2020-desembre a cathalaunia.org

Marxa un desembre puerperí marcat per la síndrome postpart provocada per l’activitat de novembre al web cathalaunia.org. S’arribà on no s’esperava i tot i que la voluntat era tornar a treballar en el Fons Cathalaunia i l’Alta Edat Mitjana Catalana, la epigrafia ibèrica ha continuat monopolitzant l’atenció i l’activitat. Sembla que la Curiositat no estarà contenta fins haver pogut fer-se una idea mínimament adequada de l’ús i evolució dels glifs ibèrics. Un tema amb massa incongruències com per acceptar-ne la posició acadèmica actual i amb una dada demolidora sobre el seu brusc final al segle I aC.

Ja s’ha dit en altres apunts, però es que es diria que els catalans, com a bons fills d’Éber[1] tenim predilecció per l’art de Thot. Fa dos mil anys teníem una escriptura pròpia (que encara ara no sabem llegir), i en fa mil naixia la Catalunya actual, que com els seus primers rectors declararan al segle XIII, era així denominada per la parla dels que hi vingueren al segle VIII des de Cateló[2]. Avui que el català té una presència decent a Wikipedia (i més que en necessita!) veiem com el seu ús es va restringint dràsticament entre els parlants, en un procès d’aculturació sistemàtic, promogut des de totes les formes de comunicació social, començant per els mitjans de comunicació, per descomptat. Si la llengua és l’ull de la ment al món, el mite de Polifem explica la debilitat dels ciclops i com escapar del seu captiveri.

Però desembre és el mes del pas anual de la nit al dia. L’arribada del fred i l’hivern ve de la mà del retorn de la llum, el prana i la vida (per això algunes tradicions filosòfiques hindús creien que només mentre el dia creix és possible la sortida del Samsara[3]). A partir d’ara els dies tornen a créixer i amb ells una nova tongada d’il·lusions i maya (‘res de nou sota el sol’ que deia en Qohèlet). I el d’aquest any no és un solstici qualsevol, als cels tenim un esdeveniment literalment històric: una gran conjunció partil com feia segles que no es veia (des del segle XIII per ser exactes). Potser una humanitat urbanita i gallinàcia, la mateixa que ha omplert els mars de merda, la terra de ciment i el cel de fum i estels d’artifici hagi oblidat aixecar els ulls i mirar a dalt, a l’origen, però el fet és que el destí celeste segueix el seu curs indiferent. Aquí és on un pot triar.

Aquest bloc ha tingut un apunt, on s’ha pogut expressar la primícia aconseguida aquests darrers mesos que no és altra que poder situar geotemporalment cada un dels signes ibèrics coneguts. I una primera derivada, en l’apreciació del que es diria evidència clara de l’existència de dues Es, no una. També s’ha estat preparant un proper apunt d’aquells que fan gracia, aquest cop, sobre signaris ibèrics ‘locals’; esperem fer-lo visible en qüestió de dies…

La Secció Iberica i Romana, ha estat doncs el focus d’atenció, i mes enllà del que ja s’ha anat explicant aquests darrers mesos, aprofitem aquest resum mensual per presentar algunes millores/canvis que s’han anat incorporant darrerament al Corpus Ibèrika.

En primer lloc, s’han afegit mapes a les pàgines que mostren reculls d’epigrafies, entre elles, les de Cerca. Per exemple, els IU[N]STIRS del Corpus

Els IU[N]STIRS definits en el Corpus Ibèrika.
El cursor indica l’enllaç al mapa de la cerca.

Es localitzen a…

Localització dels IU[N]STIRS coneguts.

Mapes que són imatges programables que es poden obrir amb un navegador qualsevol i que permeten fer el zoom que es vulgui. De fet, la primera implementació es feu per les pàgines de Cronologia, on a més del mapa global, es donava un mapa per cada Any de Tall, però era poc eficient i la consulta tampoc resultava gaire pràctica, de manera que aprofitant les capacitats de programació que tenen els gràfics de vectors (SVG), es crearen uns mapes interactius per tal que amb una sola imatge es pogués consultar tots els anys de forma fàcil. Uns cronomapes

Cronomapa de la distribució de l’ibèric.
Consultable a la pàgina de Cronologia del Corpus.

