Una d’escacs.

La recerca que s’està fent darrerament està obligant a tocar àmbits molt allunyats i molt més amplis que els habituals de la Gòtia del finals del segle IX o inicis del X que és el context que s’està processant en el Fons Cathalaunia, fet que obliga a un esforç extra considerable i a utilitzar metodologies d’estudi força diferents. Aquest apunt és per donar un tast d’un aspecte tangencial del que va sorgint…

Ingmar_Bergman-The_Seventh_Seal-01

Els escacs i la mort, el repte de la vida…
Tu que això llegeixes, en quin punt de la partida estàs?

Per a qui això escriu, parlar d’escacs, és quelcom complicat per les múltiples implicacions personals que comporta. En primer lloc, vull fer homenatge d’en Jaume Mora i Corbera, estimat parent i mestre properament tornat a despertar, qui, sent jo llavors encara un vailet, em donà la primera lliçó pràctica essencial dels escacs, – en la seva formulació actual – : no sols pots guanyar o perdre, també pots… empatar…![1]

Però és cert que aquesta possibilitat és l’excepció, no la norma, i així sorgí el tema en la recerca al tractar una obra escrita el segle XII per el monjo Metellus de l’abadia bavaresa de Tegernsee: els “Quirinalia”[2]. On s’explica, per contextualitzar la fundació de la institució, com quan en la cort del rei Pipí (el pare de Carlemany), els germans i nobles bavaresos, Adalbert i Otger, hi eren personatges rellevants, es donà la desgraciada situació que un fill del rei matà un fill d’Otger a rel d’una disputa per una partida d’escacs. El rei, per mirar d’evitar que les morts continuessin, abans que els fets fossin sabuts, consultà privadament als dos germans com creien que convendria entomar una desgràcia inevitable, i ells, convingueren en aconsellar al rei amb la necessitat d’adoptar una postura estoica i no deixar-se arrastrar per la fatalitat. Fou sols llavors que el rei els hi anuncià la terrible nova, i els germans, presos per la seva pròpia paraula, es retiraren de la cort i tornats als seus dominis abandonaren la vida secular i fundaren l’abadia de Tegernsee.

El nucli del relat – l’homicidi entre els fills per l’enfrontament en el joc – serà posteriorment traslladat una generació avall i incorporat en les narracions d’Otger el Danès, en la seva vessant antagònica vers Carlemany[3], però això ja no ens concerneix aquí, com tampoc la  historicitat o no dels fets. He de confessar, que el primer cop que vaig sentir la història, vaig pensar directament que la menció als escacs havia de se una interpolació posterior. El trasllat a la cort cristiana de Pipí, al segle VIII,  d’un joc oriental que arribà a Occident per via musulmana, era clarament anacrònic; però ha resultat que no ho era tant…

En un molt bonic treball de 1954 : The Earliest Evidence of Chess in Western Literature- The Einsiedeln Verses Helena M. Gamer situava en el monestir d’Einsiedeln, fundat per Otó I, en la mateixa vessant nord dels Alps que Sant Gal o Tegernsee, la més primerenca evidència literària, del joc d’escacs en l’occident europeu, entre la fi del segle X i el primer quart del XI. Evidència perfectament coincident amb la primera menció documental que trobarem precisament a casa nostra en el testament d’Ermengol I comte d’Urgell entre els anys 10081007-1010 fet en motiu de la campanya contra Còrdova dels comtes catalans[4]. Ara bé, l’autora, en observar l’absència de terminologia sarraïna en els versos alpins, es decantava més aviat per una influència d’origen bizantí que no pas musulmana, que en tot cas hagués pogut arribar tant per via hispana com – preferentment – itàlica. Raonaments que sense semblar definitius, sí són certament prou convincents. Així que sembla que es pot afirmar que els escacs apareixen simultàniament – parlant en termes aproximats, s’entén – en els monestirs alpins de la dinastia otoniana[5] i entre la noblesa catalana.

Fins i tot en el cas que la influència provingués de més d’una font, com podria semblar natural parlant de quelcom com un joc de taula, la coincidència no deixa de ser notable. Quina podria ser la causa? I és què encara que es tracti sols d’un joc, no és un joc qualsevol, és un joc reial, un joc que sintetitza l’art de la guerra en la seva vessant antiga d’enfrontament paritari entre herois, un joc, en el què l’atzar no dictamina el resultat, un joc de lògica, un joc de ments[6], un joc de nobles; si més no, això és el que la evidència indica. Calia anar més enllà…

A finals del segle X, just quan cal pensar que el joc es degué introduir en les costums de la noblesa, tenim evidència de contactes entre els catalans i els otonians? Doncs, la resposta és: sí, evidentment, sí.

