà d’una persona, una obra, i en especial una mirada històrica que crec que la majoria d’historiadors de casa, en el fons, o fins i tot a contracor, àdhuc inconscientment, comparteixen.
– Actualització 2020-V-8 –
En el butlletí de notícies de CATCAR dels mesos d’abril i maig es pot veure la gravació de la part inicial de l’acte d’homenatge a Ramon d’Abadal (una imatge, mil paraules, etc, etc).
Notes
- [1] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
- [1] Cal demanar disculpes. Tot i que l’avís de l’acte es rebé amb puntualitat, inexplicablement es situà en el mes erroni (gener), fet que comportà l’eliminació prematura de la notícia en aquest bloc. Afortunadament el recordatori de darrera hora permeté no sols recuperar-la, sinó de fet, la pròpia assistència a un acte. que es creia ja celebrat.