Mapes amb uns controls de navegació simples en la part superior esquerra. El cercle du a l’inici, els triangles de la dreta avancen o retrocedeixen en la llista (circular) d’anys que s’estiguin exposant, i que també es pot fer anar amb el teclat (fletxes, pàgina Amunt/Avall i Inici/Final).

L’altre canvi que s’ha fet, és reassignar un rang de glifs (els 20 que anaven del 127 a 146) que s’han desplaçat al final (del 368 al 387). Era una rèmora que s’anava arrastrant des de feia temps i demana una explicació.

El rang 127-159, per raons de compatibilitat entre estàndards de codificació de caràcters va quedar fora de l’especificació HTML. Això no era cap problema si s’estava emprant la font iber.ttf en qualsevol processador de text, en aquests altres contexts és un rang perfectament hàbil, però sí en les pàgines web…

El web cathalaunia.org, fins ara (i durarà encara un temps més) per visualitzar les epigrafies no fa servir la tecnologia tipogràfica habitual (les ‘fonts’ dels ordenadors), i això és per un motiu essencial. Fa set anys, els estàndards HTML eren molt limitats en l’ús de fonts tipogràfiques personalitzades, de manera que si es volia fer que es poguessin veure les epigrafies en qualsevol ordenador calia emprar altres procediments gràfics. Això és el que es va tenir que fer, aplicar la mateixa tecnologia que es fa servir per dibuixar una font qualsevol en pantalla, per ‘dibuixar a mà’ les epigrafies en les pàgines HTML. Un autèntic calvari. Per això, per exemple. no es pot fer copiar/enganxar (encara), els glifs que es mostren són ‘dibuixos’ no ‘lletres’. Ben conscients de les limitacions que voler fer visibles les epigrafies en qualsevol ordenador comportava, s’ha anat estant al dia de l’evolució dels estàndards per el que fa al suport de fonts en el Web. De fet, les especificacions fa anys que hi són, però el ritme d’adopció per els diferents navegadors ha estat molt lent. En primer persona: recordo que fa uns anys, presentant en una xerrada la secció de concordances de cada epigrafia i el seu funcionament, un dels oients va preguntar si no es podia fer copy/paste, i se li va tenir que explicar -somerament- això que estem explicant aquí (‘sap greu, però encara no es pot’). De fet, s’havien estat fent proves feia poc, però el suport de fonts personalitzades a les pàgines web (webfonts) era encara molt precari (i perillós, podien ser un vector d’atac). Han passat uns anys i ara sí sembla que el suport hagi arribat al punt de ser majoritari i funcional. La idea és doncs fer les proves necessàries i mirar d’anar convertint la presentació de les epigrafies a tecnologia de text, i que es pugui (per fi!) fer copiar/enganxar.

Això passa per el font iber.ttf, que lògicament s’ha hagut d’actualitzar amb la nova codificació d’aquests signes. Actualment està en la versió 4.5, i com que es preveuen noves adicions al Signari, segur que si tot va bé, en tindrà de posteriors. El canvi de rang era inevitable per compatibilitat amb l’estàndard HTML i poder fer servir una mateixa tipografia (finalment!) en el web i en els documents locals.

Ara, cal entendre que el rang numèric utilitzat actualment en el Corpus (33-387), està ja assignat i particionat en els estàndards (sent valors baixos, és plenament hereu de les vicissituds puerperals de la informàtica del segle passat). Podem emprar-los en una font pròpia com és iber.ttf, però no deixa de ser una ‘solució’ transient, de compromís. La solució definitiva és l’assignació d’un rang estandarditzat (en principi a Unicode) per a l’ibèric; així, qualsevol podria fer una font ibèrica amb garanties de compatibilitat. Per això és tan important que la codificació es faci bé i contempli tot el que s’hagi de contemplar per poder reproduir els texts ibèrics (i de retruc, poder estudiar-los). Desafortunadament els encarregats d’aquesta feina no estan al cas. Els experts ignoren deliberadament les proves de la complexitat intrínseca de l’escriptura i estan ancorats en una proposta d’uns ~50 signes (codepoints, codis numèrics) de fa anys. I a més, Unicode (per desconeixement), preveu un espai per l’ibèric clarament insuficient. Si efectivament s’acaba estandarditzant una codificació deficient estarem en el pitjor dels escenaris. Caldrà seguir emprant fonts ad hoc per reproduir els texts i l’estàndard serà més una molèstia que un benefici. Fa anys que insistim i potser el més trist de tot plegat, sigui l’autisme interessat dels ‘experts’. El damnificat final de tot plegat no és altre que l’estudi de l’ibèric. Mal favor.