En aquest punt, na Gamer, conscient de la possibilitat d’una transmissió per via musulmana, a l’hora de cercar contactes germano-hispans, ho encarà exclusivament des d’una òptica genèrica de contactes entre les esferes culturals musulmanes i les germàniques, obviant però l’evidència catalana, i per tant, es limità a recordar contactes anteriors al segle XI, com els de Joan de Gorze ambaixador d’Otó I a Còrdova en la dècada dels 950[7], ometent però la personalitat que específicament permet lligar les dues aparicions més primerenques dels escacs a Einsiedeln i a Urgell, que no es altre que el més que conegut Gerbert d’Aurillac, el que serà el papa del mil·lenni, Silvestre II.

Gerbert conegué de primera mà la noblesa catalana de finals del segle X i feu de tutor d’Otó III per encàrrec del seu pare. Coneixent el seu gust per la lògica i la matemàtica[8], semblaria que fora una persona especialment dotada per apreciar els beneficis del joc; més encara en el seu rol de tutor de l’hereu de la corona germànica. I per si això fos poc, tenim que precisament, l’Ermengol I d’Urgell que llegà el joc d’escacs, fill com era de Borrell II comte de Barcelona, tot i que nasqué quan Gerbert ja havia completat la seva instrucció amb Ató, el bisbe de Vic, sí sabem que en el canvi de mil·lenni viatjà a Roma, just quan Gerbert es feia dir Silvestre II. De manera que sí tenim que Gerbert es relacionà directament amb el primer propietari conegut d’un joc d’escacs a l’Europa occidental i també amb els rectors de la dinastia que promovia els monestirs on apareixen els primers esments literaris. Casualitats? O Escac i  mat?

La idea no és nova, de fet, llegeixo en un també molt bonic treball de na Hillary Svoboda : The Chess Queen, que la relació entre els escacs i Gerbert (com a promotor del joc fora de l’òrbita catalana) ja va estar plantejada prèviament per: Richar Eales : 1985 : Chess: The History of the Game[9], tot i que no he pogut localitzar encara l’obra i comprovar quins elements probatoris extra, diferents dels exposats aquí, presenta. Personalment, trobo molt delicat relacionar la introducció d’un modisme, d’una costum cortesana, a una única persona, i per això ho prefereixo pensar més aviat en termes d’intelligentsia, però com pensador i jugador d’escacs – i també com a programador, però això ens portaria massa lluny[10] – , no puc sinó considerar els fets coneguts i cercar-hi explicacions defugint plantejaments tautològics com coincidències o casualitats.

No tenim proves específiques que ens relacionin Gerbert amb els escacs, això és cert, però en l’entesa de què a diferència del joc d’atzar per excel·lència, els daus, els escacs, són un joc estrictament lògic, on la sort hi té poc a veure i les casualitats encara menys, potser fora apropiat deixar de banda les creences, i si en tirar la moneda surten més cares que creus pensar – seguint a Occam – que la moneda està trucada… no trobeu?


