2017-juny a cathalaunia.org

Juny ha resultat ser un mes discret i funerari, dos adjectius que s’acorden fàcilment.

Aquest bloc ha rebut una entrada treballada sobre les tombes principals del cristianisme, les de Jesucrist i Sant Pere, rematada per dos afegitons abans de tancar el mes.

La feina del mes a cathalaunia.org ha estat discreta, de millores sistèmiques i sense arestes.

La Secció Ibèrica i Romana ha rebut el gruix de l’atenció i mereix un petit comentari. Un dels trets del Corpus Iberika és el fet de dedicar una única entrada a cada epigrafia. Pot semblar obvi, però no era així en origen, i diverses interpretacions d’un mateix text tenien cada una una entrada pròpia. Amb la sistematització dels continguts, això va estar canviat per tal de simplificar l’exposició i facilitar l’anàlisi. Aquest mes s’han eliminat un petit grup d’entrades ‘repetides’ que havien escapat al cribratge major fet fa uns mesos.

Si la voluntat del Corpus fos presentar una edició crítica dels epígrafs, certament caldria contemplar les diverses interpretacions fetes per els experts (per exemple, a base de complicar la notació dels texts originals), però no és aquesta la filosofia del web cathalaunia.org, que es limita a presentar dades bàsiques, acompanyades sempre de les indicacions i referències necessàries per tal que qui ho vulgui pugui consultar les corresponents edicions crítiques. Exactament el mateix que es fa en el Fons Cathalaunia, on es presenta una versió lo més correcta possible dels texts altmedievals, però sense entrar en el detall (i les dificultats) pròpies d’anàlisis crítiques; el que sí es fa és donar sempre els enllaços o les referències als dits treballs. Resumint, i com ja s’ha explicat altres vegades en aquest bloc, el web cathalaunia.org no pretén en cap cas ser una font d’autoritat (ni es pot, ni es vol) sinó una facilitat de recull i exposició de les dades conegudes sobre la Cultura Catalana anterior al segle XII (i a partir d’elles, sí, als treballs que les estudien, per descomptat).

Però més enllà d’eliminar algunes repeticions, el Corpus Iberika a més s’ha vist enriquit amb la incorporació de la resta d’entrades numismàtiques presentades en el Corpvs Nvmmvm Hispaniae Ante Avgvsti Aetatem. Tot i que la majoria ja hi eren, en quedaven desenes per incorporar, un cop processades, el nombre d’epigrafies s’ha elevat fins les 3.366.

Aquesta obra il·lustra força bé els problemes metodològics que encara té el Corpus en el tema numismàtic. Per una banda, si volem que cada entrada reflecteixi una única epigrafia, en el cas de les monedes, el concepte es pot transportar a una entrada (o un grup d’entrades) per cada tipus. Aquesta és l’aproximació dels Monumenta Linguarum Hispanicarum d’Untermann, que presenten una imatge de cada una de les inscripcions de cada tipus, però en l’obra de Villaronga, al sistematitzar els continguts, els elements epigràfics es desglossen en les diferents parts composants de les evidències de cada context, i la relació tipus monetari – text, es redueix a una descripció analítica. Té plena lògica des del punt de vista numismàtic, però perd la individualització de l’escriptura de cada un dels tipus monetaris que Untermann honorava. El Corpus incorpora ara tots les parts composants detectades per Villaronga, per tal de tenir registrades totes les variants, però com que la relació unívoca entre entrada dels corpus i epigrafia concreta es perd, aquestes entrades no tenen reflex en la quantitat d”objectes’ que es recompten en la pàgina inicial del Corpus (una quantitat ja de per se força difícil de definir, atesa la pluralitat de casuística que cal contemplar en el recull). Això introdueix un cert grau de duplicació amb les tipus dels Monumenta incorporats en el Corpus, i a més, una certa simplificació ja que les literalitats presentades per Villaronga no es corresponen sempre exactament a les dels tipus d’Untermann (un exemple d’aquesta problemàtica es detectà en el darrer article produït sobre temàtica ibèrica: Vilaseca i Corbera, Joan : 2017 : “Els caràcters de l’ibèric nord-oriental, una aproximació quantitativa” , apartat: Categoria Ta/Da p.69).

La Bibliografia i la lectura associada ha continuat a bon ritme, i la llista de títols ‘perllegir‘ ha baixat fins els 220s, una xifra inimaginable fa uns mesos.

Per -no- variar, llistem les incorporacions del mes, per seccions[1]:

Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia de l’Època Visigoda:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

Secció Bibliografia sobre Judaisme

Secció Bibliografia Vària:

Aquest mes, cathalaunia.org ha superat la barrera de les 27.000 entrades i presenta en el seu tancament, 27.131 pàgines consultables.


Notes

  • [1] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Bibliografia, cathlaunia.org, corpus Iberika, Fons Cathalaunia, Iberika, Leandre Villaronga i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s