Ni fet expressament. Just uns pocs dies abans de penjar aquest apunt, es publica la proposta formal per a Unicode (està en la bibliografia) i es confirma el pitjor dels escenaris. Els autors són perfectament conscients dels problemes que crearà la seva proposta, (el que dèiem de les fonts tipogràfiques), però increïblement s’hi reafirmen. Literal de la seva proposta:

With the proposed repertoires, all characters in Northeastern Iberian and Celtiberian scripts can be represented. As with Old Italic, fonts will be used to represent the different alphabets of Iberia…

The main variants used by the different scripts and epigraphic schools will be expressed by means of different fonts which will allow the variability of writing to be better represented.

És a dir, que si tenim 10 Bes diferents caldran 10 fonts..!??! Es confon evidència parcial amb evidència total i per tant teoria amb realitat. Cap d’aquests alphabets o scripts ha estat mai definit ni demostrat sobre les dades! És ben fàcil: a Erau/Enserune, per exemple, sabem de 152 glifs diferents, amb caràcters amb fins a 5 variants clarament diferenciades, caldrien doncs 5 fonts diferents per reproduir-ne els texts, i el mateix passa en força més contexts! O no ho saben (més aviat no volen saber-ho, se’ls ha avisat repetidament) o ja els hi està bé.
Un nyap com una casa de pagès… 😦

La Bibliografia, com la resta de seccions del web ha estat pràcticament tot el mes en encefalograma pla. L’atenció està immersa en la problemàtica dels signes ibèrics i no deixa espai per res més (a veure si més endavant es pot trobar un punt de claredat i es pot respirar una mica millor).

Llistem les minses, tot i que notables, novetats del mes per seccions; com és habitual[4].

Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana: Secció Bibliografia de l’Època Visigoda: Secció Bibliografia Vària:

A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 31.831 pàgines consultables.

 

Però amb desembre s’acaba també l’any 2020.

Un any marcat socialment per una pandèmia que ha despullat moralment els dirigents i matat cruelment un nombre esgarrifós de persones. Morts en gran mesura evitables, com l’exemple de diversos països ha fet palès (és a dir, si ets un estat i pots fer la teva). El 2021 està cridat a ser l’any de la vacuna, una oportunitat que és fàcil preveure que tornarà a ser aprofitada per els mateixos amb les mateixes intencions. Bo serà, si arribem al desembre que ve amb una immunitat social adquirida, tot i que és més que probable que entre ets i uts, es faci allargar tant com es pugui.

Al País, ha estat un any marcat políticament per el retorn a l’autonomisme més servil i hipòcrita (de la mà dels propis partits anomenats ‘independentistes’) i per tant, buit de contingut polític real (més enllà de la ridícula gesticulació habitual). La noció es clara i no pas nova: els sistemes de partits, la ‘partitocràcia’, estan pensats per mantenir la continuïtat de l’estat. La diferència, està en si estan disposats a sacrificar drets fonamentals com l’autodeterminació per aquest fi, o no, i en això el rol dels mitjans és clau, ja que són el mitjancer entre societat i dirigents. Aquest any hem vist com una Europa hipòcrita es contraposava amb uns Estats Units d’Amèrica on un presentador tallava al seu President en directe per estar mentint. Apliqueu-ho a casa nostra i veureu doblement on estem[5]. Diuen que les comparacions són odioses; deu ser per la veritat que revelen.