Notes

  • [1] Bé, si el contrincant és la mort, lògicament s’entén que estem parlant de la immortalitat llavors. En qualsevol cas, escenaris molt més enllà del què en diríem ‘materialitat’; tampoc res de nou, el destí comú.dels vivents, que sempre és bo de recordar.
  • [2] L’edició de referència : Wattenbach, Wilhelm : 1897 : “Über die Quirinalien des Metellus von Tegernsee” : Sitzungsberichte der Preussischen Akademie der Wissenschaften zu Berlin : 1897.2 p.782-815
  • [3] Bédier, Joseph : 1926 : “Les Légendes épiques – recherches sur la formation des chansons de geste” 2 p.299
  • [4] Baraut i Obiols, Cebrià : 1980 : “Els documents, dels anys 981 – 1010, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgel” : Urgellia : 3 p.7-166 D.300.
  • [5] Per el que fa a l’ús de les institucions religioses per part del otonians, i en concret Otó I, per exemple: Westfall Thompson, James : 1918 : “Church and State in Mediaeval Germany. I & II” : The American Journal of Theology : 22.1-2 p.72-100,199-232; en especial p.95-100.
  • [6] Els aficionats m’entendran perfectament si rememoro les partides magistrals de gegants com: Capablanca, Alekhine o Tal.
  • [7] I encara s’hi podria afegir els contactes familiars i comercials de Sant Eulogi, exiliats amb el rei Lluís de Baviera, un segle abans. (Epístola a Wiliesindo) per exemple a: Herrera i Roldán, Pedro : 2005 : “Obras Completas San Eulogio de Córdoba” p.219
  • [8] Veure per exemple : Pekonen, Osmo : 2001 : “Gerberto de Aurillac- Matemético y Papa” : La Gaceta de la Real Sociedad Matemática Española : 4.2 p.399-408
  • [9] Svoboda, Hillary : 2010 : “The Chess Queen” p.11
  • [10] Sols un parell de conceptes bàsics. Actualment els ordenadors estan ja superant els contrincants humans en el joc d’escacs, però ho fan a base de força bruta, amb massives llibreries d’inicis i computant milers de milions de variants a cada moviment; com si féssim carreres entre avions i persones, ves quina sorpresa! No puc sinó fer una crida als que estimen la programació, la algorítmica (una altra benedicció que ens arribà de mans musulmanes) a anar mes enllà; no sols és possible, és imprescindible. Un referent inevitable: Alan Turing , l’inimitable geni matemàtic que amb paper i llapis dissenyà màquines intel·ligents, si això ho comparem amb el pèssim nivell de la ‘tecnologia’ programàtica actual, arraconada sistemàticament a fer de caixer automàtic per a Mammó, el resultat és patètic, mai tan ben dit. – Afegit 2018-III-12 – La nova tongada de programes de jocs han donat un pas endavant en basar-se en ‘aprenentatge reforçat‘ una variant de les xarxes neuronals recurrents (n’hem parlat no fa gaire). En aquesta mena de xarxes, les dades sobre les que treballa venen seriades, una rera l’altra (en el cas dels escacs, per exemple,les entrades serien les posicions del tauler i la sortida la jugada a fer). A partir del coneixement de les regles del joc (com es mou, qui guanya, etc) el programa juga contra sí mateix i ‘aprèn’ per experiència acumulada quines jugades són bones o no. El que abans era cerca massiva de possibles jugades, es veu parcialment substituït per milers de partides automatitzades. La potència d’aquests sistemes és molt gran (tant, que de fet, l’altra dia Elon Musk, que no és pas un defensor de les regulacions, deia que era partidari que aquestes tècniques d’IA fossin regulades, per la seva perillositat, poca broma…) però continuen tenint els dos problemes bàsics. Primer, el cost computacional de la fase d’aprenentatge és molt alt, tant, que pocs actors poden permetre’s calcular certes problemàtiques, tot i que com a contrapartida, el cost d’execució (aplicar la xarxa resultant de la fase d’entrenament) és baix, i per tant fàcilment implementable a gran escala (pensem per exemple en coses com els cotxes autònoms) i per tant amb un immens potencial de capacitat d’impacte social. L’altra ‘defecte’ d’aquestes tècniques és gairebé inherent a la pròpia natura del mètode: una xarxa neuronal no és més que una funció matemàtica específica i concreta derivada de la seva topologia específica (farcida, això sí de constants, que variant-les són les que permeten la seva aplicació a qualsevol àmbit – són aproximadors de funcions -), de manera que tot i que potser una xarxa neuronal concreta guanyi al millor jugador d’escacs del món, no sabem el perquè. La fórmula funciona, però això no vol dir que tingui sentit per els humans, que en poguem derivar un millor coneixement – per exemple, del joc dels escacs -. Recordo fa anys un experiment fet a base de programació ‘genètica’ (una altra tècnica de computació inspirada -remotament- en models biològics), on la màquina dissenyava circuits analògics a partir d’una sèrie limitada de components i que havien de complir unes especificacions funcionals donades. Els resultats van mostrar, que efectivament, els circuits que l’algoritme dissenyava complien perfectament els paràmetres funcionals, però des del punt de vista ‘humà’, d’enginyeria, no tenien sentit; un expert humà sabia que funcionaven, però no era evident el com, el perquè. Un dels problemes endèmics de les xarxes neuronals és aquest. Els coeficients calculats durant la fase d’aprenentatge no sempre (més aviat gairebé mai) permeten entendre perquè funcionen i no milloren la nostra comprensió del problema que resolen. No cal dir que lògicament, aquest és un camp on també es dediquen molts esforços.
Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Adalbert, Alan Turing, Baviera, Borrell II, Carlemany, Cebrià Baraut i Obiols, daus, Einsiedeln, Ermengol I d'Urgell, escacs, Gerbert d'Aurillac, Helena M. Gamer, Hillary Svoboda, James Westfall Thompson, Jaume Mora i Corbera, Joan de Gorze, Joseph Bedier, Metellus, mort, Occam, Osmo Pekonen, Otó I, Otó III, Otger, Otger el Danès, otonians, Pedro Herrera i Roldán, Pipí el Breu, Quirinalia, Richar Eales, Sant Eulogi, Sant Gall, Silvestre II, Tegernsee, Wilhelm Wattenbach i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

11 respostes a Una d’escacs.

