2016-desembre a cathalaunia.org

S’acaba desembre, un mes breu, accidentat i amb poca producció. El centre de l’activitat ha estat de nou en el món de la epigrafia ibèrica. Hi havien (i en part, encara hi han) una sèrie de serrells que calia polir.

En el corpus epigràfic ibèric, el sistema de verificació gràfica s’ha anat incorporant a més entrades, però encara hi ha més feina a fer que no pas feta. És una qüestió de temps i dedicació. També relacionat amb aquest tema ha estat la creació d’una font tipogràfica TrueType , iber.ttf  (de lliure accés) per poder escriure en ibèric en els processadors de text amb la mateixa codificació que es fa servir a cathalaunia.org (que no és sinó una ampliació de la original de na Carme J. Huertas). Encara està en proves, però en tot cas, la darrera versió estarà disponible en la pàgina de Signari ibèric del web. A falta d’una codificació Unicode hàbil (i no tornarem ara sobre aquest tema), s’ha emprat l’espai numèric propi del ISO8859-1 (de 0 a 255). El font recull els glifs originals de na Carme, més els definits en la proposta del grup LITTERA de la UB i els més de trenta que el procés de repàs i incorporació de la verificació gràfica al corpus ha propiciat fins ara.

Aquest bloc no ha tingut cap entrada nova però sí un parell d’actualitzacions també de temàtica ibèrica documentant els resultats d’algunes mesures estadístiques ampliades que s’havien demanat per verificar les comparacions que s’havien fet entre el desxiframent de l’ibèric actual i altres llengües relacionades (català, eusquera, castellà i llatí). Una primera prova va ser ampliar significativament la mida (triplicar) dels corpus a comparar en aquestes quatre llengües. Els resultats, tal i com la teoria predeia, no s’aparten apreciablement dels originals.  L’altra prova, de sentit contrari, era reduir el – ja minso – corpus ibèric ignorant les entrades formades per sigles o marques (de propietat?), amb la idea de comparar sols les fragments més textuals o discursius. Una reducció dràstica, limitant l’anàlisi a les entrades de quinze o més signes (una reducció del 50% del corpus total), revela una disposició estructuralment idèntica a la prova original amb tot el corpus. Es modulen els factors secundaris, però l’anomalia estructural detectada inicialment es manté intacta: el més semblant al desxiframent actual de l’ibèric és l’eusquera, i ho és, més que la semblança entre el català i el castellà actuals. I donat que el desxiframent és induït, i en part, suposat, cal pensar en un esbiaix sistèmic vers l’eusquera en el seu procés de definició.

En l’Alta Edat Mitjana, la feina en el Fons Cathalaunia porta dies aturada i amb documents a mig processar (i entrades a comentar en aquest bloc pendents de fa mesos). A veure si l’onada ibèrica afluixa i encarem la compleció del primer miler de documents i tornem a la ‘normalitat’.

La bibliografia nova del mes ha estat residual. Uns pocs títols s’han endut el gruix de l’atenció, i a més, no eren novetats. La pila de lectures pendents continua molt per sobre dels quatre-cents títols, i cada cop amb més llibres i menys articles. Un desastre total…

Llistem les minses incorporacions del mes per seccions[1]:

Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia de l’Època Visigoda:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

A fi de mes, cathalaunia.org presenta 26.611 pàgines consultables.

 

Però també s’acaba un any, el 2016, un any marcat, com no podia ser d’altra manera a Catalunya, per la Independència. Tancàvem l’any passat desitjant que l’estel de la Llibertat il·luminés als nostre electes. Un any ha passat i no estem millor.

El principal escull per la Llibertat del País continua sent la seva classe política. Aquest any hem vist com les CUP, el ‘partit antisistema’ que va ser refugi independentista en les passades eleccions plebiscitàries del 27S davant la descarada manipulació de Convergència de reserva-se la presidència a canvi de convocar-les, en comptes d’entendre el seu rol s’ha dedicat a fer de d’oposició al govern de JxS que tenia el mandat de fer la Independència en 18 mesos, fins el punt d’arribar a impedir la tramitació dels pressupostos i regalar 1.000M d”euros a les arques de la Hisenda espanyola!

Però és encara pitjor el paper de Convergència (ara PDeCAT), que després de prometre refundar-se en un partit netament independentista (sense, però, expulsar a ningú del seu si), hem vist com el MHP Carles Puigdemont i Casamajó (nombrat a dit el president de Convergència, Artur Mas i Gavarró) ha aprofitat la Diada d’aquest any per anunciar sorpresivament que es tornaria ha demanar un referèndum a Madrid! Com si no s’hagués fet solemnement un parell d’anys abans i com si no fossin precisament els seculars incompliments de l’estat espanyol els que van dur al poble català a dir ‘Adéu Espanya‘ el 2010 a rel de la sentència contra l’estatut del 2006. Des de llavors, els convergents estan mostrant la seva cara més esquizofrènica. El resultat és el seu enfonsament en les enquestes, fet però, que no els ha deturat de donar un pas enrere més i cercar la complicitat mediàtica del sector de l’esquerra que ni va voler posicionar-se sobre la independència el 27S. Davant la negativa de la CUP als pressupostos, els convergents han aprofitat l’avinentesa, no sols per fer una moció de confiança (quelcom lògic), sinó per forçar un nou intent de negociació referendària amb l’Estat espanyol abans de procedir a fer un Referèndum d’Autodeterminació de forma unilateral defensat. aquest sí, per la totalitat de forces independentistes, amb data, i aquí hi ha el detall revelador, posterior a la Diada del 2017. El que fa veure l’abast de la maniobra, és que ja mesos abans de la Diada d’aquest any, els convergents es van negar sistemàticament a qualificar-la de ‘darrera’, tot i que els divuit mesos per declarar la independència s’acabaven com a molt tard, el juliol del 2017. Estan executant el seu pla.

I així tanquem un any on els polítics ‘independentistes’ afins als cercles econòmics estan ignorant descaradament el mandat democràtic del ‘vot de la teva vida‘ cercant un acord amb l’estat espanyol abans de la Independència que tothom sap falsari. No seria la primera vegada que les elits econòmiques catalanes (els ‘botiflers‘) traeixen les ànsies de Llibertat dels catalans. Ja se sap, les elits econòmiques són tradicionalment els col·laboradors necessaris (i sovint entusiastes) en el sotmetiment al poder forà.

En la banda positiva, però, es manté el compromís de totes les forces independentistes per celebrar un referèndum vinculant i fer valdre la legitimitat catalana (o declarar directament la Independència si l’estat espanyol impedís el funcionament de les institucions catalanes).

Aquest 2017 hem de veure-ho, així que pensant que la realitat està sempre un pas per endavant de les anàlisis, deixeu-me tancar l’any amb un brindis explícit.

Que el 2017 declarem, per fi,
la República Catalana!

Salut!

 

 

 


Notes

  • [1] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
Aquesta entrada s'ha publicat en Carme J Huertas, cathlaunia.org, codificació, Fons Cathalaunia, grup LITTERA, iber.ttf, Iberika, ibers.cat, signaris ibèrics, TTF, Unicode i etiquetada amb , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s