Amb tot això arribem a un altre fi d’any, i seria de malagraïts no donar gràcies per aquesta meravella. Deixeu-me alçar la copa per recordar, mirant als signes, aquest any sí, la profecia d’en Guillem de Belibasta :

 

El Llorer reverdirà!

 

 

 

Notes
  • [1] Sí, el pare del hebreus i de la llengua hebrea. El dels fills de Noè (‘Sem pare de tots els fill d’ÈberGn 10:21) que després del Diluvi (possiblement una de les darreres apertures del mar Negre al 5è m.aC) de l’Ararat anaren a Sumer i feren la torre de Babel, episodi conceptualitzat com l’origen de les diferents parles (d’aquí el seu fill Pèleg). Patriarca únic i dotat a més, amb una doble tradició babèlica: la que el fa aliè a la torre, i així poder justificar l’hebreu com a única llengua prediluvial, ergo divina, i la que el fa l’arquitecte de la pròpia torre. Filiació mítica, aquesta d’Èber amb la Ibèria dels clàssics, ja explicitada fa segles (llegiu els pròlegs d’en Pujades, per exemple). Lo dels castells ens ve de molt enllà…. 🙂
  • [2] Libre del Reis c.54. Esmentat més d’un cop en aquest bloc.
  • [3] D’aquí que Bhishma hagués d’estar sis mesos entre la vida i la mort en el llit de fletxes. La data original de la seva mort queia en els mesos de minva solar, i això era incompatible amb les tradicions que incorporaren posteriorment el mite, d’aquí els mesos d’espera fins el moment favorable al traspàs. Figura que les croades acabaran duent a l’occident europeu en el cicle graàlic en la figura del Rei Pescador, sempre entre la vida i la mort.
  • [4] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
  • [5] No ens enganyem, a Mercuri mai li ha importat la veritat, és un fet reconegut de fa  molts segles (un exemple recent: en una pandèmia han tardat més de mig any en dir que es transmetia per aerosols per la por que causava als governants haver de reconèixer quelcom tant bàsic com que un virus que afecta les vies respiratòries es transmet per l’aire!), però l’abisme que hi ha entre el periodisme nord-americà i el de casa nostra és insalvable.
    La salut democràtica d’una societat es pot mesurar per el rol dels mitjans de comunicació. Situats entre el poder i el poble, en la mesura que defensin la veritat i la formació de la societat a la que informen, i per tant actuïn com a contrapoder, es pot parlar de democràcies. Si per contra, serveixen al poder i miren de fer realitat el seus desitjos, estem parlant de tiranies (fent servir termes socràtics).
    És evident que els mitjans de casa nostra estan en aquesta segona postura i són l’agent d’aculturació preferent dels servidors de l’estat. Això implica la infantilització i idiotització del personal (anant bé, a l’espectacle li diuen cultura…!), la benedicció servil de tota mesura absurda, injusta, o directament impossible, destinada en realitat a culpabilitzar el poble per estalviar als governants les seves responsabilitats, i en definitiva, la promoció sistemàtica de la renúncia a la pròpia llibertat.
    Fa mil·lennis que les relacions entre dirigents i poble es descriuen en termes de domesticació (pastor-ramat, etc) on el dirigent és evidentment l’humà, el bo, el desitjable i el poble és un ens bàsicament irracional, d’aquí que se l’hagi de guiar per el seu bé (escorxador inclòs es veu). Llegiu sinó els mites babilònics sobre la creació de la humanitat i veureu si en fa de temps que dura la comèdia. Ara, més enllà de la immediatesa i les seves servituds, la roda no deixa de girar i el que avui està a dalt demà estarà a baix, Mercuri també ho sap això.
    Tot plegat, més vell que l’anar a peu.
Aquesta entrada s'ha publicat en Ararat, Babel, Bhishma, Bibliografia, cathalaunia.org, Corpus Ibèrika, cronologia, cronomapes, Diluvi, gran conjunció, iber.ttf, Iunstir, Pèleg, Polifem, Prana, Qohelet, Rei pescador, Samsara, Signari ibèric, webfonts i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.