  1. Alejandro Melchor ha dit:

    Apreciado Cathalaunis:
    Iré acabando con mis escritos, mas que todo para no tenerte pendiente de mis disquisiciones y poder dedicarte a otras personas/temas de esta excelente web. Desconozco tu formación académica ( la mia como farmaceútico es escasamente “humanística” ), pero te me avanzas a las respuestas que creo me vas a dar. Esta última referente a las dataciones es excelente como resumen, y las dudas que habría que contrastar. He hecho la prueba con el “Diplomacati” del Monasterio de Ripoll que me envió la Biblioteca episcopal de Vic ( aunque también puede encontarse en Internet ) o el “Abacilogio de Ripoll” y las fechas no son en absoluto coincidentes. El estudio que en su dia hizo ex excelente historiador E. Junyent allá por los años ’30 y que se ha reeditado varias veces mas, incluso por otros autores, arrastran el problema de las fechas EN NADA coincidentes entre las que él copió a partir de la copia del monje Roc d’Olzinelles, y las fechas que en latín aparecen con los diferentes reyes francos y capetos posteriormente de los inventarios de cada uno de los abades del Monasterio. No es necesario que de muchos ejemplos, tan solo decir que el del año 979 contiene un margen de error correspondiente a la fecha en latín que figura al final del mismo con el Rey franco correspodiente en DOS años, pero es que el de 1047 ya contiene un error de hasta ! 10 años ! ( siendo rey Enrique ), y así en adelante. Así que como dices, “la millor manera és cercar documents del context amb datacions dobles, per regnat i per any d’encarnació i veure en quin moment s’inicià el compte a cada lloc. No és un mètode definitiu, ja que en segons quins casos les ambigüitats poden mantenir-se, les inconsistències són sovint la norma en una documentació tan antiga”. Me quedo algo decepcionado, y en el caso de la datación de los documentos de Ripoll y Urgell referentes al ajedrez, al menos, queda el “consuelo” de que el error puede ser como máximo de un año, pero me pregunto en el conjunto de centenares de documentos catalanes conocidos, si se ha verificado con corrección tales dataciones, y los posibles decenas de casos en que esto se puede haber hecho de forma poco rigurosa. Gracias por todo, me has hecho concretar y preguntarme algunas dudas que se han ido solucionando, a la par que me ha generado alguna otra, pero creo que nos hemos acercado a un nivel de análisis bastante pausible de algunas realidades que pudieron ser probables en aquellos dos siglos. Un abrazo.

  2. Alejandro Melchor ha dit:

    No voy a negar que me has dejado ! “pasmao” ! con la fecha propuesta de 1007 como la posiblemente y en puridad mas correcta del Testamento del Comte Urgell, y creo que puedes estar en lo cierto, siguiendo tu razonamiento de cálculo tomado a partir realmente del año 996 como primero en contabilizarse por parte del Rey franco Roberto. Ya en las notas de la Tabla de cálculo de Xavier Mora él mismo indica que en el Condado urgeliano las fechas podían estar también desplazadas uno o dos años; en realidad no sabremos nunca con certeza que año fue, aunque como tú indicas lo mas probable es que fuese ese 1007. El año 1010 que intentó demostrase por parte de los dos primeros historiadores de ajedrez ( Von del Lasa y Murray ) a finales del siglo XIX, partía de una “realidad” quizás algo deformada y que nunca convenció. Ambos intentan argumentarla – tengo los dos libros libros -, pero no convenció a sus contemporáneos, más aun, se puede demostrar hoy en dia que si el testamento corresponde al 28 de Julio – y esto es clarísimo -, esta es imposible porque ha quedado demostrado que el Conde Ermengol falleció un mes antes, en Junio, que es cuando fue a batallar a Córdoba; este hecho es además corroborado por la fuente árabe principal, que se conserva. Pero todo este razonamiento que “abres” me genera nuevas dudas ( así no teminaremos ! nunca ! ), en tal caso, ya que se conserva la copia del inventario del mismo año 1008 con referencia al ajedrez al fallecer el abad de Ripoll, Seniofredo, ¿ quién te dice entonces que también esta fecha no pueda estar desplazada un año hacia atrás ?, .. o no … De un modo mas amplio, y equiparable a todo el conjunto de documentos que se consevan en Catalunya, los “Diplomacati” o Diplomatarios de los que se nutre buena parte de nuestra Historia, ¿ quien te dice que algunos de ellos no pueden estar mal datados en uno o dos años … ?. El caso del inventario del Monasterio de Ripoll de 1008 es todavía mas sorprendente porque no indica nada del Rey Roberto ! al contrario que su vecino de Urgell !; bien puede argumentarse que es un documento mas “local” y desde luego de menor importancia que un Testamento ( y mas teniendo en cuenta que formal y oficialmente el Condado estaba superditado aún al Reino franco, y que un documento de tal importancia debía ser avalado por el Rey del que se dependía. Creo que esa es la respuesta ). El hecho es que el inventario de Ripoll comienza así: ” Anno incarrnationis domini nostri Jesuchristi MVIII (1008), IV nonas iulii ( 8 de Julio ) dominica die, discedence a seculo dommo Seniofredo, inclito abate S. Marie cenobii Rivipollentis ….” , pero no alude nada al reinado del rey Roberto ( tampoco al final del documento ). Tomaremos efectivamente el mismo Año de la encarnación de 1008, pero quien te dice que no pudo ser el 1007, …es que para “rizar el rizo” …
    No soy el único en pensar que ya a mediados o finales del Siglo del Siglo X se conocía el Ajedrez por parte de la nobleza catalana ( ya ha sido enunciado por otras personas antes que yo ). Esto daría para un “hilo” mas largo que posiblemente escribiré cuando acabe mi artículo para la Federación de aquí unas semanas. En resumen yo tengo la teoría de que fue el padre de Ermengol, Borrell II, quien consiguiese esas primeras piezas de ajedrez, mas como objeto decorativo que lúdico como juego. No olvidemos que entre 940-980 este Conde firmó hasta cuatro pactos de paz con los Califas andalusíes, y que varios emisarios/embajadas fueron a Córdoba a intercambiarse “presentes” – como se hacía en la época -, esto figura en la crónica del historiador árabe que fue dado a conocer en nuestro Siglo por el estudioso Ramon d’Abadal ( en su colección de biografías de Condes catalanes, muy conocido ). Esto por lo que respecta a Urgell, de como llegó a Ripoll ( Condado de Besalú-Cerdanya ) esas “28 piezas de ajedrez cristalino” que se citan, es un poco mas difícil, pero algo similar debió ocurrir. No olvidemos que Borrell II era primo de Miró de Cerdanya y Oliba Cabreta, y es posible que donase esas piezas al Monasterio por ej. en el año 977 con la consagración de la tercera basílica de Ripoll ( en las consagraciones se hacían muchas donaciones, esto ha sido indicado por muchos autores, incluso por los propios protagonistas como Miró que lo dejó por escrito ), y otra idea pausible es que en las embajadas cordobesas, amen de que se sabe Borrell II fue a alguna, iba acompañada de otros nobles catalanes, posiblemente de Condados cercanos como el de Cerdanya, Girona, y otros, y el califa cordobés diese a algún otro Noble alguna réplica mas de este juego. Por último está la “conexión” Gerbert de Aurillac (967-970, su estancia en Ripoll ), y el contacto que tuvo con la cultura árabe, no solo en libros, sino presumiblemante en otros saberes. No hace mucho leí, demostrado, que nuestro insigne monje Gerbert era aficionado al juego de la “Rytmomachia”, un juego numérico mas difícil que el ajedrez, si tenía interés en tal juego, ¿ porqué no pudo entrar en contacto también con el Ajedrez, más sencillo, pero igualmente interesante para su mente renacentista ?. Todo conjeturas, pero creo muy cercanas a como se desroollaron los hechos históricos. Ya digo, concretaré mas cuando termine mi artículo. Y tú no te preocupes … ! soy un pesado !. Como colofón tengo que conseguir el análisis de Cebrià Baraut en “Urgellia”, y sino, pues me tocará viajar a La Seu d’Urgell …

