Una d’escacs.

La recerca que s’està fent darrerament està obligant a tocar àmbits molt allunyats i molt més amplis que els habituals de la Gòtia del finals del segle IX o inicis del X que és el context que s’està processant en el Fons Cathalaunia, fet que obliga a un esforç extra considerable i a utilitzar metodologies d’estudi força diferents. Aquest apunt és per donar un tast d’un aspecte tangencial del que va sorgint…

Ingmar_Bergman-The_Seventh_Seal-01

Els escacs i la mort, el repte de la vida…
Tu que això llegeixes, en quin punt de la partida estàs?

Per a qui això escriu, parlar d’escacs, és quelcom complicat per les múltiples implicacions personals que comporta. En primer lloc, vull fer homenatge d’en Jaume Mora i Corbera, estimat parent i mestre properament tornat a despertar, qui, sent jo llavors encara un vailet, em donà la primera lliçó pràctica essencial dels escacs, – en la seva formulació actual – : no sols pots guanyar o perdre, també pots… empatar…![1]

Però és cert que aquesta possibilitat és l’excepció, no la norma, i així sorgí el tema en la recerca al tractar una obra escrita el segle XII per el monjo Metellus de l’abadia bavaresa de Tegernsee: els “Quirinalia”[2]. On s’explica, per contextualitzar la fundació de la institució, com quan en la cort del rei Pipí (el pare de Carlemany), els germans i nobles bavaresos, Adalbert i Otger, hi eren personatges rellevants, es donà la desgraciada situació que un fill del rei matà un fill d’Otger a rel d’una disputa per una partida d’escacs. El rei, per mirar d’evitar que les morts continuessin, abans que els fets fossin sabuts, consultà privadament als dos germans com creien que convendria entomar una desgràcia inevitable, i ells, convingueren en aconsellar al rei amb la necessitat d’adoptar una postura estoica i no deixar-se arrastrar per la fatalitat. Fou sols llavors que el rei els hi anuncià la terrible nova, i els germans, presos per la seva pròpia paraula, es retiraren de la cort i tornats als seus dominis abandonaren la vida secular i fundaren l’abadia de Tegernsee.

El nucli del relat – l’homicidi entre els fills per l’enfrontament en el joc – serà posteriorment traslladat una generació avall i incorporat en les narracions d’Otger el Danès, en la seva vessant antagònica vers Carlemany[3], però això ja no ens concerneix aquí, com tampoc la  historicitat o no dels fets. He de confessar, que el primer cop que vaig sentir la història, vaig pensar directament que la menció als escacs havia de se una interpolació posterior. El trasllat a la cort cristiana de Pipí, al segle VIII,  d’un joc oriental que arribà a Occident per via musulmana, era clarament anacrònic; però ha resultat que no ho era tant…

En un molt bonic treball de 1954 : The Earliest Evidence of Chess in Western Literature- The Einsiedeln Verses Helena M. Gamer situava en el monestir d’Einsiedeln, fundat per Otó I, en la mateixa vessant nord dels Alps que Sant Gal o Tegernsee, la més primerenca evidència literària, del joc d’escacs en l’occident europeu, entre la fi del segle X i el primer quart del XI. Evidència perfectament coincident amb la primera menció documental que trobarem precisament a casa nostra en el testament d’Ermengol I comte d’Urgell entre els anys 1008-1010 fet en motiu de la campanya contra Còrdova dels comtes catalans[4]. Ara bé, l’autora, en observar l’absència de terminologia sarraïna en els versos alpins, es decantava més aviat per una influència d’origen bizantí que no pas musulmana, que en tot cas hagués pogut arribar tant per via hispana com – preferentment – itàlica. Raonaments que sense semblar definitius, sí són certament prou convincents. Així que sembla que es pot afirmar que els escacs apareixen simultàniament – parlant en termes aproximats, s’entén – en els monestirs alpins de la dinastia otoniana[5] i entre la noblesa catalana.