    • cathalaunis ha dit:

      Benvolgut Alejandro.
      El tema de les datacions pot ser difícil ja que depèn de com llavors es comptessin localment els anys del regnat (per exemple: el rei Robert va ser fet rei de França l’octubre del 996, si a Urgell comptaven els anys del rei a partir d’aquell moment, llavors el juliol del 12è any seria el del 1008, però no, si ho feien des un dia anterior al juliol – i recordo, per exemple, haver llegit que la diada de Sant Joan s’havia fet servir d’inici d’any en algun moment al s.XI -). Personalment crec que la millor manera és cercar documents del context amb datacions dobles, per regnat i per any d’encarnació i veure en quin moment s’inicià el compte a cada lloc. No és un mètode definitiu, ja que en segons quins casos les ambigüitats poden mantenir-se, les inconsistències són sovint la norma en una documentació tan antiga, pot faltar l’evidència suficient per aplicar el mètode, i en tot cas, la realitat sempre és més complicada del que sembla, però tot i així, crec que és l’aproximació que més ens pot apropar a la veritat.

  3. Alejandro Melchor ha dit:

    Una nota, poco conocida, pero descubierta hace poco tiempo: el primer documento que habla de Ajedrez en Europa NO es el Testamento del Conde de Urgell Ermengol I del 28 de Julio del 1008, SINO otro del 8 de Julio del mismo año que es un inventario a la muerte del abad de Ripoll ( Seniofred ) en dicho MISMO año donde se indica “scachos cristallinos XXVIII”; esto es, 28 piezas de ajedrez cristalino – cristal de roca -. El documento puede encontrarse, con cierta dificultad, aqui en Internet, pero a mi me lo dieron desde la Biblioteca central de Vic, donde se guardan todos los documentos de Ripoll ya que era la sede episcopal de la que dependia, también en el siglo X y XI, el Monasterio de Ripoll. En fin, también es en Catalunya; pero “desgraciadamente” toca cambiar todos los libros de Ajedrez, y enciclopedias – también las de Internet -, ya que este documento psas a ser el PRIMERO de Europa, en detrimento del otro. Lo siento por los amigos de La Seu d’Urgell, pero el original del mismo es claro, y se corresponde al 8 de Julio, esto es, veinte dias anterior. De como llegó allí estoy haciendo un artículo con algunas hipótesis, pausibles aunque indemostrables. La Fed. catalana de Ajedrez ya está al tanto de estas averiguaciones, pero es que para demostrar mis conjeturas estoy teniendo que leer decenas de libros de los Condes de la época, documentos, e incluso las obras de cronistas árabes del momento, también conocidos. Pero en definitiva, ahí está el dato.

    • cathalaunis ha dit:

      Benvolgut Alejandro.
      Moltes gràcies per la dada, però crec que ja havia estat considerat. El problema és que el testament del comte no és del 1008 sinó del 1007. En ser un document que pertany a un context que encara no ha estat processat en el Fons Cathalaunia, no en tenia l’edició crítica i vaig seguir el treball de na Gamer que el situa el 1008 (Gamer, Helena M. : 1954 : “The Earliest Evidence of Chess in Western Literature- The Einsiedeln Verses” : Speculum – a journal of medieval studies : 29.4 p.738), desafortunadament però, sembla que el document és del 1007 (ho acabo de reflectir en el text). El teu comentari, ha servit doncs per corregir aquest error. Moltes gràcies!
      Més enllà d’això, i cercant arrel també de la teva aportació, voldria fer-me ressò de la tesi doctoral d’en Joan Duran-Porta del 2015: L’orfebreria romànica a Catalunya (950-1250), on en la secció 7.2.3 es comenten les primeres evidències conegudes dels escacs a casa nostra. No he tingut temps de llegir-me la tesi sencera de manera que prefereixo no dur el comentari més enllà, però si com suposo, segueix la qualitat d’aquesta secció és certament notable.
      En conjunt, amb la multiplicitat de les informacions crec que es reforça la noció que (probablement) a finals del segle X, (i segur a) inicis del XI el jocs d’escacs entrà en les costums de la noblesa ‘catalana’.

      De manera que molt agraït per la dada Alejandro, sovint és a base de cuidar els detalls que es millora!

      • Alejandro Melchor ha dit:

        !! Discrepo !!. A ver, en conjunto, me sabe mal que los lectores acaben teniendo que leer un tema “menor” como puede ser la introducción del ajedrez en nuestras tierras, y su POSIBLE FECHA EXACTA documental, teniendo en cuenta que esta web trata de temas mas amplios sobre la Catalunya inicial. En conjunto, yo hace años que ya he leído decenas de trabajos sobre estos primeros pasos del Ajedrez en nuestras tierras, y el tema ya viene analizado, bastante correctamente desde ! finales del siglo XIX ! ( Von der Lasa, Murray y nuestro Josep Brunet y Bellet ). Conozco y tengo los libros que citas ( de Richard Eales y Helena M. Gamer ), así como otros muchísimos que se acercan a ello. La fecha del Testamento de Ermengol I, para mi, sigue siendo clara; se ha venido indicando 1008 ó 1010 en decenas de publicaciones, y sólo una vez leí 1007. El porqué de 1008 ó 1010 también ha sido establecida por los “super” especialistas, en esencia tiene que ver con el calendario juliano que había en la época; en todos los Condados se tomaba la fecha desde que el rey franco accedía al trono, …pero Urgell iba ! dos años atrasado !, respecto al “oficial” ( el debate de este extremo es todavía mas largo de explicar, prefiero ni entrar ). El dato objetivo claro es el propio documento, conservado en el cartulario de la Catedral de la Seu d’Urgell, y reproducido fotográficamente aquí en Internet, o al menos el texto en latín, también publicado desde finales del Siglo XIX y reeditado 3-4 veces por estudiosos catalanes. Y el susodicho texto es claro: ” Et ad sancti Aegidii cenobii ijisos meos schacos ad ipsa opera de Ecclesia. . . . Aliud quodcunque invenire potueritis in aliqua re, donare faciatis pro anima mea. Facto isto testamento v Kalendas Augusti anno .xii. regnante Rotbeito Rege. Ermengaudus Comes qui hunc test-amentum feci & testes firman; rogavi . . . Signura . . . Bernardus sacerdos qui hunc testament urn scripsi et.
        subscripsi die & anno quo supra.”; O sea, ” a la Iglesia de San Egidio dono mi ajedrez … “, y ahora LO MAS IMPORTANTE: hecho este testamento “V kalendas Augusti anno xii rengante Rotbeito Rege”, como se sabe la traslación de fechas entre calendario juliano y gregoriano (actual), dicha fecha corresponde al 28 de Julio, y sigue: “reinado 12 del Rey (franco) Roberto”, como empezó a reinar en 996, si le sumamos 12 años, da la cifra del año 1008, tomada como tal desde hace años. Incluso el propio club de Ajedrez de La Seu toman dicha fecha como correcta. No se a que acepción viene tomada por un único autor la de 1007, y en que se basa para ello, cuando el testamento original puede consultarse en dicha catedral actualmente. En resumen, que no veo la razón de indicar el año 1007, y por otro lado seguiré considerando el documento de Ripoll ( 8 de Julio 1008, IV nonas Julii MVIII ) como PRIMER DOCUMENTO en referencia al ajedrez. Es una lástima que no tenga tu correo personal para enviarte los originales de muchos especialistas ( inglés, castellano y catalán ), así como los archivos de documentos que indico, pero bien, ! esta “intenta” ser mi demostración …, y pedona por la extensión ….