Fins i tot en el cas que la influència provingués de més d’una font, com podria semblar natural parlant de quelcom com un joc de taula, la coincidència no deixa de ser notable. Quina podria ser la causa? I és què encara que es tracti sols d’un joc, no és un joc qualsevol, és un joc reial, un joc que sintetitza l’art de la guerra en la seva vessant antiga d’enfrontament paritari entre herois, un joc, en el què l’atzar no dictamina el resultat, un joc de lògica, un joc de ments[6], un joc de nobles; si més no, això és el que la evidència indica. Calia anar més enllà…

A finals del segle X, just quan cal pensar que el joc es degué introduir en les costums de la noblesa, tenim evidència de contactes entre els catalans i els otonians? Doncs, la resposta és: sí, evidentment, sí.

En aquest punt, na Gamer, conscient de la possibilitat d’una transmissió per via musulmana, a l’hora de cercar contactes germano-hispans, ho encarà exclusivament des d’una òptica genèrica de contactes entre les esferes culturals musulmanes i les germàniques, obviant però l’evidència catalana, i per tant, es limità a recordar contactes anteriors al segle XI, com els de Joan de Gorze ambaixador d’Otó I a Còrdova en la dècada dels 950[7], ometent però la personalitat que específicament permet lligar les dues aparicions més primerenques dels escacs a Einsiedeln i a Urgell, que no es altre que el més que conegut Gerbert d’Aurillac, el que serà el papa del mil·lenni, Silvestre II.

Gerbert conegué de primera mà la noblesa catalana de finals del segle X i feu de tutor d’Otó III per encàrrec del seu pare. Coneixent el seu gust per la lògica i la matemàtica[8], semblaria que fora una persona especialment dotada per apreciar els beneficis del joc; més encara en el seu rol de tutor de l’hereu de la corona germànica. I per si això fos poc, tenim que precisament, l’Ermengol I d’Urgell que llegà el joc d’escacs, fill com era de Borrell II comte de Barcelona, tot i que nasqué quan Gerbert ja havia completat la seva instrucció amb Ató, el bisbe de Vic, sí sabem que en el canvi de mil·lenni viatjà a Roma, just quan Gerbert es feia dir Silvestre II. De manera que sí tenim que Gerbert es relacionà directament amb el primer propietari conegut d’un joc d’escacs a l’Europa occidental i també amb els rectors de la dinastia que promovia els monestirs on apareixen els primers esments literaris. Casualitats? O Escac i  mat?

La idea no és nova, de fet, llegeixo en un també molt bonic treball de na Hillary Svoboda : The Chess Queen, que la relació entre els escacs i Gerbert (com a promotor del joc fora de l’òrbita catalana) ja va estar plantejada prèviament per: Richar Eales : 1985 : Chess: The History of the Game[9], tot i que no he pogut localitzar encara l’obra i comprovar quins elements probatoris extra, diferents dels exposats aquí, presenta. Personalment, trobo molt delicat relacionar la introducció d’un modisme, d’una costum cortesana, a una única persona, i per això ho prefereixo pensar més aviat en termes d’intelligentsia, però com pensador i jugador d’escacs – i també com a programador, però això ens portaria massa lluny[10] – , no puc sinó considerar els fets coneguts i cercar-hi explicacions defugint plantejaments tautològics com coincidències o casualitats.

No tenim proves específiques que ens relacionin Gerbert amb els escacs, això és cert, però en l’entesa de què a diferència del joc d’atzar per excel·lència, els daus, els escacs, són un joc estrictament lògic, on la sort hi té poc a veure i les casualitats encara menys, potser fora apropiat deixar de banda les creences, i si en tirar la moneda surten més cares que creus pensar – seguint a Occam – que la moneda està trucada… no trobeu?