        • cathalaunis ha dit:

          No Alejandro. El dotzè any de Robert, si va començar regnat el 996 en principi correspon al 1007, recorda que no estem parlant d’anys viscuts (com comptem les edats personals avui en dia) sinó de l’any en curs (el primer de Robert va ser el 996, el segon el 997, etc). No dic que no pugui correspondre al nostre 1008, si efectivament es demostrés documentalment que l’època local de les datacions de Robert a Urgell estigués desplaçada un any, però per defecte, correspon al 1007, com pots verificar, per exemple, en la facilitat de càlcul d’en Xavier Mora (caldria mirar per rematar-ho l’edició crítica original d’en Baraut a Urgellia, però no la tinc a mà). Per altra banda, la data del 1010 només s’esmenta perquè és la de la batalla i de retruc de la possible execució del testament.
          No estant especialment versat en la documentació local d’aquest rei, no sé anar més enllà. Entenc l’interès personal, però recorda que el fet que un document determinat sigui o no el primer en mostrar un modisme local només dona un terme ante quem a l’ús real. El que sí sembla significatiu és que el conjunt de documents testimonien que a inicis dels segle XI els escacs eren coneguts per els nobles cristians d’aquestes terres, i que per tant no fora desassenyat pensar que hi arribaren un temps abans – potser a finals del X? -.