Notes

Aquesta entrada s'ha publicat en Adalbert, Alan Turing, Baviera, Borrell II, Carlemany, Cebrià Baraut i Obiols, daus, Einsiedeln, Ermengol I d'Urgell, escacs, Gerbert d'Aurillac, Helena M. Gamer, Hillary Svoboda, James Westfall Thompson, Jaume Mora i Corbera, Joan de Gorze, Joseph Bedier, Metellus, mort, Occam, Osmo Pekonen, Otó I, Otó III, Otger, Otger el Danès, otonians, Pedro Herrera i Roldán, Pipí el Breu, Quirinalia, Richar Eales, Sant Eulogi, Sant Gall, Silvestre II, Tegernsee, Wilhelm Wattenbach i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Una d’escacs.

  1. Alejandro Melchor ha dit:

    Prefiero ser un poco “clásico” sobre el origen del ajedrez en Europa, y como muchos otros ya han escrito antes, prefiero relacionar el origen del ajedrez en Catalunya por la cercanía del contacto con los árabes. Yo mismo he escrito algo más al respecto, por ej. en http://ajedrezando.blogspot.com.es/2013/04/notas-sobre-una-pieza-de-ajedrez-del.html
    ó en http://www.ajedreznd.com/2006/medieval.htm

    Tuyo,
    Alejandro Melchor, La Pobla de Lillet, Barcelona

    • cathalaunis ha dit:

      Benvolgut Alejandro.
      Per a mi no hi ha dicotomia (entre un origen musulmà o bizantí), sinó complexitat en la transmissió. La influència àrab és innegable, però tampoc es pot ignorar l’evidència de Baviera; especialment si sabem de contactes específics que haurien pogut fer d’enllaç.
      Molt fermes les teves pàgines sobre els escacs! N’he aprés molt. Vae Lillet!

  2. Alejandro Melchor ha dit:

    Apreciat Cathalaunis ( perdonam que hi hagi escrit en castellà, però per generació i hábit es més fàcil per mi ):
    Veo que compartimos intereses parecidos. Llegué a tu enlace de casualidad, y como ves, vivo en la zona de la “Proto-Catalunya” a la que le dedicas este link (!). La Pobla de Lillet está en el límite del Ripollès y el Berguedà, y a tiro de piedra de la iglesia de Montgrony ( “Covadonga catalana” ), en lo alto de un risco, cuna del “Set Barons de la Fama” – ya sabes de que hablo, asumo – ( y Otger Cataló entre ellos ). Amén el castillo de Mataplana, del que te hablé se encontró la pieza de ajedrez, ya debes saber, el del mítico Comte Arnau está a un par de Kms. de la iglesia y a 10 de aquí. Así que por todo ello la “Catalunya” anterior al Siglo XII – tal como refleja el subtítulo de tu web – está por aquí ! a la orden del dia !. Si además añado un hermano mayor Doctor en Historia ( catalana ), que yo mismo soy ajedrecista federado, y que en el pueblo organizamos cada año un Torneo Internacional desde hace 24 años, se forma un !! “collage” de órdago !!. ( por cierto, veo que conocías a tu Maestro Jaume Mora – Terrassa -, y que sabrás falleció hace unos meses, puedes leer un obituario de un colega suyo del Club en http://www.ajedreznd.com/2013/mora.html ).
    Como tú muy bien dices, aunque posible, la relación entre Gerbert d’Aurillac y Baviera ( a través del proteccionismo de Otón II y tutoría del infante Otón III al que le dio el todavía monje ), y su conexión del ajedrez es pausible, la idea me parece aventurada, aunque haya elementos que puedan reforzarla. No lo dices, pero Gerbert estuvo entre 967 y 970 estudiando en el Monasterio de Ripoll ( a unos pocos Kms. de Montgrony y Mataplana ), al que había sido invitado por Borrell Ii – el primer Conde que se desgajó de la Monarquía franca -. Es razonable pensar que su cercanía con fuentes de conocimiento árabes en ese momento y lugar le permitiesen YA saber de primera mano la existencia del Ajedrez ( esta zona de “Catalunya” era en ese momento la frontera con los reinos árabes, que por otro lado, se ha demostrado que tan sólo estuvieron unos 100 años por la zona del Pirineo, y además muy escasamente implantados … ! porque le tenían horror a los bosques ! – este detalle pocos lo conocen, y me explicó las causas mi hermano Doctor – ). El texto del Monasterio de Einsiedeln que citas, se sabe desde hace tiempo es cerca del año 990, se llama ” Versus de Scachis” – así, en Latín -, es un largo poema de 98 versos y considerado el primer manuscrito ajedrecístico europeo conocido; y efectivamente estaba en la órbita del Imperio Germánico de la saga Otón en las mismas fechas de la obra y vida de Gerbert. Sin embargo, es asimismo el primer documento que se habla de la pieza llamada “Regina” en contraposición a la árabe “Vizier”, y también donde se indica que los colores de las piezas de ambos bandos deben ser distintos. Si repasamos las vidas de Otón III y Gerbert nos daremos cuenta que el Emperador ” movió los hilos” para que le nombrasen Papa en 999, pero ya antes nuestro monje estaba bajo la órbita de Otón desde hacía años. Es posible que, fruto del contacto en Ripoll – y por ende, árabe -, Gerbert enseñase Ajedrez a una familia noble como esta en aquella parte de Europa, pero es mas razonable pensar, como ha hecho el historiador Eales y la estudiosa Helena Garner, que ese manuscrito recibiese influencia bizantina – sin ir mas lejos redactado en Latín, y sobre todo con la figura de la nueva pieza “Regina” – vía contacto por ej. comercial con el Imperio cristiano de Oriente ( través de Roma e Italia ), más que con el Imperio islámico. Así que la “vía catalana” ( ! ahora muy en boga ! ) para el Ajedrez a través de Gerbert me parece aventurada; si además añadimos que se han encontrado piezas ” cristianizadas” en Sicilia en esas mismas fechas, más aún … a menos de que se demuestre que los árabes también andaban por esas fechas en el Sur de Italia, lo que desconozco. Incluso se ha aventurado otra vía de penetración del juego, pero ya no te la explico para no liarte mas.
    No cabe duda que los “tempos” y casualidades bibliográficas y geográficas tanto de Borrell II, Gerbert y Otón II, unidas al ajedrez pueden hacer ver esa conexión, pero me mantengo en mi escepticismo. Encima Ermengol – el del Testamento con las piezas de ajedrez del 1008 -, es hijo de Borrell ( ¿ le explicaría las reglas Gerbert a él, y este a su hijo ? ). Muchas conjeturas …
    Hay abundante bibliografía incluso aquí en Internet, con todo muy analizado ( excepto tu “nueva Via Catalana” ), sin ir más lejos en Alicante vivía un Maestro Internacional, Ricardo Calvo, que era considerado uno de los mejores historiadores de ajedrez del Mundo, y ya había analizado esto ( su viuda es la Presidenta actual de la Comisión de Historia de la Federación hoy ).
    ! ya te he hecho pasar un rato entretenido !.
    Y recuerda que la noche del 3 de Agosto como cada año desde hace catorce en el pueblo hay una representación de Ajedrez Viviente ( una partida real con figuras humanas, y texto correspondiente ), este año, nos salimos del Medioveo y se visten de luchadores de … 1714 ( por el Aniversario, claro, y de paso … ! la Subvención extra ! ).
    Un abrazo,
    Alejandro Melchor.

    • cathalaunis ha dit:

      Benvolgut Alejandro.
      Moltes gràcies per l’enllaç al recordatori d’en Jaume Mora, era i és molt estimat!
      Per el que fa a la transmissió dels escacs més o menys contemporània entre Catalunya i Baviera, sóc del parer que la via catalana que dius hi havia de ser, altrament estaríem davant de casualitats, i per a mi aquesta, ha de ser sempre la darrera de les opcions. No m’agrada pensar que una cosa com un joc es transmetés per una única persona, és massa fràgil, certament, per això soc més del parer de pensar-ho en termes de contactes entre la cort catalana i la bavaresa. Gerbert seria potser una peça clau, però no la única.
      Per el que fa a Covadonga, i Montgrony, terra dels nou barons de la fama, tinc previst fer un proper apunt que en parlarà, de resquitlló, però hi apareixen.
      Una abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s