  4. Alejandro Melchor ha dit:

    Apreciat Cathalaunis ( perdonam que hi hagi escrit en castellà, però per generació i hábit es més fàcil per mi ):
    Veo que compartimos intereses parecidos. Llegué a tu enlace de casualidad, y como ves, vivo en la zona de la “Proto-Catalunya” a la que le dedicas este link (!). La Pobla de Lillet está en el límite del Ripollès y el Berguedà, y a tiro de piedra de la iglesia de Montgrony ( “Covadonga catalana” ), en lo alto de un risco, cuna del “Set Barons de la Fama” – ya sabes de que hablo, asumo – ( y Otger Cataló entre ellos ). Amén el castillo de Mataplana, del que te hablé se encontró la pieza de ajedrez, ya debes saber, el del mítico Comte Arnau está a un par de Kms. de la iglesia y a 10 de aquí. Así que por todo ello la “Catalunya” anterior al Siglo XII – tal como refleja el subtítulo de tu web – está por aquí ! a la orden del dia !. Si además añado un hermano mayor Doctor en Historia ( catalana ), que yo mismo soy ajedrecista federado, y que en el pueblo organizamos cada año un Torneo Internacional desde hace 24 años, se forma un !! “collage” de órdago !!. ( por cierto, veo que conocías a tu Maestro Jaume Mora – Terrassa -, y que sabrás falleció hace unos meses, puedes leer un obituario de un colega suyo del Club en http://www.ajedreznd.com/2013/mora.html ).
    Como tú muy bien dices, aunque posible, la relación entre Gerbert d’Aurillac y Baviera ( a través del proteccionismo de Otón II y tutoría del infante Otón III al que le dio el todavía monje ), y su conexión del ajedrez es pausible, la idea me parece aventurada, aunque haya elementos que puedan reforzarla. No lo dices, pero Gerbert estuvo entre 967 y 970 estudiando en el Monasterio de Ripoll ( a unos pocos Kms. de Montgrony y Mataplana ), al que había sido invitado por Borrell Ii – el primer Conde que se desgajó de la Monarquía franca -. Es razonable pensar que su cercanía con fuentes de conocimiento árabes en ese momento y lugar le permitiesen YA saber de primera mano la existencia del Ajedrez ( esta zona de “Catalunya” era en ese momento la frontera con los reinos árabes, que por otro lado, se ha demostrado que tan sólo estuvieron unos 100 años por la zona del Pirineo, y además muy escasamente implantados … ! porque le tenían horror a los bosques ! – este detalle pocos lo conocen, y me explicó las causas mi hermano Doctor – ). El texto del Monasterio de Einsiedeln que citas, se sabe desde hace tiempo es cerca del año 990, se llama ” Versus de Scachis” – así, en Latín -, es un largo poema de 98 versos y considerado el primer manuscrito ajedrecístico europeo conocido; y efectivamente estaba en la órbita del Imperio Germánico de la saga Otón en las mismas fechas de la obra y vida de Gerbert. Sin embargo, es asimismo el primer documento que se habla de la pieza llamada “Regina” en contraposición a la árabe “Vizier”, y también donde se indica que los colores de las piezas de ambos bandos deben ser distintos. Si repasamos las vidas de Otón III y Gerbert nos daremos cuenta que el Emperador ” movió los hilos” para que le nombrasen Papa en 999, pero ya antes nuestro monje estaba bajo la órbita de Otón desde hacía años. Es posible que, fruto del contacto en Ripoll – y por ende, árabe -, Gerbert enseñase Ajedrez a una familia noble como esta en aquella parte de Europa, pero es mas razonable pensar, como ha hecho el historiador Eales y la estudiosa Helena Garner, que ese manuscrito recibiese influencia bizantina – sin ir mas lejos redactado en Latín, y sobre todo con la figura de la nueva pieza “Regina” – vía contacto por ej. comercial con el Imperio cristiano de Oriente ( través de Roma e Italia ), más que con el Imperio islámico. Así que la “vía catalana” ( ! ahora muy en boga ! ) para el Ajedrez a través de Gerbert me parece aventurada; si además añadimos que se han encontrado piezas ” cristianizadas” en Sicilia en esas mismas fechas, más aún … a menos de que se demuestre que los árabes también andaban por esas fechas en el Sur de Italia, lo que desconozco. Incluso se ha aventurado otra vía de penetración del juego, pero ya no te la explico para no liarte mas.
    No cabe duda que los “tempos” y casualidades bibliográficas y geográficas tanto de Borrell II, Gerbert y Otón II, unidas al ajedrez pueden hacer ver esa conexión, pero me mantengo en mi escepticismo. Encima Ermengol – el del Testamento con las piezas de ajedrez del 1008 -, es hijo de Borrell ( ¿ le explicaría las reglas Gerbert a él, y este a su hijo ? ). Muchas conjeturas …
    Hay abundante bibliografía incluso aquí en Internet, con todo muy analizado ( excepto tu “nueva Via Catalana” ), sin ir más lejos en Alicante vivía un Maestro Internacional, Ricardo Calvo, que era considerado uno de los mejores historiadores de ajedrez del Mundo, y ya había analizado esto ( su viuda es la Presidenta actual de la Comisión de Historia de la Federación hoy ).
    ! ya te he hecho pasar un rato entretenido !.
    Y recuerda que la noche del 3 de Agosto como cada año desde hace catorce en el pueblo hay una representación de Ajedrez Viviente ( una partida real con figuras humanas, y texto correspondiente ), este año, nos salimos del Medioveo y se visten de luchadores de … 1714 ( por el Aniversario, claro, y de paso … ! la Subvención extra ! ).
    Un abrazo,
    Alejandro Melchor.

    • cathalaunis ha dit:

      Benvolgut Alejandro.
      Moltes gràcies per l’enllaç al recordatori d’en Jaume Mora, era i és molt estimat!
      Per el que fa a la transmissió dels escacs més o menys contemporània entre Catalunya i Baviera, sóc del parer que la via catalana que dius hi havia de ser, altrament estaríem davant de casualitats, i per a mi aquesta, ha de ser sempre la darrera de les opcions. No m’agrada pensar que una cosa com un joc es transmetés per una única persona, és massa fràgil, certament, per això soc més del parer de pensar-ho en termes de contactes entre la cort catalana i la bavaresa. Gerbert seria potser una peça clau, però no la única.
      Per el que fa a Covadonga, i Montgrony, terra dels nou barons de la fama, tinc previst fer un proper apunt que en parlarà, de resquitlló, però hi apareixen.
      Una abraçada.

  5. Alejandro Melchor ha dit:

    Prefiero ser un poco “clásico” sobre el origen del ajedrez en Europa, y como muchos otros ya han escrito antes, prefiero relacionar el origen del ajedrez en Catalunya por la cercanía del contacto con los árabes. Yo mismo he escrito algo más al respecto, por ej. en http://ajedrezando.blogspot.com.es/2013/04/notas-sobre-una-pieza-de-ajedrez-del.html
    ó en http://www.ajedreznd.com/2006/medieval.htm

    Tuyo,
    Alejandro Melchor, La Pobla de Lillet, Barcelona

    • cathalaunis ha dit:

      Benvolgut Alejandro.
      Per a mi no hi ha dicotomia (entre un origen musulmà o bizantí), sinó complexitat en la transmissió. La influència àrab és innegable, però tampoc es pot ignorar l’evidència de Baviera; especialment si sabem de contactes específics que haurien pogut fer d’enllaç.
      Molt fermes les teves pàgines sobre els escacs! N’he aprés molt. Vae Lillet!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.